Forcadell defensa la "llibertat d'expressió" del Parlament en un informe per al Tribunal Constitucional
La presidenta de la cambra catalana argumenta que impedir la votació de les conclusions del procés constituent hauria suposat vulnerar "el dret de participació dels ciutadans per mitjà dels seus representants"
BarcelonaLa presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha enviat aquest divendres un informe al Tribunal Constitucional sobre la votació a la cambra catalana per ratificar les conclusions de la comissió del procés constituent, motiu pel qual l'alt tribunal amenaça d'inhabilitar-la. En l'escrit, Forcadell defensa la seva actuació al capdavant del Parlament i deixa clar que la "llibertat d'expressió i el dret de participació dels ciutadans per mitjà dels seus representants" s'ha de produir "sense pertorbacions il·legítimes".
En aquest sentit, Forcadell afirma que "l'obstaculització" de la votació hauria vulnerat l''ius in officium' dels parlamentaris, la llibertat d'expressió i el dret de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics, reconeguts en els articles 20 i 23 CE i en l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans. En el document també s'argumenta que "si s'hagués impedit aquesta votació, s'hauria incomplert el Reglament del Parlament, i, a més, s'hauria afectat el nucli de drets i facultats dels representants públics, en la mesura que està clar que aquesta sol·licitud està directament relacionada amb el seu mandat representatiu".
L'escrit afegeix que aquesta afectació "no hauria arribat únicament als diputats que van proposar la modificació de l'ordre del dia, sinó a tots els diputats de la cambra, tenint en compte que tots els grups parlamentaris, fins i tot els totalment oposats a la inclusió d'aquest punt en l'ordre del dia, van utilitzar el seu torn de paraula en el debat".
La presidenta del Parlament al·ludeix a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans on, segons l'informe, s'afirma que la llibertat d'expressió juga un paper "fonamental" en l'elaboració de polítiques i sosté que aquesta llibertat i la seva protecció "són d'aplicació no només a idees que poden resultar favorables als Estats o els governs en qüestió o considerades inofensives o indiferents, sinó també a idees que poden resultar xocants", ja que "això constitueix una part essencial del pluralisme, la tolerància i l'obertura de ment que modelen en definitiva una societat democràtica".
