El TSJC manté les eleccions del 14-F

BarcelonaEls partits havien començat la campanya electoral amb la incertesa de si finalment s'acabaria votant el 14 de febrer. Però els dubtes ja s'han acabat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictaminat aquest divendres que el 14-F segueix vigent després d'anul·lar el decret de suspensió de les eleccions que havia fet el Govern ara fa dues setmanes. Un cop han rebut l'escrit de la Fiscalia (partidària també de mantenir les eleccions), els set membres de la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa ja s'havien compromès a prendre una decisió definitiva aquest mateix divendres. La deliberació no ha durat ni dues hores: la reunió havia començat a les 12 del migdia i s'ha acabat comunicant el veredicte a les 14h. La sentència, segons informen fonts judicials es comunicarà dilluns, que serà quan es coneguin els arguments del tribunal, tot i que en la resolució de les mesures cautelars ja havia deixat diverses pinzellades.

Inicialment els magistrats s'havien marcat el 8 de febrer com a termini, però han acabat resolent abans davant la urgència de la qüestió. El Tribunal no ha informat encara si la decisió s'ha pres per unanimitat o ha tingut algun vot particular, que sí es va veure en el debat sobre les mesures cautelars. "D'acord amb la tramitació urgent i de preferència absoluta, procedirem durant el dia d'avui a la votació i al veredicte", assenyalaven en un escrit enviat a les parts. Contra la sentència del TSJC el Govern tindria la possibilitat de presentar recurs al Tribunal Suprem, sol·licitant mesures cautelaríssimes, per intentar revifar els comicis del 30 de maig. Aquesta tarda està previst que comparegui el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, per informar dels propers passos de l'executiu, com a encarregat d'organitzar els processos electorals.

Per resoldre les cautelars, el TSJC va apel·lar a tres motius principals, un dels quals directament relacionat amb la situació d’interinitat política: "S’ha valorat que hi ha un interès públic molt intens en la celebració de les eleccions suspeses, perquè si no se celebren s’obre un període perllongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques". Els altres dos motius que cita el tribunal per mantenir suspès el decret de la Generalitat són un de sanitari i un altre de jurídic: les mesures sanitàries per controlar el virus "no limiten desplaçaments per activitats no essencials" i el principi democràtic "no està en risc" si no s'ajornen les eleccions, ja que la convocatòria del 14-F "compleix allò determinat en el marc constitucional i legal".

Els arguments de la Fiscalia

Sobre la taula els magistrats tenien, d'una banda, els arguments de la Generalitat favorables a l'ajornament i, de l'altra, els dels partits que impugnaven aquesta decisió. Des d'aquest divendres, a més, també s'hi havia sumat el posicionament de la Fiscalia, que en el seu escrit es mostrava partidària de mantenir els comicis el 14-F. "L'actual situació de pandèmia és la mateixa que hi havia en la data de la convocatòria inicial (21 de desembre). L'únic fet nou és que hi ha hagut un increment significatiu dels contagis propi de l'alta volatilitat de la pandèmia, fet que era notòriament previsible en el moment en què es van convocar les eleccions", conclou el ministeri públic.

Els arguments que esgrimia la Fiscalia eren diversos. En primer lloc, recordava que no hi ha cap precepte legal ni a la llei electoral ni a l'Estatut que prevegi la suspensió d'unes eleccions. Tanmateix, tampoc existia per a Galícia i el País Basc quan les van suspendre l'any passat també per l'efecte de la pandèmia. Les diferències, segons recull el ministeri públic en el document que ha lliurat al TSJC, són bàsicament dues: en els altres dos exemples, la convocatòria electoral no era fruit d'un automatisme (el 21 de desembre es va dissoldre la legislatura catalana perquè no es va trobar un substitut al president inhabilitat, Quim Torra), sinó de la potestat dels presidents autonòmics de convocar eleccions anticipades. La segona diferència és que aleshores, recorda la Fiscalia, l'estat d'alarma implicava limitacions "més estrictes" a la mobilitat de les que hi ha avui dia.

La "inseguretat jurídica" que crearia el fet de no saber quan se celebrarien les eleccions és un altre dels arguments per oposar-se a l'ajornament. La Fiscalia subratllava en el seu escrit que no és possible garantir que el 30 de maig es votarà perquè, si depèn de la pandèmia, no se sap si aleshores la situació serà millor que l'actual. A més, insistia que la pandèmia no arriba de nou sinó que ja era ben present al desembre, quan es va posar punt final a la legislatura. Per resoldre el tema en el futur, el ministeri públic advoca per reformar la Constitució o les lleis necessàries per preveure els mecanismes que facin possible votar amb més seguretat en cas de pandèmia o incloure mecanismes per suspendre les eleccions.

Els arguments de la Generalitat

En el seu recurs, la Generalitat demanava ajornar les eleccions posant com a exemple la situació als Estats Units després dels comicis que van donar la victòria a Joe Biden. "Un dia després de les eleccions nord-americanes es van produir 100.000 nous casos de covid-19 en un sol dia", recorda l'advocat del Govern, malgrat que, en principi, els positius no acostumen a detectar-se fins a alguns dies després del contagi. De fet, dos dies abans de la jornada electoral també s'havien detectat 100.000 nous contagis i des del 29 d'octubre estaven per sobre dels 90.000.

Segons l'escrit de la Generalitat, doncs, el cas dels Estats Units és un antecedent que demostra "que existeix un risc real i no assumible de celebrar les eleccions el 14 de febrer i que quinze dies més tard s'incrementin exponencialment els contagis, els ingressos hospitalaris convencionals i de crítics i el nombre de defuncions". El Govern també al·legava que la "por" als contagis pot fer que molta gent es quedi a casa i no voti, i fins i tot alertava que "el resultat de les eleccions que pugui implementar-se podria no tenir prou fonaments per ser legítim" si per la pandèmia no hi ha prou "oportunitats per deliberar i crear una opinió informada" i les candidatures no tenen "prou oportunitats per presentar els seus programes i candidats".

Primeres reaccions

Després de la decisió del TSJC, les primeres reaccions dels partits polítics, ja en plena maquinària electoral, no s'han fet esperar. JxCat i Esquerra han cridat a votar de forma massiva el 14 de febrer en contra d'una "operació d'Estat" per posar el PSC, creuen, al capdavant de la Generalitat. El president del Parlament i membre de la llista d'ERC, Roger Torrent, ha dit a Twitter que "ni el tàndem PSC-TSJC per imposar les eleccions en contra de tots els criteris sanitaris impediran que l'independentisme torni a guanyar". El vicepresident, Pere Aragonès, ha criticat: "Jutges, Estat i PSOE imposen el 14-F en plena tercera onada i contra les recomanacions sanitàries".

L'oposició, però, també ha carregat contra el Govern. Des del PDECat, en canvi, han disparat al Govern. La candidata del Partit Demòcrata, Àngels Chacón, ha assegurat que l'executiu havia formulat malament el decret d'ajornament de les eleccions. "Estava mal formulat. Lamentem de nou el desgovern de Borràs i d'Aragonès", ha dit.

Des dels comuns, Cs i el PP han demanat passar pàgina de l'ajornament i centrar-se en el 14-F: Jèssica Albiach ha instat el Govern a garantir la seguretat de les eleccions, mentre que Alejandro Fernández ha dit que s'ha de donar per fet que les condicions sanitàries són les òptimes i ha acusat el Govern d'haver creat aquesta situació amb el decret de posposar els comicis. Inés Arrimadas, líder estatal de Cs, ha assegurat que la formació accepta la decisió del TSJC i ha garantit una campanya "covid-free".