El fràgil trencaclosques de Pere Navarro

El PSC enceta un nou curs amb el partit més tensionat que mai pel repte sobiranista català

Sara González
01/09/2013
3 min

BarcelonaQui és qui al PSC: famílies, noms i cognoms. Si veus aquest contingut amb un dispositiu mòbil, clica aquí per veure el gràfic interactiu

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Carme Chacón fa les maletes (temporalment) i se segueix desmarcant del dret a decidir mentre Joaquim Nadal lidera el pacte gironí per promoure la consulta. Antonio Balmón diu que sobra gent al partit mentre Marina Geli i Àngel Ros fan una crida a sumar sensibilitats. L'actual direcció socialista culpa el tripartit del declivi de la formació mentre Avancem refà ponts amb ICV-EUiA i ERC. Aquest és el PSC que intenta pilotar Pere Navarro en el curs polític més difícil de la seva història.

La pluralitat de la qual sempre han fet gala els socialistes passarà els pròxims mesos una prova de foc. El que fins ara havia estat una fórmula pactada de convivència que garantia l'estabilitat d'un partit majoritari és ara un fràgil castell de cartes que, si es desmunta, pot relegar el PSC a ser actor secundari.

"El PSC era un partit pensat per als que no havien de triar. Això s'acaba. El país es polaritza i és normal que visquem en tensió", assegura un dirigent del nucli dur. Les vacances d'estiu no han servit per sufocar la crispació d'un final de curs en què Navarro va veure com els dirigents crítics -partidaris d'unes primàries a la tardor per decidir el candidat a la Generalitat que el primer secretari només organitzaria poc abans de les pròximes eleccions- desacreditaven públicament la proposta federal de Granada. El seu intent de vendre-ho com la gran oferta d'Espanya a Catalunya per frenar l'independentisme i el gran triomf del PSC després d'empènyer perquè el PSOE defensés un model federal es va fer miques. Aquí, el nucli dur va dir prou.

De cara al nou curs que comença, el número dos del PSC, Antonio Balmón, ja ha advertit que no en deixaran passar ni una i fins i tot els va ensenyar la porta de sortida. Precisament demà els dirigents de l'executiva es tornaran a veure les cares després de la crispació verbal de l'última setmana i que veus crítiques hagin simpatitzat amb la Via Catalana.

L'"anomalia" dels crítics

Un dels membres del nucli dur del PSC assegura que no deixa de ser una "anomalia" que segueixin tenint carnet -i fins i tot càrrecs orgànics- dirigents que es consideren "a prop" de les tesis independentistes. "No demanem res més que coherència", insisteix. Però la cúpula del partit no es planteja emprendre cap represàlia més enllà de les advertències i les recriminacions verbals. En part, perquè són conscients que, tot i que tenen el suport dels principals càrrecs i consellers de l'àrea metropolitana, una expulsió dels crítics els podria perjudicar severament a la resta del territori, on ja hi ha un degoteig de baixes. Tampoc els crítics, malgrat que s'organitzin a l'entorn de moviments com Avancem i Agrupament Socialista, tenen per ara intenció de deixar el PSC perquè creuen que poden prosperar més i tenir més visibilitat exercint de cavall de Troia que anant pel seu compte com ha fet Ernest Maragall amb Nova Esquerra Catalana.

Per tant, segons fonts pròximes a Pere Navarro, l'actual direcció admet que haurà d'aprendre a conviure amb la veu dissident d'una minoria orgànica que és capaç de desestabilitzar el partit agitant la bandera del suport extern, la que justament ja ha renegat del PSC o bé està a punt de fer-ho. El repte s'albira titànic. Perquè Navarro haurà de buscar la fórmula que li permeti erigir-se com a autoritat d'una veu única si vol ser una alternativa sòlida als que defensen l'estat propi. I això mentre encara ha de definir -com admetia ahir- el protocol de relacions amb el PSOE.

stats