El fracàs de Feijóo deixa pas a l'hora de Sánchez i l'independentisme
La insistència de Junts i ERC amb el referèndum afegeix pressió a la negociació
Madrid / BarcelonaÉs l’hora del “govern de la mentida”. Amb aquest clima encetava Alberto Núñez Feijóo l’etapa que s’obre ara amb el torn de Pedro Sánchez per a la investidura, després que el Congrés ha confirmat divendres el seu rebuig anunciat al candidat del PP, que a partir d’ara es posarà a treballar per desempallegar-se de Vox, l’escull perquè el PP no trobi més aliats que el condueixin a la Moncloa. Mentrestant, tota la pressió es dirigeix al líder del PSOE. El repte de lligar els suports de Junts i ERC és majúscul i, amb una amnistia que sembla encarrilada, la petició dels partits independentistes des del Parlament de treballar en les bases d’un referèndum ha afegit picant a la negociació, ara sí en fase decisiva.
En la legislatura anterior, una dreta i una extrema dreta desbocades assenyalaven un suposat govern il·legítim pels seus pactes amb formacions que havia repudiat en campanya electoral l’any 2019. És el relat apocalíptic que havia de portar el PP i Vox a convèncer una majoria d’espanyols a destronar el sanchisme, aquesta presumpta estratègia de mantenir el poder a qualsevol preu. Les urnes no van respondre a l’anhel de Feijóo i Sánchez té davant seu l’oportunitat de reeditar el govern amb Sumar. Això sí, afegint Junts a l’equació i havent d’aprovar una llei d’amnistia que en campanya havia rebutjat. “No existeix cap èxit possible en l’engany”, ha advertit Feijóo des de la tribuna mentre dibuixava dues sortides: “El govern de la mentida o la repetició electoral”.
El president del PP s'ha tornat a dirigir sense èxit a Sánchez: “Amnistia, sí o no? Jo dic que no. I vostè? Referèndum, sí o no? Jo dic que no. I vostè?” Aquest va ser el frame del debat d’investidura de Feijóo, cosa paradoxal perquè demostra que l’aspirant a president estava d’alguna manera censurant el cap de l’executiu en funcions com a cap de l'oposició. Va ser una actitud que li va costar els retrets dels partits de la majoria plurinacional, la que li ha dit que no i s’ha emplaçat a negociar la investidura de Sánchez, però sobretot d’un PSOE que va mostrar la cara més agressiva, personificada en Óscar Puente. En l’última sessió del debat, va acusar Feijóo “d’utilitzar Felip VI per coronar-se líder del seu partit”. “Un home d’estat no trepitja els símbols de l’Estat”, va deixar anar.
La derivada del Parlament
La jornada al Congrés començava enrarida pel que passava al Parlament. Els partits independentistes han tirat endavant aquest divendres un acord de mínims sobre les condicions per donar suport al govern espanyol: una llei d’amnistia i “treballar per fer efectives les condicions d’un referèndum”. Un text –aprovat amb els vots d’ERC i Junts i l’abstenció de la CUP– que ha molestat els socialistes, perquè consideren que qualsevol consulta sobre la independència és un “error” i que va en la direcció contrària a la “convivència”. Míriam Nogueras, de Junts, hi ha respost des de la tribuna del Congrés criticant que la tesi que el referèndum divideix “neix de l’extrema dreta”. I, des d’ERC, Teresa Jordà ha insistit en “fixar les condicions perquè Catalunya pugui votar”.
El PSOE es va veure obligat dijous al vespre a emetre un comunicat rebutjant la proposta que havien pactat Junts i ERC a la cambra catalana, però fonts de Ferraz estan convençudes que tots els actors són conscients del perímetre de la negociació. El líder del PSC, Salvador Illa, s’ha mostrat disposat a continuar avançant en la desjudicialització del Procés, però no a parlar d’autodeterminació. Ara bé, el PSC també s’ha oposat a l’amnistia tal com l’han plantejat els independentistes i els comuns al Parlament: treballar per “deixar sense efecte allò que s’havia tipificat com a infracció penal o administrativa” durant el Procés de totes les “persones represaliades per motius polítics i en defensa de drets i llibertats en el context del conflicte social i polític amb l’estat espanyol”.
Aquesta iniciativa posava també en un problema els socialistes, que fins ara no han explicitat que estiguin disposats a aprovar una amnistia. Veient com s’han aplicat els indults i la reforma del Codi Penal, serà Sánchez qui anunciarà què està disposat a fer, i no amb pistes indirectes a través d’un vot del PSC a una proposta de resolució del Parlament. El problema és que el no dels de Salvador Illa és un nou argument per al PP si arriba el moment en què, efectivament, l’amnistia veu la llum. A les files socialistes han mirat de treure ferro de la situació i emmarcaven els moviments de Junts i ERC en la seva cursa particular, però s’hi han tornat brandant l’espantall de la repetició electoral. “Si cal anar a eleccions, hi anem”, deia Illa a RAC1. “Espanya abans feixista que rota, no?”, ha replicat contundent la portaveu de la CUP, Dolors Sabater. La repetició electoral podria enlairar el PSOE (i el PP) i perjudicar formacions com Sumar i els independentistes, i per això Yolanda Díaz ha demanat “no fer més soroll” i actuar amb “responsabilitat”.
Negociacions trencades?
¿El xoc al Parlament significa que les negociacions estan trencades? En cap cas. I tampoc implica que a partir d’ara Esquerra i Junts es coordinin. De fet, els dos partits continuaran amb els canals oberts (i separats) amb el PSOE i Sumar. Fonts dels dos partits remarquen que la resolució no posa cap nova condició al PSOE –“Sempre hem dit que s’ha de resoldre el conflicte de fons”, diuen– i interpreten la reacció dels socialistes com una sobreactuació pel fet que es votava la investidura de Feijóo. També ressalten que no estan demanant posar data i pregunta a una consulta sobre la independència immediatament, sinó un compromís de Sánchez per abordar aquesta qüestió al llarg de la legislatura. Que mogui fitxa. El que sí que veuen “imprescindible” és que el 24 d’octubre s’aprovi l’oficialitat del català al Consell de la Unió Europea.
Felip VI farà la ronda de consultes dilluns i dimarts i caldrà veure si ja en surt una data per a la investidura. Després d’aquesta petita ensopegada, a la Moncloa apuntaven que fixar el dia del debat quan no n'hi ha necessitat podria ser contraproduent. La llarga espera pel tràmit de Feijóo arriba a la fi i ara és l’hora de Sánchez i l’independentisme, del preu d’una investidura i de càlculs sobre la repetició electoral.