Forcadell nega davant la magistrada que el Parlament transgredís resolucions del Tribunal Constitucional

BarcelonaPer la via ràpida. Amb dues declaracions de poc més de 20 minuts, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, han defensat aquest dilluns davant la magistrada Maria Eugènia Alegret que la causa que les investiga pel debat a la cambra catalana de la resolució sobre el referèndum s'hauria d'arxivar perquè va "contra la separació de poders" i perquè elles no van "transgredir" cap resolució del Tribunal Constitucional.

Segons fonts judicials, aquests han estat dos dels arguments que tant Forcadell com Simó han esgrimit durant la seva declaració davant la magistrada i el fiscal del cas, Francisco Bañeres. Totes dues s'han limitat, però, a respondre a la quinzena de preguntes del seu advocat, que ha volgut fer incidència en la "inviolabilitat parlamentària" que protegeix les diputades. De fet, en el seu primer al·legat davant la magistrada, Forcadell ha demanat empara al tribunal perquè li garanteixi la seva inviolabilitat.

La figura de la inviolabilitat parlamentària, recollida a l’Estatut, protegeix els diputats de la fiscalització judicial en les opinions expressades al Parlament i els vots emesos per tal de “protegir” la llibertat d’expressió. És a dir, estableix que a la cambra s’ha de poder parlar de tot. Per això, la defensa busca evidenciar davant els tribunals que en aquesta causa no s'estan jutjant fets consumats –com sí que va passar en la del 9-N–, sinó que es jutja també la intencionalitat dels diputats.

Aquesta és una de les cartes que la defensa de la presidenta del Parlament es guarda per si la causa avança, ja que apunten que imputar una persona "inviolable" pot ser delicte.

El president de la Generalitat pot parlar de referèndum?

Durant la seva declaració, Forcadell i Simó han justificat la seva actuació al·legant que el seu deure era admetre a tràmit les resolucions. El raonament de les dues diputades ha estat que en el debat de política general les resolucions recullen els aspectes dels quals ha parlat el dia abans el president de la Generalitat en el seu discurs. "Si el president pot parlar de referèndum, sembla estrany que la mesa no pugui plasmar-ho en una resolució", han defensat.

A més, han justificat que la feina de la mesa no és entrar a valorar el fons de les propostes de resolució que registren els grups, sinó que només les analitzen des del punt de vista formal. Tanmateix, fonts judicials qüestionen aquesta tesi apuntant que l'article 37.3d del reglament de la cambra situa entre les funcions de la mesa "qualificar els escrits i els documents d'índole parlamentària i declarar-ne l'admissió o la inadmissió a tràmit".