El fons covid, el pròxim maldecap del Govern

BarcelonaPer primera vegada en dotze anys el Govern tindrà en vigor els pressupostos de la Generalitat el dia que marca l’ortodòxia política: l’1 de gener del 2022. Tot i la puntualitat, per a l’executiu català no serà un any pressupostàriament fàcil. El motiu és que el Govern reclama que l’Estat torni a dotar les comunitats d’un fons covid per lluitar contra la pandèmia com ja va fer el 2020 i el 2021, però el govern espanyol, per ara, no s’hi compromet. A més, era una reclamació que Catalunya ja feia abans que es desfermés la sisena onada, i que el nou impacte del virus ha convertit en més urgent. Tot plegat podria crear un desajust entre el que necessita la Generalitat per combatre la pandèmia i el que finalment podrà executar.

Dijous, el dia en què el Parlament va aprovar els comptes, una intervenció al ple del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va passar bastant desapercebuda perquè es va produir fora del debat pressupostari. En un intercanvi d’impressions amb la CUP, el conseller va confessar que, si no hi ha fons covid, a la Generalitat li faltaran 1.400 milions d’euros. Malgrat tot, Argimon va assegurar que tenia una “certa esperança” en aconseguir els recursos de l’Estat. El sindicat de Metges i el d’Infermeres ja alertaven fa uns dies de la “incertesa” pel futur dels sanitaris fitxats per la pandèmia si no es concreten els fons estatals.

Si l’Estat seguís tancat en banda i mantingués la negativa a tornar a engreixar aquest fons, els comptes catalans preveuen uns 500 milions de recursos propis per cobrir aquest buit. Seria millor que res, òbviament, però no arribaria a cobrir les necessitats de la Generalitat. Fonts del departament d’Economia recorden que el conseller, Jaume Giró, ja va fixar en 1.500 milions d’euros el volum que considerava que havia de tenir aquest fons covid. Divendres, Giró encara es mostrava convençut que l’Estat acabaria reconsiderant la seva negativa. “Amb les campanades de Cap d’Any no haurem superat la pandèmia. Estic segur que aquestes ajudes acabaran arribant, perquè la realitat s’imposarà”, va dir a Ràdio 4. La setmana passada, la ministra espanyola del ram, Carolina Darias, no ho descartava del tot. “Si calen més recursos, n’hi haurà més”, va dir, però sense calendari ni quanties.

Uns aliats imprevistos

Així doncs, el problema haurà d’acabar forçosament en el terreny de la negociació política. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va insistir en aquesta demanda directament a Pedro Sánchez en la conferència de presidents de dimecres passat. La sorpresa del president català i del seu equip és que no va estar sol en aquesta petició. Diverses comunitats van anar desfilant en la súplica al govern espanyol que en aquest exercici no es desentengui del fons covid. I no només comunitats governades pel PP com Castella i Lleó i Madrid, sinó també amb governs socialistes com, per exemple, Extremadura i l’Aragó. Molts presidents en fila índia -encara que telemàticament- reclamant “fons extraordinaris” per fer front a una sisena onada que pocs havien previst amb aquesta virulència.

En certa manera, a la Generalitat li pot passar com l’abril del 2020. Llavors, en ple primer embat del coronavirus, va aprovar uns comptes que havien sigut dissenyats abans de la pandèmia i que, per tant, naixien caducats. Els números actuals sí que s’han fet amb plena consciència que el covid no ha escampat, però quan encara no es podia intuir que tornaria a haver-hi un cicle de restriccions tan fort a Catalunya que impactaria en la sanitat i en alguns sectors econòmics. I, en aquesta batalla, els fons covid tindran un paper essencial.