Forcadell defensarà al judici que la mesa del Parlament no pot interferir en l'activitat dels diputats

MadridCarme Forcadell subratllarà en el judici de l'1-O la "criminalització" que suposa la seva acusació de rebel·lió com a presidenta del Parlament durant els últims compassos del Procés. En el seu escrit de defensa, al qual ha tingut accés l'ARA, destaca la diferència respecte a la resta de membres de la mesa –que seran jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència–, que entén que es produeix pel seu passat com a líder de l'ANC. Més enllà d'això, Forcadell defensarà que la seva actuació com a presidenta del Parlament es va cenyir a allò que estipula el reglament de la cambra i que es va limitar a permetre el debat parlamentari.

La línia argumental de Forcadell es basa en deixar clar que són els grups parlamentaris els que tenen "iniciativa legislativa" i que, tal com marca la normativa, "ni la presidència ni la mesa del Parlament" poden decidir sobre aquesta qüestió. La seva tasca se cenyeix a "possibilitar els debats parlamentaris", assenyala la seva advocada, que es recolza en sentències anteriors del Tribunal Constitucional. En concret, recorda una resolució en la qual es deixa clar que la mesa "no pot inadmetre iniciatives a partir d'un control de constitucionalitat". Així, la lletrada Olga Arderiu sosté que Forcadell no podia deixar de donar recorregut a les propostes dels grups parlamentaris encara que contravinguessin la Constitució.

Vulneració de la inviolabilitat parlamentària

Al text, la defensa de Forcadell denuncia d'entrada la "judicialització de la política i la politització de la justícia" que, al seu entendre, ha caracteritzat l'activitat parlamentària catalana en l'anterior legislatura i ha motivat aquest procediment penal. Fa referència a la ingerència del TC a través de diversos recursos del govern del PP –critica la manca de separació de poders a l'admetre's a tràmit amb més celeritat de l'habitual– i denuncia que les múltiples advertències als membres de la mesa suposava una "vulneració de la garantia de la inviolabilitat parlamentària". Forcadell assenyala que l'alt tribunal es va convertir en un instrument per "restringir el debat parlamentari i l'activitat política".

Sobre el TC i "altres organismes jurisdiccionals de l'Estat", Forcadell denuncia que han "anteposat el principi de la unitat d'Espanya a aquells principis i valors superiors que formen i vertebren la democràcia". "La unitat de la nació espanyola justifica la vulneració de drets fonamentals", es queixa en l'escrit.

Una de les iniciatives suspeses pel TC va ser la moció del 9 de novembre de 2015 que pretenia iniciar la ruptura amb l'Estat, però Forcadell la deslliga dels fets que van acabar provocant aquesta causa: bàsicament, el referèndum. Tal com han exposat altres acusats, recorda que Carles Puigdemont va situar l'instrument del referèndum en el marc d'una qüestió de confiança i que no formava part del programa de JxSí, de manera que no es pot atribuir l'1-O a un full de ruta prèviament establert en el document signat el març del 2015 entre partits i entitats que la Fiscalia posa com a antecedent. En tot cas, Forcadell recorda que no va participar d'aquell text i que tampoc apareix a l''Enfocats', un document al qual resta credibilitat però que al ministeri públic li ha servit per construir el seu relat.

En aquest sentit, l'expresidenta de la cambra també apunta que no va participar en les reunions de Govern en què es debatia sobre la celebració del referèndum i nega també haver-se reunit amb els principals organitzadors de la votació els dies previs a l'1-O. La seva advocada se centra en explicar l'actuació de Forcadell com a presidenta de la cambra catalana i repassa alguns moments importants com el debat sobre les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, la tramitació de les lleis de referèndum i de transitorietat jurídica el 6 i el 7 de setembre o les resolucions aprovades el 27 de setembre en què es declarava la independència. En tots, la seva advocada recorda que Forcadell va intervenir en el ple del Parlament per advertir que les resolucions que es votaven "estaven afectades" per l'advertiment del TC.

Més enllà de l'activitat parlamentària, en l'escrit Arderiu també rebat a la Fiscalia diverses afirmacions, i subratlla que des que va ser presidenta del Parlament Forcadell no va animar a la participació de cap mobilització "ni violenta ni no violenta" i que tampoc va fer cap crida a protegir els col·legis electorals l'1-O. Sobre el 20 de setembre, apunta que hi va passar durant uns minuts i que a les set de la tarda tenia un acte a Sabadell. La lletrada rebutja la rebel·lió i la sedició i acusa la Fiscalia de "tergiversar els fets" amb "aspectes manifestament falsos" i fer una "presentació temeràriament tendenciosa" del que va passar a Catalunya. En conclusió, exposa que totes les actuacions de Forcadell estaven emparades en la llibertat d'expressió i manifestació i que el moviment independentista és essencialment "pacífic". De fet, assegura que Forcadell abans "abandonaria les seves idees que participar d'un acte violent".

Els membres de la mesa, com a testimonis

A l'escrit Forcadell també exposa quines persones sol·licita com a testimonis. Destaquen l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que demana que ho facin per videoconferència donat que estan exiliats. També els membres de la mesa de l'anterior legislatura –Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Joan Josep Nuet–, excepte Ramona Barrufet, tots ells acusats de desobediència. A més, Forcadell també reclama la compareixença dels expresidents del Parlament Ernest Benach i Núria de Gispert, a més d'alguns lletrats de la cambra catalana. No sol·licita, però, la citació dels aleshores secretari general i lletrat major del Parlament, Xavier Muro i Antoni Bayona, encarregats d'advertir en múltiples ocasions la mesa que algunes de les seves accions contravenien instruccions del TC.

D'entre les peticions de la defensa de Forcadell, és rellevant la que afecta el tinent coronel de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, autor de la majoria d'atestats de l'institut armat que han alimentat la causa de l'1-O tant al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona com al Tribunal Suprem. Es demana que s'identifiquin les dades personals de l'usuari de Twitter @nmaquiavelo1984 que el diari 'Público' va revelar que era un anònim de Baena, des del qual es dirigien insults i desqualificacions al moviment independentista. Per això, Arderiu impugna una gran quantitat d'atestats de la Guàrdia Civil que formen part del sumari per "no ser en absolut imparcial".

Declarar en català i judici a Barcelona

Tal com han fet altres investigats, Forcadell sol·licita declarar en català i que s'habilitin els mecanismes necessaris perquè hi hagi una traducció simultània. A més, com han sol·licitat Oriol Junqueras i Raül Romeva, demana que el judici tingui lloc a Barcelona. Forcadell també reclama que se la deixi en llibertat provisional mentre se celebri el judici. A part de l'escrit de defensa, Arderiu adjunta un extens annex en el qual argumenta per què demana la nul·litat de totes les actuacions dutes a terme fins ara.