Forn va dir al jutge que Pérez de los Cobos havia plantat els Mossos, segons 'La Vanguardia'

BarcelonaEl conseller d'Interior, Joaquim Forn, va declarar davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena l'11 de gener per demanar la seva llibertat. Forn va negar en tot moment que ordenés als Mossos d'Esquadra que no complissin les ordres judicials per frenar el referèndum, però va acusar el cap de l'operatiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, d'haver deixat plantats els Mossos en les reunions previstes per al mateix dia del referèndum, segons els àudios de la declaració de Forn que publica 'La Vanguardia'.

Segons el conseller, la primera reunió era a les 9 del matí i "els únics que hi van assistir van ser els Mossos; quan Trapero l'hi va fer saber a Pérez de los Cobos, li van dir que s'havien oblidat de la reunió i que la resta quedaven desconvocades". Forn assegura que aquesta situació li va "doldre". El conseller va explicar que era "conscient" que, d'una banda, hi havia un "mandat polític que era fer el referèndum", però, d'una altra, també tenia unes obligacions com a responsable del departament d'Interior. "En cap moment aquestes obligacions van passar per davant del mandat polític que teníem", va dir Forn, per justificar la seva votació l'1-O.

El jutge també va preguntar-li si en algun moment havia intentat utilitzar els Mossos com a forces armades i Forn ho va negar rotundament: "Ni se m'ha demanat ni ho hauria acceptat. A mi el mandat que se'm va donar va ser gestionar el departament d'Interior, i és el que vaig fer de la millor manera que vaig saber. En cap moment he jugat ni als soldats, ni a fer exèrcits ni a res de res".

Forn també va explicar que no esperava les càrregues policials que hi va haver el dia del referèndum i va explicar que no va ordenar cap seguiment "il·legal" de líders de l'oposició, sinó que va trucar, per exemple, a Inés Arrimadas i Miquel Iceta per oferir-los "protecció".

Renúncia a la via unilateral

'El Español' també publica els àudios de les declaracions dels consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carles Mundó i els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots ells van renunciar a la via unilateral durant les seves declaracions davant del jutge Pablo Llarena. De fet, tant Romeva com Mundó van apostar per la "via escocesa" com l'adequada per tirar endavant els seus plans. Els consellers van assegurar que desenvoluparien la seva activitat política dins el marc constitucional i que no se saltarien les resolucions del TC. Pel que fa als Jordis, van reiterar que rebutjaven qualsevol acte de "violència".