La Fiscalia sospesa no considerar terrorisme la causa del Tsunami Democràtic

MadridLa justícia espanyola entra en campanya electoral i, de nou, mirant a Catalunya. El titular del jutjat central d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, va acordar dilluns l'aixecament del secret de la causa per terrorisme sobre el Tsunami Democràtic, tres dies abans de l'inici de la campanya del 28-M. Després de més de tres anys i mig d'investigació policial reservada i telèfons punxats, la Fiscalia i el magistrat han decidit ara que donaran a conèixer a diverses persones vinculades amb l'organització de les protestes de 2019 si estan imputades, per quins fets i per quins delictes. El següent pas és que les parts personades informin quin recorregut veuen a la causa i en aquest punt, segons ha pogut saber l'ARA, el ministeri públic sospesa descartar el terrorisme.

Si fos així, caldria traslladar el cas a Catalunya perquè l'Audiència Nacional deixaria de ser competent. Segons fonts de la Fiscalia consultades per l'ARA, una alternativa plausible seria que tot quedés en un cas de desordres públics. En principi no hauria d'entrar en escena el delicte agreujat que Pedro Sánchez va introduir al Codi Penal el desembre passat de la mà d'Esquerra a canvi de derogar la sedició, perquè seria més beneficiosa la legislació vigent en el moment dels fets. Tanmateix, les mateixes fonts avisen que primer s'han d'analitzar els últims informes de la Guàrdia Civil, que han permès donar per acabades les diligències i aixecar el secret de les actuacions.

Va ser el 17 d'octubre de 2019 quan es va acordar el secret de la causa sobre el Tsunami Democràtic, tres dies després que es publiqués la sentència del judici del Procés i la plataforma animés a bloquejar l'aeroport del Prat, amb èxit. Abans, el 25 de setembre es van ocupar oficines de CaixaBank i Iberdrola en una altra acció promoguda per moviment beneït públicament pels líders independentistes, però del qual no se'n sabia qui en movia els fils. Altres accions destacades van ser el tall de l'AP-7 l'endemà de les eleccions del 10 de novembre i, un mes després, el sit and talk durant el clàssic del Barça-Madrid al Camp Nou. Amb la investidura de Sánchez i l'inici de l'etapa del diàleg amb la Generalitat, el Tsunami Democràtic va entrar en una fase d'hibernació indefinida.

No va ser fins a les detencions pel cas Volhov l'octubre de 2020 que es van començar a posar noms a la sala de màquines de la plataforma. La Guàrdia Civil situava a la cúpula l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell, amb altres persones destacades com els empresaris Oriol Soler i l'exmà dreta d'Artur Mas al Palau de la Generalitat David Madí, entre d'altres. El titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va enviar a l'Audiència Nacional aquelles qüestions de Volhov que podien tenir relació amb el finançament de tota aquesta estratègia de mobilització. Recentment, diversos mitjans a Madrid han publicat contingut dels últims informes policials incorporats al sumari, on es diu que el portal web de Tsunami Democràtic es va gestar a finals de juliol de 2019 i que els impulsors compartien un grup de Signal batejat com Harley Davidson. L'integrarien figures rellevants dels partits independentistes com Josep Rius i Josep Lluís Alay de Junts, Marta Rovira i Marta Vilalta d'ERC i David Fernàndez de la CUP.

Rovira, a l'espera

Res no ha canviat encara pels potencials investigats pel fet que ara s'hagi aixecat el secret. Alguns dels que ja estaven implicats pel cas Volhov s'han personat en la causa, se'ls ha notificat la notícia i podran accedir els pròxims dies a les actuacions. En canvi, hi ha persones que no han fet el pas perquè estan a l'espera de conèixer el contingut de la causa i saber si estan formalment investigats, atès que l'únic que han vist és el seu nom escrit als mitjans de comunicació vinculat als informes que ha filtrat la Guàrdia Civil. És el cas, per exemple, de l'informàtic de Waterloo Jaume Cabaní, tal com explica la seva defensa a l'ARA. També de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a qui les darreres informacions situaven al capdavant del Tsunami Democràtic. La dirigent republicana, perseguida pel jutge del Procés Pablo Llarena només pel delicte de desobediència -que no implica presó-, està demorant el seu retorn de Ginebra fins que no s'aclareixi aquest altre cas.

Haurà de ser la Fiscalia qui, en primer lloc, informi de les persones que creu que cal imputar i per quins delictes. També serà el moment en què acusacions populars podran sol·licitar intervenir i, tenint en compte els precedents, seria una sorpresa que Vox no aprofités l'oportunitat per ficar-s'hi. Més enllà del criteri del fiscal, que podria optar per desinflar la causa en sintonia amb el nou clima polític a Catalunya, serà el jutge instructor qui tindrà l'última paraula sobre si, efectivament, pot continuar la instrucció judicial per indicis de terrorisme. Als activistes dels CDR detinguts en l'operació Judes de setembre de 2019 ja els ha processat per aquest delicte. Comença la campanya electoral del 28-M amb l'habitual participació dels partits i també de la justícia espanyola.