Forcadell i Simó decideixen no anar a les llistes d'ERC el 21-D

El partit els reserva els números 4 i 6 per si canvien d'opinió

Carme Forcadell i Anna Simó després de declarar al TSJC per la votació del referèndum
Aleix Moldes
12/11/2017
3 min

BarcelonaLa candidatura d'ERC a les eleccions del 21-D estarà encapçalada, com ja s'havia anunciat, pel vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, en presó provisional per ordre de l'Audiència Nacional des de fa 10 dies. La resta de consellers l'acompanyaran en una candidatura de la qual finalment han caigut la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó. Segons ha pogut saber l'ARA, totes dues hi han renunciat per decisió pròpia davant la seva situació processal. El partit, però, els ha reservat dues posicions de sortida en cas que s'ho repensin: els números 4 i 6 per Barcelona. Segons han explicat a l'ARA fonts republicanes, el compromís era donar llibertat a Forcadell i Simó per prendre la decisió.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Dijous van declarar a l'alt tribunal i, amb la interlocutòria del jutge, que va decretar per a totes dues presó eludible amb fiança (150.000 en el cas de Forcadell i 25.000 en el cas de Simó), han decidit renunciar al lloc a les llistes. El jutge advertia tots els membres de la mesa encausats que es podrien revisar les mesures cautelars en cas que "s'evidenciés un retorn a l'activitat il·legal que s'investiga". En la interlocutòria del jutge Pablo Llarena també es deixava clar que, durant l'interrogatori, els investigats havien manifestat "la renúncia a desenvolupar cap activitat política en el futur" o, si en volien fer alguna, "la renúncia a qualsevol actuació fora del marc constitucional".

En el cas de Simó, ella ja s'havia marcat aquesta legislatura com la seva última al Parlament, on ocupava un escó des del 2006. Les querelles contra els membres de la mesa li havien fet valorar la possibilitat de continuar a les llistes, especialment després de la petició de l'executiva d'ERC, però finalment hi ha acabat renunciant. Forcadell, per la seva banda, es va presentar el 2015 com a número 2 a la candidatura de JxSí i va ser designada presidenta del Parlament en una legislatura que ja s'esperava excepcional.

Sense candidatura unitària

El consell nacional d'ERC va avalar ahir les llistes electorals del partit, que ara s'hauran d'acabar de tancar incorporant-hi els candidats de MES, Demòcrates i Avancem, amb qui els republicans es presentaran en coalició. Des d'ERC s'assumeix que l'independentisme es presentarà en tres candidatures diferents el 21 de desembre, però continuen negociant la unitat d'acció per defensar conjuntament la independència i exigir la llibertat dels presos polítics. En tot cas, la pressió per la llista unitària continua per part de Carles Puigdemont, del PDECat i de l'ANC, amb els ulls posats en el dia 17 de novembre, quan s'han de tancar les candidatures.

Tots els presos polítics i els consellers a Bèlgica vinculats al partit formaran part de la candidatura, encapçalada per Junqueras. La consellera de Benestar Social, Dolors Bassa, serà la cap de llista per Girona; la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ho serà per Lleida; el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, serà el número 3 per Barcelona; el conseller de Justícia, Carles Mundó, serà el número 5, i el conseller de Salut, Toni Comín, ocuparà el setè lloc. Pel que fa a Tarragona, el número 1 serà el fins ara delegat del Govern a la demarcació, Òscar Peris, i pel que fa a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó.

Si Junqueras continua a la presó, la secretària general del partit, Marta Rovira, serà la cara visible dels republicans durant la campanya electoral. Com el 2012, Rovira serà la número 2 per Barcelona. Una llista que tancarà el politòleg Ramon Cotarelo. ERC li ha reservat aquest lloc simbòlic per la seva defensa aferrissada del dret a decidir dels catalans. Ahir Rovira va dirigir-se al consell nacional per reivindicar la d'ERC com una candidatura "transversal per fer un front republicà i coordinar-se amb altres forces".

stats