Forcadell recorre la querella de la Fiscalia per combatre "l'intent de prohibició del debat parlamentari"
El recurs acusa la Fiscalia de "tergiversar" els fets
BarcelonaLa presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha presentat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el recurs de súplica contra l'admissió a tràmit de la querella que la Fiscalia va presentar contra ella. En l'escrit recorda que "no existeix ni pot existir norma penal que prohibeixi el debat parlamentari" i rebutja l'existència d'un "debat d'idees il·legal" com el que insinua el ministeri fiscal en la querella.
A instàncies del Tribunal Constitucional (TC), la Fiscalia s'ha querellat contra Forcadell per haver permès el debat al ple del Parlament de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, contravenint una ordre directa del Constitucional.
La Fiscalia "tergiversa" els fets
El recurs acusa la Fiscalia de "tergiversar part dels fets o d'admetre'n de no contrastats" en la seva querella. Segons la defensa de Forcadell, la presidenta del Parlament no va incloure la votació de l'informe de conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent en l'ordre del dia del ple del 27 de juliol del 2016, sinó que van ser "dos grups parlamentaris" qui ho va fer.
Segons la defensa, Forcadell "no va alterar a iniciativa pròpia l'ordre del dia" ni va demanar un informe als serveis jurídics, sinó que van ser els mateixos grups qui el van elaborar d'iniciativa pròpia. El recurs assegura que la Fiscalia ha modificat "intencionadament" els fets per donar força a la seva querella: "Forcadell no va portar les conclusions de la comissió al ple del Parlament, però tot i així el ministeri fiscal necessita generar aquesta sensació i per això no dubta a explicar els fets des d'una visió parcial i interessada".
El recurs de súplica assegura que Forcadell es va limitar a fer el que li pertoca com a presidenta del Parlament: "Forcadell és l'autoritat que garanteix la lliure expressió i el debat d'idees a la cambra legislativa i aquesta llibertat implica que la Presidència no disposi de cap poder o prerrogativa per limitar el contingut del que s'hi expressa, més enllà d'ordenar el debat i valorar, com a membre de la mesa, el compliment de les exigències formals de qualsevol iniciativa parlamentària".
Controlar el debat parlamentari
Segons el recurs, la querella de la Fiscalia és "el primer exercici conegut en la trajectòria del sistema penal espanyol de sotmetre a anàlisi en la jurisdicció penal la prohibició –i sanció– del debat d’idees" del Parlament. Assegura que es tracta d'un "punt d’inflexió en la voluntat de control d’un poder de l’Estat".
Segons la defensa de Forcadell, el Constitucional "no pot obligar ningú" a "controlar les opinions i l'activitat política": "No pot existir cap força anul·lativa que restringeixi el dret de representació política i de lliure expressió de les idees".
L'escrit apel·la a la llibertat d'expressió, un dret que considera "fonamental en l’elaboració de polítiques i estratègies governamentals nacionals i constitueix un dels pilars bàsics d’una societat democràtica i del seu progrés i desenvolupament".
El recurs també adverteix en la seva part final que investigar Forcadell "pot causar greus perjudicis a la vida política pública" i "erosionar el sistema de separació de poders".