Joan Ridao: "Amb la fragmentació del Congrés, els lobis s'han hagut de multiplicar"
President de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern
BarcelonaJoan Ridao (Rubí, 1967) acaba de publicar el llibre Los lobbies: presente y futuro de la regulación de los grupos de interés en España y Europa (Marcial Pons).
Què entén per lobis?
— Qualsevol interacció entre una empresa o un particular que té interessos de caràcter econòmic. És una activitat d'influència en el procés de presa de decisions. En el llibre proposem introduir una nova condicionalitat: no ens ho mirarem tant en funció del què és com de quin nivell d'ingressos pot obtenir el beneficiari de l'activitat d'influència.
Per què no hi ha una regulació a l'Estat?
— Perquè jo crec que a Florentino Pérez (ACS) i a José María Álvarez-Pallete (Telefónica) no els interessa: així ells poden continuar fent l'activitat de pressió a la llotja del Bernabéu i, per tant, el fet que hi hagi publicitat o transcendència d'aquestes coses no interessa. Per què? Perquè el gran tema dels lobis ara és la traçabilitat. La majoria de regulacions que tenim ara, la catalana inclosa, són estàtiques: hi ha una relació d'empreses i entitats quan van al Parlament o al Govern i en l'agenda de l'alt càrrec figura que s'hi han reunit. Però tu no pots saber quin és el seu grau d'incidència. Per això s'ha d'incloure l'empremta normativa.
Això què implica?
— Un canvi en el procediment d'elaboració de normes. A tots els informes que hi ha, n'hi haurà d'haver un sobre la traçabilitat que durant el procediment s'haurà d'anar actualitzant amb la tramitació. El que volem és que es reflecteixin quins acords han adoptat i la transcendència del contacte o de la interacció entre el lobista i l'administració.
Des de fa anys que a Catalunya se’n parla, d'això, però no ha acabat d'arrencar.
— A Catalunya tenim un sistema pioner a l’Estat en la regulació de lobis. El perill és que es converteixi en una mena de directori d'empreses i entitats. L'empremta normativa estava inclosa en el pla del Govern, però va decaure [amb la convocatòria electoral]. També sabem que el govern de Pedro Sánchez tramitarà una modificació de la llei de transparència per introduir-ho.
Al Congrés i a Catalunya, quina ha sigut la seva experiència amb lobis com a diputat?
— Al Parlament, sent portaveu durant molts anys durant el tripartit, poca. Al Congrés recordo més moviment.
I què demanaven?
— Proposaven esmenes, però no recordo que m'haguessin ofert res a canvi, ni tan sols un obsequi. Ara bé, Telefónica és molt difícil que vagi a veure un grup parlamentari, no? Ja negocia amb qui ha de negociar. Però en el moment que apareix la fragmentació partidista i s'atomitza el Congrés, amb l'emergència de Podem i Ciutadans, em consta que aquesta activitat d'influència s'ha hagut de multiplicar perquè, òbviament, el govern no pot garantir les coses.
Els sindicats i les patronals són lobis?
— No. Una de les característiques del nostre sistema polític és que tenim un sistema molt institucionalitzat de participació del món econòmic i social en les lleis. Ara ja podem saber què ha introduït.
L’ANC i Òmnium van ser un lobi durant el Procés?
— No, jo crec que són una entitat de caràcter cultural, lingüístic, i una altra entitat que dinamitza políticament, i per tant…
Però ¿van exercir una influència en la llei del referèndum o de transitorietat?
— Ho ignoro en aquest cas concretament. Però crec que no són lobis. Qualsevol interacció no ho pot ser. Hi ha d'haver un profit i, a més, una intervenció molt professionalitzada. I jo crec que això de professional en té molt poc. Més aviat és un moviment…
Aquesta setmana l’ARA ha publicat que ERC estava darrere els cartells de Maragall i una estructura B per fer contracampanyes. Què en pensa com a ex secretari general?
— Em dolen aquest tipus d'episodis perquè això no està en la tradició d'Esquerra. Jo no recordo mai, en el passat, una campanya de falsa bandera per deslegitimar l'adversari polític. És una manera molt poc republicana de fer política.
Què ha de passar amb el congrés d’ERC?
— Vull recordar que hi ha un antecedent en què jo mateix i Joan Puigcercós ens vam apartar en benefici de l'actual direcció d'avui, d’Oriol Junqueras i Marta Rovira. Aquell trànsit, podríem dir, modèlic hauria de ser present.