Forcadell i Colau, juntes al suquet de Portabella
Pere Portabella (Figueres, 1929) ho va tornar a fer, dissabte a la nit: reunir els dos grans corrents centrals de la política al voltant d’un suquet. Si fa 30 anys els Maragall, Obiols i Benet compartien taula amb els Roca, Alavedra i Camps, dissabte el cineasta i exsenador va fer coincidir Carme Forcadell i Ada Colau sota els roures monumentals de Mas Ventós, a Palau-sator, al Baix Empordà.
Gairebé tot ha canviat: el suquet per a centenars de convidats a Llofriu, conegut ja el 1985 com “el suquet party ” i que va esdevenir carn de Lecturas (i aleshores Portabella va decidir matar-lo d’èxit), va convertir-se aquest cap de setmana en una trobada d’una cinquantena de convidats del món de la cultura, l’empresa i la política. L’únic que no ha canviat és la capacitat de convocatòria de l’amfitrió i el nas per clavar el sentit de la representació social simbòlica: dues dones, dues líders, indepes i comuns, i que comenci la conversa.
La que va ser ànima de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca contemplava en silenci i amb ulls de cervell funcionant a mil per hora el bosc i el jardí anglès que rodeja un mas de pel·lícula. Deia Colau que havia descansat molt aquest estiu, en una casa de turisme rural d’interior, “canviant els crits de la política pels crits dels nens” que juguen, “i ara tornarem als altres crits”. Al seu costat, Jordi Cuixart, president d’Òmnium, bromejava sobre la tan trompetejada assistència de l’alcaldessa de Barcelona a la mani del dia 11: “¿Des de quan és notícia que s’hi manifesti algú que va votar sí-sí el 9-N?” Forcadell comentava que havia “descansat però no desconnectat”, i semblava descartar la inhabilitació immediata, mentre repassava l’agenda del setembre amb interrogants: ¿qüestió de confiança més debat de política general, tot alhora, amb un toc de pressupostos del 2017, o qüestió de confiança i tardor d’estira-i-arronses amb la CUP?
Joan Subirats dialogava amb Marc Puig (“Estem arreglant el món: competició o col·laboració?”), i aquí i allà els grups es feien i desfeien amb més ganes de treva que de guerra al voltant d’Oriol Bohigas, Beth Galí, Jordi Borja, Albert Serra, Jordi Balló, Joaquim Uriach, Josep-Maria Terricabras, Josep Maria Català, Esteve Riambau, Rosa Regàs i Ferran Rodés, entre d’altres.
Abans de sopar, els convidats van seure al voltant de Bach. Un estiu més, Portabella va convidar a actuar els joves del Festival Bach de Barcelona. Soprano, baríton i un quartet format per violí, cello, clavecí i traverso barroc van interpretar la Cantata del cafè (que havia estat sintonia de L’orquestra, de Jordi Vendrell, a les sobretaules de la Catalunya Ràdio preolímpica). La cantata té missatge: una jove de Leipzig de principis del segle XVIII s’enfronta al seu pare perquè vol beure cafè en públic... i al final claudica i canvia el cafè pel permís patern per poder-se casar. Forcadell i Colau somriuen.
El xef gironí Òscar Morente va dirigir l’operació culinària que va fer un deliciós suquet amb llobregant i rap de Palamós i patata del mateix hort de Mas Ventós. Va ordenar parar taula amb cullera perquè els comensals gaudissin del caldo del suquet, fet amb la ceba sofregida durant una hora i mitja i un raig de cava. I certament, no en va quedar ni una cullerada a cap plat.
Cap a la una, Ada Colau s’acomiadava afectuosament d’Oriol Bohigas i la desfilada era general. Ningú va demanar cap guitarra ni consta que circuli cap vídeo dels presents entonant el Let it be.