La Fiscalia demana al Suprem que investigui Borràs pels presumptes contractes irregulars de la ILC

BarcelonaLa Fiscalia no ha necessitat ni una setmana per concloure que el Tribunal Suprem hauria d'obrir causa contra Laura Borràs pels presumptes contractes irregulars que hauria concedit quan dirigia la Institució de les Lletres catalanes (ILC), entre els anys 2013 i 2017. Així ho reclama el ministeri públic després que dimecres passat l'alt tribunal li remetés l'exposició raonada del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, en la qual s'assenyalava la cap de files de JxCat com a possible autora de delictes de falsedat documental, frau administratiu, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics.

El ministeri públic, que avala la possibilitat de tots aquests delictes, veu "clars i contundents indicis" que Borràs i el "amic" Isaías Herrero van "dotar d'una suposada transparència i objectivitat" el procés d'adjudicació contractual per "encobrir" la decisió d'adjudicar-li tots els contractes a ell i "emmascarar" el seu fraccionament "il·legal". Segons l'escrit, la també exconsellera de Cultura hauria adjudicat a Herrero un total de 18 contractes menors per valor de 259.863 euros, i en "tots i cadascun" d'ells va ser la diputada de JxCat qui va proposar la contractació, acordar l'adjudicació i autoritzar el pagament.

El ministeri públic, que assegura que hi havia una relació "personal i professional" entre els dos implicats en el cas, demana al Suprem que es practiquin "les diligències que siguin necessàries per a l'aclariment i esbrinament dels fets" i que s'adoptin "les mesures cautelars que el desenvolupament de la investigació demani". La petició arriba el dia de la constitució de les Corts espanyoles, en el qual Borràs ha tornat a prendre possessió del seu escó al Congrés. Si el Suprem accedís a investigar-la caldria que demanés el suplicatori a la cambra baixa espanyola; és a dir, el permís per jutjar persones que tenen immunitat parlamentària.

L'escrit aporta, com ja havia fet el jutjat de Barcelona, correus electrònics i converses telefòniques entre Borràs i Herrero o entre altres investigats. En una conversa, Herrero li diu a una altra persona que tem que la Generalitat supervisi les despeses. "Jo tinc uns marrons [...] Jo amb la Borràs, amb la cap, facturo amb la cooperativa, facturo uns trapis per allà [...] He de fer dos pressupostos bons i quatre de no bons [...] Lo fotut és si la Borràs deixa de ser directora", apunta.

En un correu entre Herrero i Borràs (des de l'adreça personal d'ella), l'ara portaveu de JxCat apunta: "[El pressupost] Ha de quedar detallat com si fossin professionals independents per als totals, que no poden superar, com ja saps, els 18.000 euros més IVA". "Si veuen que el que s'ha fet és fraccionar un encàrrec complet en diversos paquets és quan pensen que hi ha hagut una infracció. La qüestió és fraccionar, llavors, cadascun dels conceptes perquè quedi clar que són com parts que s'han d'anar ajuntant", afegeix Borràs.

Des del jutjat de Barcelona, la magistrada Silvia López Mejía ja va aportar al Suprem diversos correus electrònics entre Borràs i Herrero, en un dels quals la també exconsellera de Cultura demanava al seu "amic" que no es preocupés per uns pressupostos que s'estaven tramitant el 2015 perquè tenia els "diners reservats" per pagar-li els serveis. La instructora ja destacava en la interlocutòria que Borràs va actuar "d'acord" amb Herrero "per defraudar" la ILC "mitjançant el fraccionament il·legal" dels contractes amb la "falsificació de pressupostos presentats en cadascun dels expedients que simulaven la participació de terceres persones independents". "Els serveis s'adjudicaven, doncs, a Herrero a través de contractes a altres proveïdors", aclaria la interlocutòria.