El Tribunal de Comptes obre un nou front contra l’1-O

MadridIgual com va passar amb el 9-N, el Tribunal de Comptes ja ha obert un nou front judicial a l'1-O, que se suma a la causa al Tribunal Suprem i al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. L'òrgan fiscalitzador ha admès a tràmit les demandes paral·leles presentades dimarts per la fiscalia i dimecres per l'entitat unionista Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats Catalans per la Constitució en contra de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, tot el seu Govern –incloent-hi quatre consellers que van dimitir abans del referèndum– i la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal. Mentre que SCC demana una multa de 2 milions d'euros i recull també els 87 milions de l'operatiu policial, la fiscalia evita quantificar la presumpta responsabilitat comptable dels diners que s'haurien desviat per a l'1-O.

Ara el cas està a l'espera que es designi un jutge instructor, que haurà de decidir si demana informació addicional al Suprem i al jutjat 13 de Barcelona, tal com ha demanat la fiscalia, segons van informar ahir fonts del Tribunal de Comptes. Un cop conclogui la instrucció es definirà la quantitat que presumptament es va gastar per al referèndum. Podria tractar-se del doble que la fiscalia del Suprem reclama actualment per malversació: 3,1 milions d'euros. L'informe del ministeri públic de l'òrgan fiscalitzador suma diferents factures i possibles factures relacionades amb el referèndum, algunes de les quals milionàries, que podrien superar els vuit milions d'euros.

El procediment del Tribunal de Comptes és totalment independent del penal i tant Puigdemont com 17 exmembres del Govern i la interventora general s'enfronten a un procés administratiu per responsabilitat comptable. Si se supera la instrucció i s'arriba a judici, els jutjarà Margarita Mariscal de Gante, exministra de José María Aznar, filla d'un jutge del Tribunal d'Ordre Públic (TOP) franquista i qui va jutjar també Artur Mas pel 9-N. El Tribunal de Comptes va condemnar el mes passat l'expresident i d'altres ex alts càrrecs del Govern per la consulta del 2014 a una multa 4,9 milions d'euros. La sentència, de moment, s'ha recorregut al mateix tribunal amb la previsió d'acabar al Tribunal Suprem, que va rebutjar jutjar l'exconseller de Presidència Francesc Homs per un delicte de prevaricació el 9-N.

Diferències amb el Suprem

Fonts de l'òrgan fiscalitzador recorden que el delicte de malversació no té res a veure amb el de responsabilitat comptable –que no és administratiu– i que, per molt que fossin absolts en el judici al Suprem, podria tirar igualment endavant la causa al Tribunal de Comptes. La novetat és que en aquest cas s'inclou quatre membres del govern que van dimitir a l'estiu: els exconsellers Neus Munté, Jordi Baiget, Meritxell Ruiz i Jordi Jané. Només l'exconsellera de Presidència va ser investigada inicialment pel Suprem, però no se la va arribar a processar. La resta no han sigut imputats per cap tribunal penal.

A més, la demanda de la fiscalia avisa que es podria incloure més persones que haguessin "autoritzat, intervingut, compromès, obligat o ordenat pagaments que causin danys als fonts de la Generalitat". I també adverteix que per a la responsabilitat comptable no cal haver arribat a efectuar el pagament, sinó que amb la intenció de dedicar-hi una partida que hagi quedat compromesa –encara que no hi hagi factura– es poden tenir en compte aquells diners per a la sanció. D'aquesta manera el ministeri públic desglossa les diferents despeses en una mena de calaix de sastre –a l'espera que l'instructor li faci arribar més informació–. A parer seu, amb aquestes dades –sempre sense concretar-les–, creu que "s'ha constatat l'assignació i disposició de fons i recursos públics per finançar les activitats relacionades amb la preparació i l'execució del referèndum il·legal d'autodeterminació de l'1-O".

En aquest sentit, el fiscal fa referència a contractes marc de publicitat institucional per valor de gairebé 8 milions d'euros –com el de Focus–, o bé recorda que l'exconseller Raül Romeva va defensar al Parlament que el pressupost per a l'acció exterior del 2017 passaria de 3 a 6 milions d'euros.