La Fiscalia falseja la resposta de Trapero a l'única pregunta de Marchena en tot el judici

MadridEl dijous 14 de març del 2019, durant la cinquena setmana del judici del Procés, el president del tribunal, Manuel Marchena, va fer la que seria, retrospectivament, la seva única pregunta en regla de tot el judici. Va ser al final de la declaració del testimoni Josep Lluís Trapero, destituït com a cap dels Mossos d'Esquadra per aplicació de l'article 155 de la Constitució.

La resposta que va donar a Marchena el major, que serà enjudiciat per rebel·lió a l'Audiència Nacional previsiblement l'any que ve, ha estat manipulada en el nou relat que ha introduït en el seu informe de conclusions definitives la Fiscalia, que els quatre fiscals –Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Jaime Moreno– exposaran 'in voce' aquest dimarts al judici.

La Fiscalia es va abstenir, curiosament, de proposar la declaració testifical de Trapero al judici. Hauria estat raonable que l'hagués sol·licitat. Per dues raons: la primera és que des del començament de la instrucció del jutge Pablo Llarena els fiscals van sostenir que Trapero havia de ser imputat al Suprem perquè era "una causa inescindible"; la segona, perquè tenia coneixement, a través de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, d'una informació important: les reunions dels Mossos i el llavors president Carles Puigdemont celebrades el 26 i el 28 de setembre del 2017 i l'existència, ja aquells dies, d'un pla per detenir els membres del Govern.

En efecte, la defensa del major Trapero va presentar un escrit, el 18 de desembre del 2017, en què feia referència a les dues reunions, en les quals els comissaris dels Mossos van advertir a Puigdemont contra la celebració del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. També coneixien una altra circumstància rellevant que Trapero va exposar en la seva declaració davant la magistrada Carmen Lamela el 23 de febrer del 2018: l'existència d'un pla per al possible arrest del president i altres membres del Govern. Per tant, ja va ser estrany que la Fiscalia mirés cap a un altre costat i no demanés la declaració testifical de Trapero.

El 14 de març del 2019, Trapero va explicar, a preguntes de l'acusació de Vox i d'altres parts, el contingut de les reunions. Al final de l'interrogatori, Marchena va intervenir. Va aixecar la mà esquerra, va mirar cap a la llei d'enjudiciament criminal, que tenia a la seva esquerra, i mentre la seva mà dreta jugava amb un bolígraf va intervenir. Aquest és el diàleg:

- Marchena: "Senyor Trapero, abans de marxar, la llei d'enjudiciament criminal, en el seu article 708, en el paràgraf 2, diu textualment que el president, per si mateix o a excitació de qualsevol dels membres del tribunal, podrà adreçar als testimonis les preguntes que estimi conduents per depurar els fets sobre els quals es declari. Vostè ha declarat sobre una reunió que promou en la qual hi ha responsables polítics, vaja, de la força que vostè dirigia. La pregunta, que busca el que el precepte estableix, depurar els fets, simplement està encaminada a depurar aquests fets que han estat objecte de resposta de vostè cap al seu lletrat [Marchena s'equivoca, ja que Trapero declara com a testimoni]. És precisament quina preocupació motiva que vostè provoqui o que convoqui o que expressi el desig que aquesta reunió es produeixi, quin missatge vol transmetre a aquests responsables polítics i quina resposta s'obté, és exclusivament això..."

- Trapero: "La reunió del 28?"

- Marchena: "S'ha parlat de dues reunions. Exactament què és el que fa que vostè prengui la iniciativa d'alguna manera per provocar aquesta trobada entre responsables polítics i responsables, en aquest cas, de Mossos d'Esquadra?"

- Trapero: "La reunió del 26 [de setembre], juntament amb altres dos comandaments... Bé, nosaltres havíem rebut les instruccions de Fiscalia, els estem comentant que aquesta reunió la demano al conseller Forn, perquè estem veient que continua aquest posicionament [de fer el referèndum] del Govern de la Generalitat, i els instem... Evidentment que el cos [de Mossos] ha de complir aquestes ordres, aquestes directrius de la Fiscalia, i els instem al compliment de la legalitat. No vam sortir d'aquesta reunió especialment satisfets.

"I la segona reunió ja tenia un altre caràcter, en el sentit que, bé, ja hem rebut l'ordre de la jutge [Mercedes Armas, instrucció del 27 de setembre del 2017], veiem que això no s'està parant, i parlo amb els comandaments, amb els dos comissaris superiors, Joan Carles Molinero i Ferran López, i els proposo una reunió que demanaré al conseller Forn. Això passa la tarda del 27 de setembre, la reunió i la Junta de Seguretat [que se celebren l'endemà], els proposo que cal donar la imatge de cos, [és a dir] d'on és la cúpula del cos, perquè no tinguin [el govern de la Generalitat] cap tipus de confusió. Hi estan [els comissaris] d'acord. Incorporem també el comissari [Emilio] Quevedo, que no havia pogut venir a l'anterior [del 26 de setembre], i com que un dels elements era el de seguretat, crec que a instàncies del comissari Molinero [es decideix] que vingui el comissari Manuel Castellví. Aquell vespre, perquè ja era tard, truco al conseller Forn i li dic "Conseller, arran del que va passar el 26 no estem bé, tenim la necessitat de traslladar una sèrie de missatges com a comandaments del cos, i li demano una reunió formal amb la presidenta del Parlament [Forcadell], amb el president de la Generalitat [Puigdemont] i amb el vicepresident [Junqueras]". Em va dir "Et diré alguna cosa quan pugui", i va ser a les vuit de l'endemà [del 28], molt d'hora, que em va dir "Serà avui", però que em diria l'hora més tard.

"Quan vam arribar al Palau, perquè no se'm va dir abans, no hi havia la presidenta del Parlament, desconec si l'hi van dir o no l'hi van dir. I nosaltres transmetíem un missatge, bé, diversos. Vaig començar dient que allà hi anàvem com a cúpula del cos i que per tant aquesta era la posició del cos de Mossos, i els traslladem una preocupació per l'ordre públic i la seguretat ciutadana, en el sentit que hi hauria probablement dos milions de persones al carrer i, com he dit, 15.000 policies o 12.000 actuant, i que això necessàriament ocasionaria, des del nostre punt de vista, conflictes greus d'ordre públic i de seguretat ciutadana. Els vam emplaçar al compliment de la legalitat, de les ordres judicials. Els vam dir que evidentment nosaltres les compliríem, que no s'equivoquessin amb nosaltres. Tenia importància, per a nosaltres, la presidenta del Parlament, perquè l'emplaçament al compliment de la legalitat anava una mica més enllà del tema del referèndum".

"Els vam dir que el cos de Mossos evidentment no trencaria mai amb la legalitat i la Constitució, que no acompanyàvem el projecte independentista, que estàvem molestos amb declaracions que hi havia hagut d'alguns dels responsables polítics. En concret, vam fer referència a l'última que havia fet el conseller Forn, però especialment una que s'havia donat aquell mateix matí del conseller Turull, crec recordar. Els vam dir que havien de ser conscients que estàvem notificats personalment pel Tribunal Constitucional i per tant que això ens estava posant en una posició en la qual també corríem riscos personals i... Crec que no m'he deixat res... I en l'exposició, el comissari Castellví, que va parlar després de la meva primera intervenció, va centrar el tema en que hi havia algunes zones –i aquí se situaven alguns col·legis, que xifrava en uns quaranta–, en què podia haver-hi persones o grups que tinguessin una actitud diferent del que s'esperava en general a la major part dels col·legis en què es desenvolupava el referèndum il·legal".

Trapero va acabar, en aquest punt, el seu relat. El president Marchena va consultar amb membres del tribunal durant uns segons. Es va dirigir a les defenses: "Volen formular alguna pregunta a través de la presidència?

- Xavier Melero, advocat de Forn: "Sí, només un matís. Si després de l'exposició que ells van efectuar als membres del Govern van obtenir a canvi alguna recriminació, retret o directiva per orientar la seva activitat".

- Marchena: "Van obtenir vostès algun tipus de directiva en contra del que vostè acaba de comentar?"

- Trapero: "Facin el treball que hagin de fer. Aquesta va ser la resposta del president Puigdemont"

Jordi Pina, advocat de Turull, va demanar un aclariment sobre la presumpta declaració al·ludida del conseller Jordi Turull. Trapero va dir que aquest era el record que tenia i que si s'equivocava li demanava disculpes a Turull. "Doncs res. Pot anar-se'n", va dir Marchena. "Moltes gràcies", es va acomiadar Trapero, que va marxar al costat de la seva lletrada, Olga Tubau.

En la sessió del 3 d'abril va prestar declaració el comissari Ferran López, que va ser nomenat cap dels Mossos després de la destitució de Trapero, la matinada del 27 al 28 d'octubre, en aplicació de l'article 155 de la Constitució. Bàsicament va reiterar la descripció de Trapero sobre les reunions del 26 i 28 de setembre, però va afegir un detall nou:

- Ferran López: "Això va succeir cap al final de la reunió. La primera part no recordo si es va parlar de violència o altercats. Sí que recordo que el senyor Puigdemont va dir que si es produïa aquest escenari que nosaltres prevèiem [tensió] ell, en aquell mateix moment, declarava la independència"

- El fiscal Javier Zaragoza: Així ho va dir?

- López: "Així ho recordo perfectament, sí. Jo crec que és una frase que tots recordem perfectament perquè és difícil d'oblidar. La primera part no la recordo, no hi puc posar paraules, no sé si es va parlar de violència o de desordres públics, però si l'escenari que estàvem dibuixant es produïa, la reacció havia de ser aquesta [declarar la independència]. En aquell moment desconeixia si això era una 'boutade'".

Però, igual que Trapero, Ferran López va negar haver rebut instruccions per permetre el referèndum. "Forn mai va demanar res a la direcció de la policia, però li vam dir que era un error [les seves manifestacions públiques sobre el referèndum] perquè projectava una posició dels Mossos que no era la correcta i ens col·locava en una situació que no era on realment estàvem instal·lats", va explicar López.

Aquests testimonis, doncs, han excitat el nou relat que ha elaborat la Fiscalia. Han fet el salt de considerar Trapero i els Mossos la pota armada de la rebel·lió –l'exèrcit de 17.000 homes armats– a fer servir, donant-la per bona, l'advertència al Govern que no havien de persistir en el referèndum de l'1-O.

Heus aquí la seva versió sobre la reunió del 28 de setembre del 2017 (les negretes són de l'informe original): "En aquesta reunió van informar als membres del Govern que, a causa de la gran quantitat de col·lectius mobilitzats en aquelles dates (entre ells 42 Comitès de Defensa del Referèndum, estudiants, bombers, etc.), de l'enorme mobilització de persones que es produiria (fins a 2 milions) i dels incidents violents que s'havien produït anteriorment, era altament probable que es produïssin situacions violentes a l'enfrontar-se amb les forces policials encarregades de complir el mandat judicial que prohibia el referèndum, de manera que la seguretat només es podia garantir mitjançant la suspensió de la votació del dia 1-O. Els comandaments policials van demanar als seus responsables polítics que desconvoquessin el referèndum per evitar que es produïssin xocs i enfrontaments amb les forces de l'ordre. Malgrat això, la decisió dels membres del Govern va ser seguir endavant amb el referèndum, donant instruccions als comandaments dels Mossos d'Esquadra perquè facilitessin la seva realització tot i la seva manifesta il·legalitat, i perquè acomodessin la seva actuació al compliment d'aquest objectiu. En acabar la reunió, el processat rebel, llavors president de la Generalitat, va manifestar a tots els presents que si l'1 d'Octubre hi havia violència, declararia la independència".

És a dir: la conclusió, que la Fiscalia dona com a fet provat que dedueix del relat de la reunió, és que els membres del Govern van donar, se suposa que en aquesta reunió o en una altra, "instruccions als comandaments dels Mossos perquè facilitessin la realització del referèndum i perquè acomodessin seva actuació al compliment d'aquest objectiu. Per sort, hi ha un testimoni d'excepció per conèixer l'abast d'aquesta manipulació. Manuel Marchena, president del tribunal, que va formular la pregunta. L'única en quatre mesos de judici oral.