Forcadell celebra que el Tribunal d'Estrasburg protegeixi la llibertat d'expressió dels ciutadans de l'Estat

BarcelonaLa condemna a Espanya per haver inhabilitat Juan María Atutxa el 2008 demostra, segons la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que les qüestions polítiques no es poden resoldre per la via judicial. "És l'exemple més clar que els problemes polítics s'han de resoldre políticament", ha apuntat des de la cambra catalana, on ha volgut reaccionar a la sentència del Tribunal d'Estrasburg. "També es un exemple que demostra que, més enllà dels tribunals espanyols existeix la convenció europea dels drets humans, que empara tots els ciutadans de l'estat espanyol", ha afegit. Forcadell ha celebrat que els tribunals europeus protegeixin la "llibertat d'expressió" més enllà de les decisions dels tribunals espanyols.

Carme Forcadell és al centre de la diana de la fiscalia i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i, juntament amb 4 membres sobiranistes més de la mesa del Parlament, s'enfronta a una possible inhabilitació per haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) i haver permès que a la cambra catalana es debatés sobre el referèndum unilateral i el procés constituent. El 2008 va ser el president del parlament basc, Juan María Atutxa, qui va ser inhabilitat -com els membres de la mesa Gorka Knörr i Kontxi Bilbao- pel Tribunal Suprem per no haver dissolt el grup Sozialista Abertzaleak un cop la justícia havia il·legalitzat Batasuna.

Per haver impulsat la consulta del 9-N, el TSJC i el Tribunal Suprem ja han inhabilitat l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs. "Davant l'arbitrarietat i la politització de la justícia de l'estat espanyol, la democràcia i la justícia d'Europa s'imposen", ha celebrat Mas des del seu compte a Instagram amb una fotografia on se'l veu amb Atutxa. L'expresident no ha amagat la seva satisfacció amb el fet que el tribunal conclogui que "el judici va estar mancat de garanties per vulnerar el dret fonamental de la seva defensa". Mas, condemnat a dos anys d'inhabilitació per la consulta del 9-N, ha refermat la voluntat de portar el seu cas a Europa i ha manifestat que manté la confiança en les institucions europees.

Homs també ha fet un tuit aplaudint la sentència i enviant un missatge al govern espanyol en què els ha demanat que "callin".

En la mateixa línia s'ha expressat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, també a través de Twitter. Puigdemont creu que la sentència europea és un "avís per als de querella fàcil i politització de la justícia".

Des de JxSí, el portaveu adjunt, Roger Torrent, ha celebrat la sentència. "Ens alegra perquè genera una esperança als tribunals europeus més enllà d'un sistema polític espanyol absolutament polititzat", ha explicat en roda de premsa. Segons ell, genera un "paral·lelisme" amb la situació dels membres sobiranistes de la mesa del Parlament. "Exemplifica la diferència entre una justícia polititzada i arbitrària i una altra de neutral i absolutament democràtica", ha comparat.

El Tribunal d'Estrasburg no ha condemnat Espanya per haver inhabilitat Atutxa, sinó per no haver-lo citat a declarar al Tribunal Suprem. Tot i això, Torrent ha afirmat que el que es pot llegir entre línies a la sentència és que "hi ha un conveni europeu de drets humans que s'ha d'aplicar i que, si no l'apliquen els tribunals espanyols, l'apliquen els europeus".

"Independentment de qüestions formals, hi ha un lligam evident entre els dos casos. No es pot sentenciar una mesa del Parlament per permetre el debat i per procurar que al Parlament hi hagi representades totes les idees", ha conclòs el portaveu adjunt de la majoria sobiranista.

Hi ha coincidit plenament el portaveu adjunt de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Albano Dante Fachin: "Des d'un punt de vista polític, el paral·lelisme és gairebé absolut", ha dit, recordant que el membre de la mesa i diputat de CSQP Joan Josep Nuet va comparèixer aquest dilluns davant del TSJC per defensar el dret a decidir. "Ja no hi ha una batalla judicial davant contra els independentistes, sinó una batalla judicial contra el 80% dels catalans que volen decidir el seu futur", s'ha queixat.

El també líder de Podem a Catalunya ha dit que hi ha un "problema greu" quan les institucions europees han de "tocar el crostó" a Espanya per un cas com el d'Atutxa, "però el més greu -ha afegit- és que molts anys després la situació sigui més greu encara". En aquest sentit, ha recordat que el Síndic de Greuges va presentar dilluns un informe sobre el retrocés democràtic a l'estat espanyol.

La CUP hi veu un paral·lelisme amb el cas del setge al Parlament

A diferència de JxSí i CSQP, la CUP no ha relacionat el cas Atutxa amb el de la mesa del Parlament, sinó amb el del setge al Parlament. La presidenta del grup parlamentari cupaire, Mireia Boya, ha demanat a tots els que "s'han posat les mans al cap" amb la sentència europea que "donin suport" als encausats del cas Rodegem el Parlament, als quals es va condemnar per la "voluntat de desobediència sense deixar que s'expliquessin". Més enllà d'això, els cupaires veuen constatat aquest dimarts que "el sistema judicial espanyol no compleix amb estàndards europeus" i que és de "dubtosa transparència i objectivitat".