Vida política de Fraga: un 'Cuéntame' en 5 vídeos

BarcelonaAmb 89 anys, una lesió al maluc que no se li ha acabava de curar i l'obligava a anar amb cadira de rodes, Manuel Fraga Iribarne anunciava al setembre que ja no es tornaria a presentar a les eleccions, les del 20-N. En aquell moment encara era senador del PP, després de molts anys governant Galícia. Així s'acabava una carrera política de 60 anys forjada en la dictadura de Franco, on va tenir el seu primer càrrec l'any 1951 com a secretari general de l'Institut de Cultura Hispànica. Després va ser ministre d'Informació i Turisme i de Governació, i va arribar a vicepresident durant la Transició.

Tan conegut com el personatge és el seu mal caràcter. Els arxius de les televisions i, ara, YouTube, són plens d'anècdotes i episodis extravagants protagonitzats per ell, començant pel famosíssim bany de Palomares. Es pot resumir la seva trajectòria amb cinc d'aquestes perles:

• 1. Palomares, any 1966. Es banya amb l'ambaixador dels EUA per intentar fer creure a la població i als turistes que la bomba que havia caigut a la costa d'Almeria no havia deixat radioactivitat.
• 2. Vitòria, any 1976. Massacre de la policia, sota el seu mandat, en una església del País Basc on hi havia una assemblea obrera. Moren cinc persones i un centenar resulten ferides. En una roda de premsa carrega la responsabilitat als líders obreristes i anuncia que el cas ha de "servir d'exemple per a tot el país". La frase apareix al final del tràiler de La revolta permanent, la pel·lícula de Lluís Danés sobre la història de Lluís Llach amb aquests fets, als quals va dedicar Campanades a morts.
• 3. Finals dels anys 70. En un sopar mostra el seu aspecte social i vanitós, i explica la seva relació amb Franco i el "valor" que tenia ell per parlar-li clar al dictador.
• 4. Any 2007, Antena 3. Poc abans d'una entrevista, esbronca de manera agra un assessor que li vol posar bé la jaqueta.
• 5. Abril de 2010. Al Senat, s'aixeca com pot del seu escó per escridassar un senador del BNG, al qual adverteix, a crits, que ni li permet que li doni "lliçons de galleguisme". "Jo em sento profundament gallec, que és la meva manera de ser espanyol", li engalta.