La flegma britànica de Salvador Illa

BarcelonaEl seu posat aparentment tranquil i, fins i tot, un punt estoic fa preguntar-se si Salvador Illa ha pres nota de com superar crisis sobrevingudes de les tres sèries que ha triat com les seves preferides. The Crown, Babylon Berlin i Chernobyl –les seves escollides– podrien formar part d’un manual de supervivència per a moments històrics crítics. ¿Es deu haver sentit identificat amb la reina Elisabet II quan deixa clar que preferiria haver pogut dedicar-se als seus cavalls en lloc d’assumir les responsabilitats del tron? Les caramboles del destí que van fer que Lilibet fos reina han convertit Illa en el flamant (i messiànic) candidat del PSC. Amb flegma britànica, ha intentat aguantar els embats de la pitjor crisi sanitària dels últims cent anys i traslladar certa sensació de serenor als ciutadans. ¿El veuríem als cartells electorals si no li hagués tocat estar al front de la gestió de la pandèmia? 

De poc serveix preguntar-se “què hauria passat si...” quan la decisió ja està presa i el PSC presenta Illa com l’única persona capaç de salvar Catalunya de l’independentisme i d’uns anys 20 que es preveuen difícils. Una dècada que arrenca amb una crisi econòmica i sanitària de grans proporcions però que esperem que tingui un final com més allunyat millor del dels anys 20 del segle XX que mostra Babylon Berlin.