La Fiscalia del Suprem descarta que Puigdemont cometés cap delicte en la gestió d'Aigües de Girona

BarcelonaLa Fiscalia del Tribunal Suprem descarta que Carles Puigdemont cometés cap delicte en la gestió d'Aigües de Girona quan era alcalde de la ciutat. El jutjat d'instrucció 2 de Girona, que porta la investigació del conegut com a cas Agissa, va enviar una exposició raonada al Suprem perquè investigués l'expresident de la Generalitat per delictes de prevaricació, frau a l'administració i falsedat documental perquè veia indicis de criminalitat en l'actuació de Puigdemont els anys 2013-2014 en l'operació de compra del fons d'art Santos Torroella. Segons ha avançat El Mundo i ha confirmat l'ACN, després d'analitzar el cas la Fiscalia ha emès un informe oposant-se a l'obertura de la causa penal i sol·licitant-ne l'arxivament.

El jutjat d'instrucció 2 de Girona va enviar una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè considerava que existien "indicis racionals de criminalitat" en la gestió de Carles Puigdemont de l'operació de compra del fons Santos Torroella quan era alcalde de la ciutat (2011-2016). En concret, la magistrada considerava que es va fer un "artifici" per destinar part del cànon de l'aigua a l'adquisició de les 1.320 peces del fons d'art. Una operació que, segons el parer de la titular del jutjat instructor, era il·legal i que va causar un "perjudici" al patrimoni de l'Ajuntament perquè la xarxa d'aigua "requeria unes actuacions de millora" i les inversions es van acabar "reduint quasi a la meitat".

Per això, el jutjat d'instrucció 2 de Girona considerava que es podia obrir causa penal contra Carles Puigdemont per delictes de prevaricació, frau a l'administració i falsedat documental. La jutge va enviar l'exposició raonada al Suprem perquè Puigdemont és aforat com a eurodiputat.

Després d'analitzar el cas, la Fiscalia del Tribunal Suprem descarta els indicis i conclou que Puigdemont no va cometre cap delicte. Per això, demana que s'arxivi la causa "perquè els fets no són constitutius dels delictes". A l'informe, signat pels fiscals Fidel Cadena i Carmelo Quintana, apunten que es va cometre una "il·legalitat administrativa" quan es van fer les operacions per fer servir part del cànon de l'aigua per adquirir el fons perquè es va fer "sense respectar la finalitat" d'aquests diners, que havien de servir per millorar la xarxa de sanejament. Tot i això, conclouen que es tractaria d'un "il·lícit administratiu, sense més".