La fixació de Salvador Illa amb Josep Tarradellas
El tarannà en la Transició, la capacitat d'"unir" i l'acostament al PSC de l'històric president són claus
BarcelonaJosep Tarradellas és un dels presidents de la Generalitat més citats per l'actual cap de Govern, Salvador Illa. Al Parlament, per a la investidura, fins i tot va deixar una carta al despatx de cada conseller amb el discurs de la presa de possessió de Tarradellas. Les referències al 125è president són constants en actes polítics, i aquest divendres ha citat els seus consellers al monestir de Poblet, on hi ha l'arxiu de l'històric dirigent que va restablir la Generalitat després de quatre dècades a l'exili. Per què Illa el reivindica tant?
La concepció de Salvador Illa sobre Catalunya s'inspira en la defensa de l'autogovern, en el "catalanisme integrador" i en la capacitat de treball, afirmen fonts properes al president, que per definir Illa recorren a una frase del mateix Tarradellas quan reclamava arremangar-se i "servir d’exemple per als altres pobles d’Espanya". "La millora d'Espanya perquè significa la millora de Catalunya" és, doncs, la seva prioritat política.
Quines raons històriques hi ha al darrere d'aquesta reivindicació? Segons l'historiador Carles Santacana, "hi ha molts Tarradellas i, per això, hi ha moltes reivindicacions diferents" i "els polítics busquen referents en el passat que interessin". En aquest sentit, apunta que "hi ha un jove abrandat independentista durant la Primera Guerra Mundial, que dura poc", després "l'enfrontament" amb Lluís Companys durant la República; en la guerra és un "home de govern"; hi ha el de l'exili, el del retorn, el president preautonòmic, i després quan ja és president Jordi Pujol. Per això, el defensen des del PSC i fins i tot ho han fet el PP o Ciutadans.
En el mateix sentit, l'historiador Enric Pujol afirma que "és un patrimoni de moltes sensibilitats" amb "una instrumentalització que la fa tothom menys Convergència, que ja té Pujol". I un element important que destaquen els dos historiadors: quan els socialistes catalans el comencen a reivindicar amb força és després del 1980 per les seves crítiques constants a Pujol i les seves polítiques. De fet, Enric Pujol apunta que Tarradellas va intentar donar escalf al PSC després de la victòria del líder convergent. De totes maneres, relata que "Illa busca amplitud i profunditat en la figura de Tarradellas, que munta una Generalitat unitària –amb tots els partits democràtics– i posa les bases del que serà l'administració catalana".
Alhora, segons Santacana, la jornada de Poblet d'aquest cap de setmana "és significativa", ja que José Montilla va fer el primer acte després de ser designat presidenciable el 2006 en aquest mateix indret. I no és casualitat, a parer seu: "Es vincula amb l'univers Tarradellas i amb la monarquia catalana medieval enterrada allà". A més, segons Tarradellas, "Montserrat era un territori de Pujol", molt implicat en la política –si bé també va ser lloc de reunió de comunistes i altres corrents antifranquistes–, a diferència de Poblet. Però també és essencial que el predecessor d'Illa al capdavant de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, Romà Planas, fos una persona de la màxima confiança de Tarradellas i exercís de delegat seu i de director general d'Administració Pública del 1977 al 1980.
Tarradellisme socialista
Enric Pujol argumenta que el PSC també es va nodrir de persones tarradellistes com ara Josep Maria Bricall. D'altra banda, la connexió amb un polític important del catalanisme que va retornar l'autogovern al país també és un fil que els socialistes exploren. Però era un president espanyolista? Se li ha retret des de sectors sobiranistes l'adhesió a la monarquia, els visques a Espanya, l'acceptació del marquesat (Joan Carles I li va atorgar aquesta distinció el 1986), les reticències respecte a Euskadi o l'acostament als militars. Però Santacana puntualitza que s'ha de contextualitzar en l'època en què va passar i que cal distingir les declaracions "contradictòries" un cop CiU va ser al poder. A parer seu, no tenia "una idea de federalisme o descentralització uniforme", sinó que apostava per la bilateralitat i un programa ambiciós en la Transició. "Podia ser considerat un radical", afegeix.
Així doncs, el PSC i Illa en particular pensen en Tarradellas com a símbol i el reivindiquen al costat dels dos presidents socialistes, Pasqual Maragall i José Montilla, tot i que era militant d'ERC, un partit que prefereix reivindicar Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i, ben aviat, probablement Pere Aragonès.