Els fiscals i l'acte de caritat
MadridEl govern de Pedro Sánchez recordarà durant una bona temporada la data del 16 d'octubre. Devia ser segurament el dia internacional de les coincidències. El primer acte de les casualitats es va concretar en el fet que el Suprem considerés necessari investigar el fiscal general Álvaro García Ortiz per un suposat delicte de violació de secrets. El motiu, les informacions sobre les converses per tancar un pacte entre la Fiscalia i la defensa d'Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, acusat de delictes fiscals que ell es va mostrar disposat a acceptar, a canvi d'una rebaixa de penes. Hores més tard la Fiscalia Anticorrupció informava a favor de la imputació de l'exministre José Luis Ábalos per la trama de les mascaretes de la qual va ser víctima l'administració durant la pandèmia. La primera, a la galta dreta; la segona, a la galta esquerra. I el govern, intentant semblar impertèrrit.
La veritat és que s'ho podia esperar, i de fet s'ho esperava. El 5 de setembre, dia d'obertura de l'any judicial, a la sala dels passos perduts del Suprem ja es parlava amb molta seguretat de la proximitat de la imputació del cap de la Fiscalia. S'ha de dir que en rigor el que va fer aquest dimecres la sala penal no és imputar-lo, sinó assumir les investigacions, per veure si l'acaba acusant o no. Però a efectes mediàtics tant és, perquè es tracta d'un procediment contra el fiscal general de l'Estat, una situació inèdita des del restabliment de la democràcia. Fiscals generals que han dimitit del càrrec, o que l'han deixat espantats, fugint de les pressions polítiques, n'hi ha hagut diversos. Però és el primer cas de fiscal general banyegat pel Suprem.
El valor de la transparència
Fetes les consultes de rigor, ja vaig sortir aquell dia del Suprem convençut que Álvaro García Ortiz seria investigat per haver intentat aclarir en quins termes s'havia negociat amb la parella d'Ayuso. Ja en aquella data fiscals de l'alt tribunal presents a l'acte em van expressar el criteri que la Fiscalia no havia d'haver proporcionat dades d'aquella negociació, perquè estava obligada a portar-la amb total reserva. Però també hi va haver qui em va reconèixer que el silenci dels fiscals hauria permès la possible intoxicació de l'opinió pública, en particular sobre qui i com havia ofert acceptar la culpabilitat dels fraus fiscals comesos a canvi de no trepitjar la presó. És lícit preguntar-se, per tant, què està en joc aquí, a part del cap del fiscal general, i si aquest episodi també té alguna cosa a veure amb el dret a la informació i el valor de la transparència.
L'altre capítol, el cas Ábalos, és vergonyós des del principi. Però les dades que ha aportat la Guàrdia Civil són un conjunt d'indicis que ara per ara difícilment poden tenir caràcter probatori d'altra cosa que d'una absoluta amoralitat. Si el Suprem també assumeix aquest altre assumpte, com vol la Fiscalia, el successor de Manuel Marchena al capdavant de la sala penal tindrà feina per ordenar l'agenda d'aquest tribunal. I sobretot l'instructor del cas també la tindrà per concretar les responsabilitats de cada membre de la trama. Ara bé, tot sumat té una càrrega política explosiva de moltes megatones. En especial si també comptem la continuació de la investigació de les relacions de la dona del president del govern espanyol, Begoña Gómez, amb empresaris interessats en rebre subvencions públiques. Per als suposats aliats del govern l'aprovació dels pressupostos és en aquestes circumstàncies gairebé un acte de caritat.