Forcadell promet una legislatura fundacional

BarcelonaCatalunya ja té el seu primer Parlament amb majoria independentista. Passi el que passi en els mesos de vertigen que vénen -amb negociacions per formar govern i eleccions a Espanya-, aquesta és una realitat palpable que evidencia la profunditat i l’amplitud ideològica del procés sobiranista. Però és que, a més, la nova presidenta, Carme Forcadell, va ser elegida ahir amb 77 vots, 5 més dels que sumen Junts pel Sí i la CUP: el suport extra venia de les files de Catalunya Sí que es Pot, que evitava així quedar alineat amb el bloc unionista i recordava que la demanda d’un referèndum per fer efectiu el dret a l’autodeterminació és compartida encara per més sectors socials. El país viu un “moment fundacional”, va constatar la presidenta en el ple solemne de constitució: passi el que passi, difícilment res tornarà a ser com fins ara.

35 anys després que Heribert Barrera, d’ERC, ocupés la presidència d’un Parlament recuperat després de la dictadura, Forcadell (Xerta, Baix Ebre, 1956) va convertir-se ahir -a proposta dels republicans- en la segona autoritat de Catalunya “en un moment transcendental de la seva història”. El seu discurs va procurar transitar entre dues esferes: el full de ruta nacional i el diàleg amb tots els grups, conscient que ha de fer compatible el mandat del 27 de setembre per avançar cap a la República Catalana amb la necessitat de ser la presidenta d’una cambra plural. No ho tindrà fàcil. Les imatges de la primera sessió d’aquesta onzena legislatura posen de manifest la divisió en dos blocs asimètrics -72 a favor del sí, 52 pel no, i els 11 de la coalició de Lluís Rabell- oposats en la qüestió principal del mandat pel sobiranisme: la desconnexió amb l’estat espanyol.

Forcadell, expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, té clar que aquest ha de ser l’objectiu de la majoria parlamentària -íntimament lligat a les mesures de xoc social- i, des del seu nou rol institucional, espera garantir que es vagi implementant la tasca legislativa que liderin els diputats de JxSí i la CUP. Per això va concloure el discurs d’acceptació del càrrec proclamant: “Visca la democràcia, visca el poble sobirà, visca la República Catalana”.

Era una intervenció per certificar el final de “l’etapa autonòmica” i donar la benvinguda a un Parlament “que vol representar un poble lliure”. A l’espera que es registri la petició d’un ple per debatre la declaració de ruptura -aquest matí hi ha la primera reunió de la mesa-, Forcadell va insistir en la idea de la sobirania, que, més endavant, ha de permetre desobeir sentències del Tribunal Constitucional. O, com s’estima més dir Junts pel Sí, passar a obeir exclusivament les ordres emanades dels catalans. Des de Madrid, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja va avisar que té els mecanismes preparats per si ha d’intervenir en cas que es facin passos cap a la independència, encara que les Corts estatals estiguin, des d’ahir, dissoltes pels comicis del 20-D. Tot i això, va dir que no creu que faci falta desplegar-los perquè hagi vençut el “sentit comú” i la “raó”. Els fets, tossuts, però, diuen que hi ha 72 diputats independentistes elegits a les urnes.

Tensió latent

És obvi que, de les lectures oposades que els partits van fer del 27-S, en neixen ara les discrepàncies de fons a banda i banda de l’hemicicle. Hi ha dos grans relats que, ara per ara, semblen irreconciliables. Per a l’independentisme, la majoria va apostar per obrir un camí cap a l’estat propi, amb majoria d’escons i de vots (malgrat no arribar al 50%). Per a l’unionisme, el plebiscit el van perdre els que l’havien plantejat i, en conseqüència, el mandat només pot ser de continuisme autonòmic, això sí, cadascú amb propostes diverses d’encaix territorial.

Els somriures i les formes amables del primer dia -ahir molts diputats s’estrenaven- no van aconseguir amagar la tensió política latent. Els parlamentaris del PP van entregar, juntament amb les credencials per obtenir l’acta de diputat, un escrit en què es comprometien a “defensar la unitat d’Espanya” i respectar la Constitució i l’Estatut. Ni ells, ni els socialistes ni Ciutadans van aixecar-se quan Forcadell va acabar les seves paraules, en què va expressar la voluntat de “recuperar” les “Constitucions catalanes”. Va brandar una còpia de les normes promulgades pel comte de Barcelona i aprovades per les Corts catalanes fins al segle XVIII. Ni el grup d’Inés Arrimadas ni el de Xavier García Albiol van sumar-se a cantar Els segadors al final de la sessió, si bé en aquest cas el van escoltar drets. La CUP i algun membre de JxSí van entonar l’himne nacional amb el puny alçat.

En aquest escenari de polarització, Forcadell assegura que s’esforçarà per posar en pràctica un perfil marcadament institucional, allunyat de la feina que li tocava fer com a activista, per intentar que en el “procés constituent” que s’obre hi participi tothom, amb respecte i podent-se expressar “de manera equànime i justa”. És per això que va proposar al PP i a la CUP, que no formen part de la mesa, participar de les seves reunions, amb veu però sense vot.

L’altre element que condicionarà els primers compassos de la legislatura -a banda del calendari electoral espanyol-és la falta d’acord per formar govern. Un cop constituïts formalment els grups, Forcadell haurà d’iniciar una ronda de contactes per proposar un candidat a la presidència de la Generalitat que, a tot estirar, s’ha de sotmetre a aprovació de la cambra el 9-N. Sembla improbable que aquell dia hi hagi un pacte tancat. En conversa amb l’ARA, Forcadell alertava que “la possibilitat del desacord [entre JxSí la CUP] no convé a ningú”. El cupaire Antonio Baños va insistir que ells no s’han “mogut” en la negativa a investir Artur Mas. Pendents del govern, el nou Parlament s’ha posat en marxa perseguint l’horitzó d’una “utopia” que Madrid redueix, ara per ara, a una il·legalitat.