Forcadell torna al Parlament dos anys i mig després

BarcelonaEl Parlament ha tornat aquest divendres durant dues hores a l'antiga normalitat. És cert que hi havia mascaretes, gel hidroalcohòlic, control de temperatura, aforaments limitats i escales d'un sol sentit per evitar els contactes, però alguna cosa ha sonat com abans. No només d'abans de la pandèmia, sinó d'abans de que diversos polítics catalans enfilessin el camí a la presó i a l'exili. Dos anys i mig després de l'última vegada, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha tornat a trepitjar la cambra.

L'última vegada que hi va ser, el 22 de març del 2018, va ser una jornada de mal record per a l'independentisme. Aquell dia el ple va tombar la investidura de Jordi Turull –per l'abstenció de la CUP– i, a l'acabar, l'exconseller, Forcadell, Bassa, Rull i Romeva van enfilar cap a Madrid. L'endemà entrarien a la presó. Aquell mateixa nit la secretària general d'ERC, Marta Rovira, marxava a l'exili.

897 dies després, aquest divendres l'expresidenta ha tornat amb un dels permisos que li permeten sortir de la presó de dones de Wad-Ras, situada a menys de 20 minuts del Parlament. Ho ha fet per commemorar els 40 anys de la restitució de la cambra després del franquisme i acompanyada dels expresidents Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert i pel president Roger Torrent. De seguida ha quedat clar, però, que els 40 anys eren l'excusa. Avui el Parlament ha commemorat el retorn, parcial, de Forcadell. El retorn, també parcial, de l'antiga normalitat.

L'expresidenta ha arribat amb cotxe. El primer, atendre una selfie amb la distància que la nova normalitat imposa, i després, una abraçada de Torrent pròpia d'abans de la pandèmia. Un cop a dins, escala d'honor i ovació dels diputats de JxCat i ERC i un grups de treballadors del Parlament. En total, mig centenar de persones que han intentat respectar una mínima distància entre elles. Ni rastre de diputats del PSC, el PP, Cs o els comuns. Nova normalitat a estones, antiga normalitat en d'altres.

L'acte s'ha celebrat al despatx d'audiències. És el lloc des d'on Forcadell havia sortit una vegada i una altra per reaccionar a les advertències que li arribaven del Tribunal Constitucional contra les lleis i les declaracions independentistes. Llavors deia que el Parlament havia de celebrar tots els debats perquè no podia exercir "d'òrgan censor". Avui, sense posar noms i cognoms, també ha enviat algun encàrrec en favor del "tresor immens" que és la llibertat expressió i del "diàleg polític sense límits". I també ha dedicat algun missatge de portes endins que val tant per a independentistes com per a no independentistes. "Dues presidentes en 40 anys no és encara una xifra gaire reivindicable", ha etzibat en una defensa de la igualtat.

"El conflicte irresolt"

Tots els expresidents i i el president actual han llegit un fragment de discurs, però el pòsit de tots ha sigut el mateix: el lament per les ingerències de l'Estat en l'activitat del Parlament. Hi ha coses que ni la pandèmia ha pogut canviar. Rigol va ser el president quan encara regia el peix al cove; Benach el de l'Estatut; Gispert la del 9-N –i la dels darrers pactes CiU-PP–, Forcadell la de la declaració unilateral i Torrent el dels diputats a la presó i a l'exili. Tots amb els seus avatars però amb un fil conductor, el del "conflicte polític irresolt amb l'Estat". Entre l'Estat i Catalunya tot segueix sonant com abans.

La nova normalitat, en el fons, no ha canviat tant el Parlament de quan Forcadell el va deixar: l'independentisme fracturat i en la recerca permanent –i infructuosa– d'un full de ruta compartit. Aviat, si el Suprem inhabilita Torra, la cambra haurà d'intentar fer el mateix que aquell 22 de març del 2018. Un debat d'investidura amb el mateix final incert. I amb el mateix ambient enrarit. Dos i anys i mig després tot ha canviat molt i res ha canviat tant. La nova normalitat i l'antiga segueixen en una batalla constant.