La Fiscalia del Suprem demana que es repeteixi el judici a Otegi després de l'absolució d'Estrasburg

MadridEn un moment en què EH Bildu es pot convertir en un actor clau per a la governabilitat de l'Estat, la justícia espanyola torna a posar el focus sobre el seu coordinador general, Arnaldo Otegi, que la setmana passada va anunciar la intenció de donar suport als pressupostos generals de l'Estat per al 2021. El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va donar la raó al líder abertzale el novembre del 2018 i va dictaminar que Otegi no va tenir un judici just a l'Audiència Nacional pel cas Bateragune, pel qual va ser sentenciat el 2011 a deu anys de presó –va passar sis anys i mig entre reixes–. Un any i mig després, el juliol passat, el Tribunal Suprem espanyol va anul·lar la sentència per pertinença a organització terrorista i va quedar anul·lada la pena d'inhabilitació que pesava sobre Otegi i quatre condemnats més (Sonia Jacinto, Rafa Díez Usabiaga, Miren Zabaleta Tellería i Arkaitz Rodríguez Torres). Però ara el Suprem podria obligar l'Audiència Nacional a repetir el judici.

En un context en què les negociacions del govern espanyol amb EH Bildu omplen portades, la Fiscalia del Suprem –en pugna constant amb la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, que avui ha donat positiu de coronavirus i té símptomes lleus– ha demanat al tribunal que acordi "fer marxa enrere en totes les actuacions i es torni al tràmit previ a la designació dels components del tribunal que va jutjar Otegi a l'Audiència Nacional". És a dir, que després de designar uns nous magistrats es "repeteixi el judici contra els cinc processats", segons informen fonts del ministeri públic.

La Fiscalia dona la raó així a Vox, que va recórrer la decisió del Suprem d'anul·lar el judici. De fet, qui ha donat a conèixer la decisió ha sigut el mateix líder del partit ultra, Santiago Abascal, que per Twitter ha aplaudit la decisió del ministeri públic. "Vox no va acceptar que per un defecte formal un terrorista condemnat sigui finalment impune. I només Vox va recórrer per repetir el judici", ha assenyalat Abascal.

Ara el Suprem té a les seves mans decidir un altre cop sobre el futur judicial d'Otegi, que, malgrat la sentència d'Estrasburg, ja va complir la condemna i la decisió europea va arribar quan ja estava en llibertat. De fet, el TEDH no va valorar en cap cas una indemnització. En concret, va determinar que l'Audiència Nacional va violar l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre el "dret a un procés equitatiu" quan se'ls va jutjar i els va enviar a la presó pel cas Bateragune. Els cinc demandants al·legaven que els magistrats de l'Audiència Nacional que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Els comentaris de la presidenta d'aquell tribunal, Ángela Murillo, en un judici anterior a Otegi van ser el motiu principal en què va basar el TEDH la seva resolució.

Nou anys de recursos

El 16 de desembre del 2011 l'Audiència Nacional va condemnar els cinc afectats a fins a deu anys de presó per pertinença a organització terrorista en qualitat de dirigents i el 7 de maig del 2012 el Suprem va rebaixar les penes de privació de llibertat a entre sis i sis anys i mig. Posteriorment, el Tribunal Constitucional va rebutjar els recursos d'empara i va obrir la via d'Estrasburg, que va estimar parcialment la seva sol·licitud. El juliol passat, doncs, el Suprem es va veure obligat a rectificar. "La naturalesa vinculant de les sentències dictades pel TEDH al nostre ordenament jurídic està fora de tot dubte", deia la sentència, redactada pel jutge Julián Sánchez Melgar.