La Fiscalia sol·licita un any i vuit mesos d'inhabilitació per a Torra per haver mantingut els llaços grocs
També demana una multa de 30.000 euros per haver col·locat els llaços a la façana de la Generalitat
BarcelonaDesprés que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) instés la Fiscalia i l'acusació popular en la causa per desobediència de Quim Torra a presentar un escrit d'acusació sol·licitant l'obertura del judici oral, s'ha mogut la primera fitxa. Així, el ministeri fiscal sol·licita condemnar el president de la Generalitat a un any i vuit mesos d'inhabilitació per exercir un càrrec públic per no haver retirat a temps la pancarta amb el llaç groc del Palau de la Generalitat.
D'aquesta manera ho ha indicat en el document que ha presentat aquest dimarts el ministeri públic i que, a més, demana una multa de 30.000 per a Torra i que s'acordi, també, la seva inhabilitació per a l'exercici de funcions de govern o càrrec públic, sigui "d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu".
A banda, la Fiscalia recorda en el document que la pena d'inhabilitació comporta la "privació definitiva" dels càrrecs públics i dels honors que li són propis, així com "la impossibilitat de tornar-los a assumir durant el període de pena".
La resposta del Govern no ha trigat a arribar. La portaveu de l'executiu i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha titllat de "bestiesa" la petició de la Fiscalia per una acció del president que considera que servia per "defensar la llibertat d'expressió".
En la interlocutòria feta pública el 27 de juny, el magistrat instructor de la causa, Carlos Ramos, es comprometia a convertir el procediment en abreujat. Ara, amb l'acusació de la Fiscalia sobre la taula, Torra estaria a només un pas de seure al banc dels acusats al TSJC per haver mantingut els llaços i les pancartes en defensa dels presos polítics durant la campanya electoral del 28 d'abril malgrat les advertències de la Junta Electoral Central (JEC).
El cap de l'executiu va apel·lar el 15 de maig als drets humans a l'hora de defensar la decisió de mantenir la simbologia en suport dels presos polítics als edificis públics. Tot i això, l'argument de Torra no va acabar de convèncer el jutge instructor, que en el seu últim escrit deia que veia indicis que el president del Govern hauria comès un delicte de desobediència havent esquivat la resolució de l'administració electoral.
De fet, en al·lusió als diversos episodis de la polèmica –substitució de la pancarta, el canvi del color del llaç, el requeriment al Síndic de Greuges–, l'instructor va constatar una "voluntat obstativa" de Torra respecte a les resolucions de la JEC. En qualsevol cas, encara caldrà veure quin serà el posicionament de l'acusació popular, representada per Vox, i a qui Torra no va voler respondre durant l'interrogatori per "decència democràtica".
Després l'acusació de la Fiscalia, Torra ha defensat a través d'un tuit que "cal tornar a exercir i defensar cada dret negat".