La Fiscalia recorre el tercer grau dels presos polítics l'endemà de les eleccions

BarcelonaLa Generalitat va classificar en tercer grau els nou presos polítics al principi de la campanya electoral i la Fiscalia l'acaba de recórrer aquest dilluns, l'endemà mateix de les eleccions. Han passat dues setmanes sense notícies del ministeri públic, que finalment s'ha decidit a presentar recurs als jutjats de vigilància penitenciària als quals reclama, a més, que els suspengui la semillibertat de manera immediata fins que no es prengui una decisió judicial definitiva.

Els arguments són si fa no fa els mateixos que ha anat esgrimint fins ara la Fiscalia. És a dir, carrega directament contra el Govern per intentar "alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el seu compliment efectiu" i fa una llista de motius pels quals els presos no haurien d'obtenir el tercer grau: "El compliment efectiu d'una part poc significativa de les penes imposades (alguns ni tan sols n'havien complert la quarta part); la gravetat dels delictes comesos; el fet que la majoria no reconeguin la comissió delictiva i no n'assumeixin la seva responsabilitat; i la pública manifestació d'algun d'ells de la seva voluntat de tornar-ho a fer".

Tenint en compte que les juntes de tractament de les presons van proposar la semillibertat quan només havia passat un mes des de la revocació del Tribunal Suprem, i que la Generalitat va validar les propostes poques setmanes després, la Fiscalia exigeix la suspensió de la semillibertat de manera immediata. El juliol de l'any passat aquesta exigència va provocar que els set presos de Lledoners tornessin a la presó: "L'efecte va ser que van continuar en segon grau fins que el tribunal sentenciador s'hi va pronunciar, assenyalant que la classificació en tercer grau s'havia atorgat indegudament, per la qual cosa durant la tramitació del recurs els condemnats es van mantenir en el grau que els corresponia". No va passar el mateix amb Carme Forcadell i Dolors Bassa, que van continuar en tercer grau fins a la decisió del Suprem, i ara el ministeri públic reclama que això no torni a passar. En resum, pretén "evitar la possibilitat que l'excarceració es produeixi sense la intervenció de l'òrgan jurisdiccional ad quem".

Tot i que la llei només estableix l'efecte suspensiu de les decisions administratives de la Generalitat (en aquest cas, la concessió del tercer grau) fins que s'arribi al recurs d'apel·lació, la Fiscalia subratlla que l'esperit de la norma és evitar, entre altres, el "risc de fuga" de persones amb condemnes elevades i, per tant, la decisió de suspendre la semillibertat no s'hauria de fer esperar.

La Fiscalia també fa un repàs cronològic de la llista de permisos i sortides dels centres penitenciaris dels presos. En el cas de Jordi Sànchez, per exemple, recorda que se li va concedir un permís de 48 hores el mateix dia que complia una quarta part de la condemna, el gener de l'any passat. "Això resulta inusual per al supòsit de delictes i condemnes greus com les que compleix l'intern", remarca l'escrit que s'ha enviat al jutge de vigilància penitenciària. A més, la primera proposta favorable de permís judicial la rebia nou dies després, se li aplicava el 100.2 que li permetia sortir diàriament de la presó un mes després, al cap de sis mesos se li concedia el tercer grau i un mes després que el Suprem l'hi revoqués se'l tornava a fer progressar al tercer grau". Totes són, segons el ministeri públic, decisions "inusuals". La Fiscalia també es queixa que el Govern resolgui el mateix per als nou presos i ho fa presentant escrits individualitats de cadascun d'ell amb les mateixes conclusions i una anàlisi també molt semblant.

"Total sensació d'impunitat"

Cap del arguments que ha fet servir la Generalitat per concedir el tercer grau és, per a la Fiscalia, suficient. No ho és el compliment d'una quarta part de la condemna (aquest dimarts hi arribaran els últims que quedaven: Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull), perquè el Tribunal Suprem ja va dictaminar que era "prematur"; tampoc que les juntes considerin que no hi ha altres necessitats a treballar en el règim ordinari, "perquè continuen sense assumir el caràcter delictiu dels fets pels quals van ser condemnats"; ni tan sols la bona conducta o l'existència d'una xarxa familiar i social a l'exterior de la presó.

"Tot plegat, molt lluny d'afavorir el compliment de les finalitats de la pena, el que fa és crear no només una total sensació d'impunitat tant en l'intern com en la societat, sinó que, a més, posa de manifest una suposada facultat de l'administració penitenciària per buidar de contingut la sentència condemnatòria", descriu el recurs del ministeri públic. Aquestes també van ser les línies mestres de la decisió del Suprem contra el tercer grau: va atacar tant la Generalitat com els jutges de vigilància penitenciària que el van avalar. Un altre dels elements per rebutjar la progressió de grau és la "falta de modificació d'aquells trets de la personalitat directament relacionats amb l'activitat delictiva". Què vol dir això? Que la Fiscalia reclama que, perquè puguin sortir de la presó regularment, els presos reconeguin que van cometre un delicte.

La decisió de suspendre o no les sortides dels presos polítics l'hauran de prendre en primer terme els jutges de vigilància penitenciària, però tornarà a ser Manuel Marchena i la sala segona del Suprem els que hi diran l'última paraula.

L'independentisme carrega contra el recurs

Una de les primeres reaccions al recurs de la Fiscalia al tercer grau dels presos polítics ha sigut la de Jordi Cuixart, que en una publicació al seu compte de Twitter ha afirmat que "davant els poders de l'Estat, cal saber-nos governar i avançar decididament cap a la República Catalana, sense deixar-nos ningú pel camí". L'expresident Carles Puigdemont encara ha anat més enllà i ha relacionat el recurs amb el PSC: "Deien que volien 'passar pàgina' quan en realitat volien dir deixar passar les eleccions", ha dit a Twitter en referència a una de les frases que més ha repetit Salvador Illa en campanya. En uns termes semblants s'hi ha referit Jordi Sánchez, que ha considerat "molt poc creïble" que la Fiscalia no estigui "controlada" pel govern espanyol i veu "interès polític" en el recurs.

Josep Rull també ha carregat en contra el recurs, criticant que té "els mateixos ingredients de sempre: exigència de penediment, venjança i càstig". Davant d'això, Rull ha sentenciat que mai renunciarà "a les idees legítimes defensades pacíficament". Per la seva banda, Jordi Turull s'ha preguntat si la data escollida per presentar el recurs és "casual" o "causal", i ha destacat que segueix endavant "amb més convicció". Quim Forn també ha volgut llençar el mateix missatge: "No ens rendirem i seguirem avançant".

Les crítiques al recurs també han arribat des del Govern, ja que la consellera de Justícia, Ester Capella, ha assegurat que toca "negociació, diàleg i acords polítics" en lloc de "resolucions judicials". Capella també ha condemnat que, "cada vegada que parlen les urnes", l'Estat respongui "amb més duresa". Unes paraules semblants a les d'Oriol Junqueras, que ha etzibat que "Volen guanyar als jutjats el que no poden guanyar a les urnes". En una publicació a Twitter, el president d'ERC ha afegit que "no ho aconseguiran mai".

També ha carregat contra la decisió de la Fiscalia Jaume Asens, president d'Unides Podem al Congrés, que ha advertit que "la justícia ha de deixar de ser protagonista d'un conflicte polític" i ha avisat que "cap solució arribarà des d'un govern de les togues totalment desbocat". Des del mateix espai, Jéssica Albiach ha aprofitat per esperonar el PSOE a "agilitzar" la resolució dels indults, així com també la reforma del codi penal.