BARCELONANo serà a la búlgara , però dins d'Unió ningú dubta que Josep Antoni Duran i Lleida serà reescollit com a líder del partit en el congrés que els democristians celebraran d'aquí dues setmanes. La candidatura alternativa de Josep Maria Vila d'Abadal, l'alcalde de Vic, assegura de portes enfora que es presenta per guanyar, però tenen clar que només una conjunció astral els hi permetria. El motiu principal és, en essència, el control de què diposa Duran sobre tots els ressorts del partit, que li ha permès teixir una candidatura oficialista en què no falta cap dels dirigents del partit que són al Govern, al Parlament i al Congrés de Diputats. Entre tots el van ajudar a sumar més de 3.000 avals a la seva candidatura.
Només cal una passejada per la seva llista per entendre'n la preponderància al partit i el seu lideratge, que ja fa 30 anys que dura i que no té, ara per ara, data de caducitat. "Duran és com el líder d'un equip ciclista en què els seus gregaris corren per ajudar el millor", assegura a l'ARA Benet Maimí, secretari d'organització i un dels homes forts de l'executiva. "Està en el seu punt de maduresa política i demostra convicció amb els principis fundacionals", afegeix Josep Sánchez Llibre, la mà dreta de Duran al partit i al Congrés. Juntament amb el delegat del Govern a Madrid, Jordi Casas, ell forma el duet dels que sempre han fet costat al líder democristià dins el partit.
Integració dels crítics
Fent una ullada a la candidatura oficialista s'hi veuen noms com Antoni Castellà, Marta Vidal i Josep Martorell -tots enquadrats, amb diferents responsabilitats, dins el departament d'Economia i Coneixement en l'àmbit d'Universitats-, que formen part de l'ala sobiranista del partit -sovint enquadrats en el sector crític democristià-, però que malgrat tot han optat per formar part de la candidatura de Duran.
"D'ell en destacaria la seva capacitat per crear consens en el discurs del partit", assegura Castellà, secretari general d'Universitats. Durant el seu mandat com a secretari general de les joventuts del partit, la Unió de Joves, Castellà es va caracteritzar per enaltir el sobiranisme, fet que li va comportar més d'un problema amb la cúpula democristiana.
Fonts del partit consideren que si el secretari general d'Universitats no ha encapçalat ni secundat una candidatura alternativa a Duran és perquè el líder democristià ha sabut aplacar-lo alimentant-ne les aspiracions successòries. Vila d'Abadal aspirava a sumar-lo, però no se'n va sortir tot i tenir detalls com convidar-lo a fer la conferència de l'Onze de Setembre de l'any passat a Vic donant-li màxim protagonisme.
Pròxim a Castellà i autodefinit com a independentista al seu perfil de Twitter, Josep Martorell -director general de Recerca-, assegura que algunes de les claus de la supervivència de Duran al capdavant del partit són la manera com ha sabut "donar cos" al discurs humanista i la seva "visió estratègica". Fonts d'Unió asseguren que, tot i els elogis, el sector sobiranista instal·lat en la direcció aprofitarà els pròxims quatre anys per construir el relleu de Duran, si és que arriba el 2016. Formarien part del grup -segons les fonts consultades- els esmentats Castellà, Martorell i Vidal, als quals caldria afegir la diputada Assumpció Laïlla i el delegat del Govern a Barcelona, Gerard Ardanuy.
Saber manar
En aquest procés successori del líder democristià també hi volen treure el cap les joventuts del partit, encapçalades per Roger Montañola. Diputat des del novembre del 2010, Montañola -de 26 anys i antic regidor a Premià de Mar- forma part del cercle íntim de Duran, principal artífex que se situés en un lloc elegible en les llistes al Parlament de les últimes eleccions catalanes. "La virtut de Duran és que sap manar", opina Montañola.
El cert és que el líder de les joventuts ha alineat tant com ha estat possible el seu col·lectiu amb Duran. "Unió de Joves, com no podia ser d'una altra manera, donarem suport a la seva candidatura", va proclamar Montañola poc després de la seva reelecció com a secretari general de les joventuts. Vila d'Abadal s'ho mirava discretament des del públic. Una diputada considerava, en privat, que aquest gest -segons algunes fonts, no consensuat amb la resta de dirigents de les joventuts- només contribuiria a afavorir les possibilitats de la llista alternativa.
Les joventuts reclamaran al congrés democristià -i pocs creuen que ho facin sense el vistiplau de Duran- que hi hagi paritat a les llistes entre CDC i Unió. "La seva ascendència sobre Unió de Joves és un altre tentacle de la seva omnipresència", assenyala la candidatura alternativa i nítidament independentista, que aspira a superar el minso resultat que els crítics d'El Matí van aconseguir al congrés del 2004. També consideren que el líder d'Unió ha basat els seus 32 anys de lideratge en dos pilars: el control absolut d'Unió -també dels repartiment de càrrecs- i la seva façana pública. "És l'única cara del partit", lamenten. I tot apunta que així seguirà sent fins que se'n cansi.