Forcadell i part de la mesa, a la diana

BarcelonaEls efectes polítics i jurídics del desacatament del Tribunal Constitucional (TC) per part del Parlament són una incògnita perquè mai abans un Parlament autonòmic havia desobeït l’alt tribunal. Per això, els juristes consultats per l’ARA van amb peus de plom quan se’ls demana valorar les represàlies que pot prendre ara el TC. Hi ha certa unanimitat a descartar que se sancioni el ple i els diputats que van votar a favor de les conclusions del procés constituent. Una altra cosa és el càstig, més plausible, que es podria imposar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres membres independentistes de la mesa (Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Anna Simó).

Sobre la mesa requeia un avís concret de l’alt tribunal advertint-los del deure “d’impedir o paralitzar” qualsevol iniciativa relacionada amb la consecució de la independència. De fet, tres membres de la mesa -José María Espejo-Saavedra (Ciutadans), David Pérez (PSC) i Joan Josep Nuet (Catalunya Sí que es Pot)- van explicitar la seva disconformitat amb la votació amb tres breus discursos des del faristol.

“El més probable és que s’iniciï la inhabilitació de la presidenta i dels membres de la mesa que hi van votar a favor”, sosté el professor de dret constitucional i membre del Col·lectiu Praga Josep Pagès, que recorda el cas Atutxa. El 2008 el Suprem va inhabilitar l’expresident del Parlament Basc per no dissoldre el partit hereu de Batasuna. La jurista Esther Giménez-Salinas també considera que, si la inhabilitació es produís, recauria sobre els membres de la mesa i no afectaria tots els diputats. El catedràtic de dret penal de la UB Joan Queralt comparteix aquesta lectura i, tot i no descartar res, creu que probablement la sanció només es dirigiria a la presidenta o a la mesa del Parlament. Les represàlies, que poden incloure des d’una multa econòmica fins a la suspensió de les funcions dels responsables, podrien recaure també sobre els portaveus que van prendre la iniciativa i van demanar alterar l’ordre del dia del ple: Jordi Turull (Junts pel Sí) i Anna Gabriel (CUP).

La “inviolabilitat” dels diputats

Aquesta és una tesi que planteja el catedràtic en dret constitucional Xavier Arbós, que argumenta que l’Estatut, en el seu article 57, preserva la “inviolabilitat per les opinions o els vots” dels diputats i, per tant, no es podrien sancionar. És l’argument que va utilitzar Turull en la seva intervenció a la cambra. Arbós no descarta, fins i tot, que es posi el focus en els tècnics del Parlament, perquè actuant sobre aquests professionals es podria impedir “formalitzar la votació” i evitar la publicació de la decisió al Butlletí Oficial. En qualsevol cas, qui haurà de decidir serà el TC. Valent-se de la seva majoria absoluta, el PP va promoure la reforma de la llei que regula l’alt tribunal per dotar-lo de la potestat de sancionar qui incompleixi les seves sentències. Una llei creada ad hoc per frenar el procés sobiranista. De fet, Joan Queralt insisteix que és difícil donar una resposta legal a un conflicte polític i lamenta que el govern espanyol faci servir “el dret mal utilitzat”. En aquest panorama incert, Queralt no descarta que es pugui arribar a suspendre l’autonomia de Catalunya. Giménez-Salinas recorda que les accions que es puguin prendre acabaran “creant precedents”.

Un cop arribi l’avís del TC d’incompliment de la sentència, el Parlament hi haurà de respondre, i podria evidenciar del tot la voluntat de desobeir, revalidant la votació d’aquest dimecres. “Es posarà a prova la seva coherència”, avisa Arbós. Una nova etapa del xoc institucional amb l’estat espanyol.