Forcadell enfila el camí del Tribunal d'Estrasburg: "Espero trobar la justícia que no he trobat a Espanya"
Denuncia una vulneració sistemàtica dels seus drets, entre els quals el de la inviolabilitat parlamentària
BarcelonaQuan el Tribunal Constitucional (TC) nega l'empara als condemnats per la sentència de l'1-O, s'obre el camí per anar a presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. És un pas que ja han fet alguns dels líders independentistes empresonats en el seu dia, i que aquest dijous ha anunciat l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell (ERC). "Inicio amb evident satisfacció el camí de la justícia europea. Espero trobar la justícia que no he trobat a Espanya", ha dit en roda de premsa des del Col·legi de Periodistes. L'objectiu és, encara que sigui molt a posteriori, trobar a Europa el que no van concedir ni el Constitucional ni el Suprem: que els fets de l'octubre del 2017 no constituïen delicte.
El Constitucional va negar l'empara a l'expresidenta el 28 d'octubre de l'any passat. Ho va fer malgrat el vot particular discrepant que van emetre dos magistrats progressistes, Juan Antonio Xiol i Maria Luísa Balaguer, que van considerar "desproporcionada" la pena imposada contra Forcadell. En aquests cinc mesos transcorreguts, el seu equip jurídic ha preparat el recurs, que ja van presentar a Estrasburg a finals de març. L'expresidenta ha repassat aquest dimecres tots els drets que considera que se li han vulnerat. Potser el més específic en el seu cas, segons ha dit, és el dret a la "inviolabilitat parlamentària". Ella era la presidenta durant la tardor del 2017 i considera que tot el que va fer estava emparat pel fet que a "tots els Parlaments democràtics del món s'hi ha de poder parlar de tot". Un dels seus advocats, Iñigo Iruin, ha considerat que Forcadell havia de gaudir d'una "especial protecció" en aquest dret perquè no només era una diputada més, sinó la primera autoritat de la cambra. "És una ingerència que no té parangó en cap democràcia actual", ha argumentat.
La llista de drets vulnerats, però, és més llarga, segons ha explicat l'expresidenta. També hi ha el d'una falta d'"imparcialitat vergonyosa" perquè el mateix Constitucional que ara li ha negat l'empara va ser el que va iniciar la seva "persecució penal" a mesura que el Parlament feia passos en el Procés. A més, ha considerat que se li van vulnerar drets com el de representació política, la llibertat d'expressió, el dret de reunió i el de manifestació. Finalment, i com a resum de tot plegat, Forcadell ha explicat que no es va respectar ni el "principi de legalitat" perquè se la va condemnar per un delicte, el de sedició, que és "obsolet, anacrònic i herència del franquisme".
L'expresidenta se sent especialment agreujada per la sentència de l'1-O perquè considera que se la va condemnar més per "activista social" –com a expresidenta de l'ANC– que com a presidenta de la cambra. Sustenta aquesta tesi recordant que la resta de companys que compartien amb ella la mesa del Parlament de l'època van tenir un desenllaç molt diferent. Ells van ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no pel Tribunal Suprem (TS) i van ser condemnats per desobediència –sense penes de presó– i no per sedició.
Junqueras, el següent
Forcadell, condemnada a 11 anys i 6 mesos de presó i després indultada parcialment el juliol de l'any passat, se suma amb el seu recurs als que ja han presentat Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Queden per fer-ho Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn i Dolors Bassa. Ho faran pròximament, ja que el Tribunal Constitucional també els ha negat l'empara. Les defenses dels condemnats preveuen que el TEDH acabi acumulant en una sola causa tots els recursos, el que podria acabar alentint el pronunciament final.
