Forn renuncia a l’escó per no entrar en contradicció amb JxCat

BarcelonaLes exigències de la fiscalia i el Tribunal Suprem per sortir de la presó són altes i comporten costos personals i polítics. El conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha decidit renunciar a l’acta de diputat per reforçar els seus arguments de cara a la possibilitat que Pablo Llarena li aixequi la presó provisional que el manté a Estremera des del 2 de novembre. Fonts de Junts per Catalunya i del PDECat van confirmar la decisió de Forn ahir al vespre, poques hores després que es fes pública la petició de la fiscalia perquè ni ell ni Jordi Sànchez quedin en llibertat. Però la carta de renúncia, a la qual ha tingut accés l’ARA, la va escriure Forn dilluns a la tarda.

El conseller hi explica que la decisió l’ha pres després “d’un període de reflexió compartit amb persones vinculades al PDECat i a JxCat”. “La situació personal fa inviable la meva participació en els debats i en les preses de decisió del grup parlamentari”. I recorda la seva última declaració en seu judicial: “El passat 11 de gener vaig declarar davant el Tribunal Suprem i vaig adquirir uns compromisos que en algun moment podrien arribar a representar una contradicció amb determinades línies d’actuació del grup que represento”.

En aquella declaració Forn ja va anunciar que deixaria l’acta de diputat si el nou Govern independentista optava per la unilateralitat. Forn s’hi ha avançat i amb la renúncia també a repetir com a conseller busca un argument de pes perquè Llarena no pugui mantenir-lo més dies a la presó.

Com explica a la carta, el conseller d’Interior ha mantingut converses amb dirigents del PDECat, però no hauria obtingut respostes a les seves preguntes sobre el camí que s’obre aquesta legislatura. Forn va expressar aquesta inquietud perquè vol complir el compromís de fer que el Procés no desbordi la Constitució però sap que des de la presó no hi pot influir.

Forn podria haver-se esperat a saber què decideix Llarena sobre la seva llibertat -avui venç el termini donat a les parts-, però considera que no té sentit assumir cap responsabilitat per accions que no controlarà.

De fet, Forn és segurament una de les persones que més càstig ha rebut amb menys temps d’incidència en el Procés. Juntament amb Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, és dels líders sobiranistes que més temps ha passat entre reixes -concretament 84 nits-, però el seu pas pel Govern va ser fugaç, ja que va substituir Jordi Jané el 14 de juliol com a conseller d’Interior i va ser cessat el 28 d’octubre pel govern espanyol. Com a líder del departament responsable dels Mossos d’Esquadra -blanc de la investigació judicial per l’1-O i pels fets del 20 de setembre-, Llarena va veure en la seva posada en llibertat un perill que es produís una “explosió violenta” als carrers que provoqués “conseqüències irreparables” en la població. Per això el 4 de desembre va decidir mantenir-lo empresonat, tot i que havia acatat l’aplicació del 155 i s’havia compromès amb la via constitucional per assolir els seus objectius polítics. Des de llavors, Forn comparteix cel·la amb Junqueras, a qui la sala segona del Suprem ja ha denegat la posada en llibertat i Llarena el trasllat a una presó catalana.

Amb la renúncia de Forn, la llista de JxCat per Barcelona corre. El seu lloc a la cambra catalana l’ocuparà a partir d’ara Antoni Morral. Caldrà veure, però, si aquest relleu arriba a temps per al ple d’investidura, que segons algunes fonts podria celebrar-se dilluns que ve.

Els arguments de la fiscalia

Abans de conèixer la renúncia de Forn, la fiscalia va fer públic que s’oposava a la seva posada en llibertat i a la de l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez perquè no s’ha reduït el risc de reiteració delictiva. L’organisme, però, no va facilitar ahir a la premsa els escrits que els fiscals van traslladar al jutge i va decidir no fer públics els arguments per mantenir Sànchez i Forn en presó preventiva. Ara els investigats queden en mans de Llarena, que decidirà en les pròximes hores amb un nou element sobre la taula, la renúncia a l’escó de Forn. Els precedents, però, no afavoreixen l’optimisme, i el fet que per al ple de constitució del Parlament els concedís el vot delegat encara que no l’haguessin demanat -sí que ho va fer Oriol Junqueras- pot donar una pista sobre la resolució del magistrat.