La Fiscalia sospesa no demanar presó per als processats citats per Llarena

Puigdemont i Comín poden ser suspesos com a diputats la setmana que ve

Antoni Comín i Carles Puigdemont en un ple del Parlament el juny passat.
i Ernesto Ekaizer
22/03/2018
4 min

MadridEl fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, es va reunir ahir amb els quatre fiscals encarregats de la investigació al Tribunal Suprem per avaluar la posició que mantindran aquest divendres a la vista breu convocada per definir la situació dels processats Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull i Marta Rovira.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Sánchez Melgar va rebre aquest dijous al matí, segons ha confirmat ARA, als fiscals de sala Consuelo Madrigal, Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Jaime Moreno.

Encara tornaran a reunir-se aquest divendres 23 de març abans de les 10.30 hores, per avaluar el contingut del discurs d'investidura del candidat a president de la Generalitat. Fonts judicials assenyalen a l'ARA que, en principi, no s'han apreciat raons per sol·licitar al magistrat instructor Pablo Llarena, que ha citat la vista breu, un canvi substancial en la situació de mesures cautelars dels sis processats.

En altres termes, els fiscals no semblaven, almenys aquest dijous, inclinar-se per sol·licitar presó.

El discurs de Jordi Turull, d'altra banda, ha estat una declaració allunyada completament de l'independentisme i del sobiranisme.

"Si alguna cosa caracteritza el discurs del candidat és un al·legat a favor d'una aposta autonòmica que permeti deixar sense efecte l'article 155 de la Constitució i la recuperació de l'autonomia a Catalunya", va dir una font judicial.

Si l'orientació del matí de dijous no semblava anar en direcció a sol·licitar a Llarena presó per als diputats processats, el discurs de Turull, que és un dels sis, reforçaria aquesta posició en lloc de debilitar-la.

D'altra banda, hi ha un nou element en què cal tenir en compte: la situació de Carles Puigdemont i Toni Comín.

Tots dos no estan personats en la causa per estar a Brussel·les –el dijous i divendres Puigdemont es troba en Finlàndia– i, per tant, no poden recórrer la interlocutòria de processament.

Ja quan la defensa de Puigdemont va enviar a Llarena, al gener passat, un escrit exigint el respecte dels seus drets polítics, el magistrat hi va tornar a través d'una providència en la qual expressava que no podia acceptar-ho perquè Puigdemont no està personat en la causa .

Quina importància té aquesta circumstància processal?

Llarena ha inclòs en l'esmentada interlocutòria l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal segons el qual quan és ferma la interlocutòria de processament i es decreta presó per al rebel té lloc la suspensió automàtica de la seva funció o càrrec públic.

Els processats que estan a disposició judicial, per tant, tenen 3 dies naturals per recórrer en reforma davant del mateix jutge i 5 per recórrer en apel·lació.

Normalment, se sol recórrer conjuntament en reforma davant el magistrat instructor i subsidiàriament en apel·lació a la Sala de Recursos.

En no poder recórrer la interlocutòria de processament per no estar personats, Puigdemont i Comín serien suspesos com a diputats simplement en passar el termini del recurs de reforma. Perquè com teòricament podrien presentar-se el magistrat ha de deixar passar aquests tres dies.

Ni Puigdemont ni Comín tornaran a Espanya ja que ingressarien immediatament a la presó. És a dir: es pot donar per fet que dimarts que ve l'ordre de processament per a ells adquirirà fermesa.

En quedar ferma la interlocutòria pel delicte de rebel·lió i en tenir decretada presó es donen les condicions de l'article 384 bis abans esmentat. Puigdemont (Junts pel Catalunya) i Comín (Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí) serien automàticament suspesos.

Això portaria a fer córrer la llista de diputats per substituir a tots dos i garantir així la majoria de 66 escons.

Per tant, tot i que la CUP compleixi la seva promesa d'abstenció i Jordi Turull no aconsegueixi ser investit president aquest dissabte, començarien a córrer els dos mesos previstos per al Reglament al cap dels quals si no s'aconsegueix investir el president de la Generalitar haurien celebrar-se noves eleccions.

Però amb la suspensió de Puigdemont i Comím, Junts pel Catalunya i ERC ja no dependran de la CUP; per tant, es podria convocar ràpidament una nova sessió. Podria ser amb Turull o amb un altre candidat.

En el terreny judicial, la notificació de la interlocutòria de processament condueix immediatament a reenviar l'euroordre de lliurament i detenció d'aquells processats que romanen a l'estranger. El magistrat Llarena s'encamina ràpidament a concretar aquesta euroordre, segons ja ha anunciat.

El fiscal general de l'Estat s'ha plantejat des que Puigdemont va confirmar el seu viatge a Finlàndia, dijous i divendres, la possibilitat de sol·licitar a Llarena una euroordre, com ja va fer, sense èxit els passats 21 i 22 de gener, amb motiu del viatge de Puigdemont a Copenhaguen, Dinamarca.

Ara la Fiscalia compta amb l'ordre de processament, instrument que, segons Llarena, seria l'adequat per emetre l'euroordre.

Fonts judicials assenyalen a l'ARA que si bé Joaquim Forn romandrà a la presó –la Sala de Recursos del Suprem ha confirmat la sentència de presó de Llarena del 2 de febrer passat– el magistrat Llarena té pendent resoldre la petició de llibertat que la defensa de Forn va presentar a primers de març passat. En ella invocava el fet que Forn havia donat reacció positiva davant el bacil de la tuberculina.

Aquestes fonts assenyalen: "Forn no ha sortit ara perquè la seva malaltia no era objecte del recurs d'apel·lació però sortirà dins d'algunes setmanes".

Finalment, si, en efecte, finalment s'aconsegueixen, amb la suspensió de Puigdemont i Comín, els 66 vots per aconseguir una investidura, el govern de Rajoy també podria acariciar, en quedar sense efecte l'article 155, el suport del Partit Nacionalista Basc (PNB) al seu projecte de pressupostos generals de l'Estat, les esmenes a la totalitat es votarien a les Corts l'última setmana d'abril.

stats