La fórmula Cuixart per sortir de l’atzucac: bon govern i referèndum

Barcelona“Hem viscut un temps de desconcert [...]. L’hem viscut i i ja està: no hi podem pas romandre de manera indefinida”. En plena divisió estratègica de l’independentisme, amb tensions constants al Govern i entre els partits, i amb la mobilització al carrer fluixejant per la manca d’un rumb clar i definit, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, presenta la seva recepta per sortir de l’atzucac. Ho fa a través d’un llibre -Jordi Cuixart: aprenentatges i una proposta, (Ara Llibres)- que arriba avui a les llibreries i amb el que espera poder aportar llum en aquest moment de certa desorientació.

I quina és la seva fórmula? Al llarg del llibre Cuixart desgrana com a principal aprenentatge el fet que el moviment independentista s’ha situat ja com un referent de la lluita no violenta, i per tant anima a seguir per aquest camí. Però amb quin objectiu? Cuixart identifica el vector “referèndum” com el que ara mateix uneix totes les potes de l’independentisme i per això torna a posar-lo sobre la taula: “Cal comprometre’s a governar bé Catalunya i, alhora, comprometre’s a celebrar un nou referèndum ben aviat i sense més adjectius. Tant si a l’Estat li plau com si no li plau. Això és el ‘Ho tornarem a fer’: votar tantes vegades com calgui”.

La proposta de Cuixart xoca ara amb tres posicionaments diferents d’ERC, Junts i la CUP, tot i que a qui més s’acosta és al dels cupaires. ERC considera que la pantalla del referèndum unilateral està passada i que cal forçar una negociació amb l’Estat perquè el pròxim sigui vinculant i reconegut internacionalment, i per tant ha de ser pactat amb l’Estat. Per a Junts, tot i que Quim Torra va fer una proposta semblant quan era president, el referèndum vàlid a hores d’ara continua sent el de l’1-O, i qualsevol proposta per fer-ne un de nou implica deslegitimar el que es va fer el 2017. La CUP sí que vol fer un altre referèndum unilateral, però concreta més que Cuixart i el situa en l’any 2023 coincident amb el que prepara Escòcia.

El president d’Òmnium, però, no fa aquesta proposta en el buit sinó després de detallar els aprenentatges de la presó i no defugir cert grau d’autocrítica. Cuixart escriu sobre el 2017: “Vam mostrar molta determinació, però també, segurament, falta de memòria històrica”. I és que “potser no som veritablement conscients de la magnitud del que preteníem fer: crear un nou Estat a l’Europa occidental. Poca broma. L’objectiu era (és!) ambiciós: fer allò que ningú ha aconseguit des de fa cent anys. Ningú”. I afegeix: “Vull dir que potser hem subestimat la dimensió del repte. I que pot ser ara, avui, al mateix temps, subestimem l’abast del que ja hem fet”.

Perquè és cert que si bé Cuixart no atorga a l’1-O el valor d’un referèndum amb caràcter legal, sí que el situa com el punt d’inflexió. “Va ser un acte de desobediència civil massiu. Grandiós, mai no em cansaré de recalcar-ho. Preciós. Perquè [...] es va marcar clarament un canvi d’estratègia”. Però, òbviament, no va ser suficient per al repte que s’havia marcat. “Amb tot, va ser un canvi no consolidat. És a dir: sense continuïtat: no hi havia prevista la possibilitat d’una resistència no violenta per mantenir i defensar el resultat de les urnes”. Cuixart, però, s’allunya molt del discurs antiinstitucional o antipolític. Ell és un activista i li toca pressionar des de fora. I els polítics que facin la feina.