La Fiscalia recorre l'absolució de Torrent i dels exmembres de la mesa del Parlament

BarcelonaLa Fiscalia mou fitxa després de l'absolució de l'expresident del Parlament Roger Torrent i els membres independentistes de la mesa de la cambra catalana de la legislatura passada. En un comunicat fet públic aquest dimarts, el ministeri públic ha anunciat la presentació d'un recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va absoldre Torrent com a expresident, l'exvicepresident Josep Costa i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado al considerar que "no ha quedat acreditat que els acusats volguessin desobeir els mandats del Tribunal Constitucional" quan van acceptar la tramitació de les resolucions sobre l'autodeterminació i el rebuig a la monarquia.

D'aquesta manera, el ministeri públic comunica a la sala civil i penal del TSJC la seva intenció de recórrer davant del Tribunal Suprem la sentència de la setmana passada que va absoldre Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado. Ho fa, entre altres motius, perquè considera contrària a la llei d'enjudiciament criminal la negativa del tribunal a suspendre el judici a l'espera que es resolgués la recusació del magistrat Carlos Ramos. La Fiscalia ho havia demanat durant les qüestions prèvies però el tribunal ho va rebutjar.

Ja durant el judici, quan el tribunal va decidir tirar endavant malgrat la petició del ministeri públic, el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio va afirmar que tenia la impressió, "probablement equivocada", que existia una "intenció clara" que el judici s'acabés, i va avisar que corria una "faula" segons la qual el judici contra la mesa de Roger Torrent "forma part de la tanda de procediments judicials que s'han portat a la taula de negociació, en el que es ve a anomenar la desjudicialització i en la qual es pretén l'arxivament de les causes penals pel Procés".

La sentència, secundada pel vot dels magistrats Carles Mir i Francisco Segura, va obtenir el vot particular de la magistrada Marta Pesqueira, que va considerar que s'havia d'haver condemnat els membres de la mesa per desobediència arran d'una actitud "manifestament contumaç, obstinada, recalcitrant i persistent" a desoir les ordres del TC.

Les dues resolucions de la discòrdia

La Fiscalia havia defensat durant el judici que els membres de la mesa fossin condemnats per desobediència, ja que considerava que les resolucions aprovades la legislatura anterior sobre l'autodeterminació i contra la monarquia contradeien la sentència que va declarar inconstitucional la resolució de ruptura del 9 de novembre del 2015 –punt d'inici del que després seria la tardor del 2017– i la suspensió d'una declaració que va fer el Parlament el 2019 en què reprovava la figura del rei Felip VI.