La Fiscalia reclama Puigdemont per desordres públics i malversació greu

MadridEl jutge Pablo Llarena i la Fiscalia del Tribunal Suprem havien coincidit en la interpretació dels fets del Procés, però la reforma del Codi Penal ha separat els seus camins. Si bé el jutge instructor va canviar la setmana passada el processament dels exiliats retirant la sedició, descartant els nous desordres públics i optant per la malversació més greu, el ministeri públic sí que considera que el 20-S i l'1-O s'emmarquen en el delicte que el govern espanyol va modificar per buscar una alternativa a la supressió de la sedició. Així, la Fiscalia del Suprem ha presentat un recurs contra la interlocutòria de Llarena en el qual sol·licita que les ordres de detenció contra l'expresident Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí incloguin els desordres públics agreujats, que poden comportar fins a cinc anys de presó. Per a Puigdemont, Comín i l'exconseller Lluís Puig, el ministeri públic també opta per la modalitat més agreujada de la malversació, que pot arribar fins als 12 anys. Pel que fa a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, accepta el processament només per desobediència.

Tot i els acords amb ERC per a la desjudicialització, el PSOE mai va defensar públicament que els fets del Procés haguessin de quedar impunes, sinó que considerava que la sedició era un delicte anacrònic i que els desordres públics agreujats s'hi assimilaven més. Pel que fa a la malversació, va acceptar la fórmula de distingir els casos en què hi ha ànim de lucre i els que no, per bé que els encarregats d'aplicar el Codi Penal recuperen jurisprudència per considerar que la diferenciació no és aplicable. L'última paraula la tindrà el tribunal, però de moment aquestes primeres interpretacions no estalvien el risc d'ingressar a la presó a la majoria dels exiliats que es posin o siguin posats a disposició del Suprem, ni tampoc una eventual condemna dura. La malversació més greu tampoc aclareix el camí als càrrecs del sottogoverno encausats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i en jutjats de Barcelona. En relació amb aquests procediments, la Fiscalia va comunicar a finals de la setmana passada que necessitava temps per estudiar les implicacions dels canvis al Codi Penal.

De fet, el ministeri públic té previst elaborar un decret sobre com s'ha d'interpretar la reforma de la malversació tenint en compte que afecta moltes causes obertes, tant en les vinculades a l'1-O com en casos de corrupció. Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno, els quatre fiscals del Suprem que exerceixen l'acusació del Procés, han tirat pel dret i ja s'han agafat a la tesi de Llarena: els supòsits que dibuixa la malversació modificada no són d'aplicació i, per tant, es manté el delicte del Codi Penal antic. En canvi, sí que s'agafen a la nova legislació per acusar de desordres públics agreujats, contràriament a la interpretació del magistrat instructor, que considera que no es pot atribuir un delicte que no existia en el moment que els fets es van cometre. "Restringeix el futur enjudiciament dels processats rebels per alguns dels fets recollits en la interlocutòria de processament en cas que siguin entregats per tribunals d'un altre país", argumenta la Fiscalia en el seu escrit, al qual ha tingut accés l'ARA.

L'1-O "no s'ha despenalitzat"

Els fiscals es mostren crítics amb el govern espanyol per haver "eliminat un dels instruments de resposta davant les agressions a l'ordre constitucional" i consideren que s'ha "debilitat la seva adequada protecció". Tanmateix, discrepen de Llarena que els fets hagin quedat "gairebé despenalitzats". "La desaparició dels tipus penals de sedició no equival a una despenalització de tots els fets abans subsumibles en ells ni, en concret, comporta la despenalització dels fets que van motivar la condemna per aquest delicte. Al contrari, la necessitat d'aplicació retroactiva de la nova llei quan sigui favorable al reu obliga a examinar les possibilitats de subsumpció dels mateixos fets en els tipus penals vigents, de manera que només si no hi hagués encaix possible dels fets en la nova normativa caldria parlar de despenalització", anota el ministeri públic.

I consideren que, efectivament, el nou article 557.1 i 2 és atribuïble al 20-S i l'1-O. "Resulta evident que els fets consistents en greus alteracions de l'ordre públic que la sentència declara provats no s'han despenalitzat, de manera que, si desapareix el delicte de sedició, el seu encaix normatiu apropiat són els desordres públics", continua la Fiscalia, que afegeix que la sedició no s'hauria pogut aplicar si no existís el delicte de desordres públics, de caràcter menor. Llarena veia també un problema d'autoria dels acusats per als desordres públics, perquè sostenia que havien de ser inductors o autors directes dels actes de violència, i que no consta cap crida a alterar la pau social. La Fiscalia també en discrepa: "És obvi que els acusats, actuant en grup i amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública, van executar com a promotors, inductors i autors mediats, des d'una organització de poder, utilitzant com a instruments els ciutadans convocats, actes de violència i intimidació sobre les persones i coses, a més d'obstaculitzar les vies públiques ocasionant un perill per a les persones i envair instal·lacions o edificis alterant greument el funcionament de serveis essencials, i propiciar els greus enfrontaments que milers de ciutadans mobilitzats van mantenir amb les forces de seguretat per dificultar i impedir el compliment de les seves funcions".

La Fiscalia, a més, argumenta que la regla de no poder aplicar retroactivament una norma desfavorable per a l'acusat no contravé la tria per un delicte de desordres públics més greu que el que hi havia el 2017. Per què? "En aquell moment existia un tipus penal de sedició molt més greu i més ampli que incloïa com a part de la seva acció típica els desordres públics que avui preveu l'article 557.2. La retroactivitat penal comporta una comparació entre lleis, però en la seva integritat [no només entre delictes que tinguin el mateix nom]", sosté. Això sí, el ministeri públic reconeix "l'únic límit que les penes previstes hagin de ser més favorables que les imposades per la legislació derogada". Serà el mateix Llarena qui haurà de donar resposta a aquest recurs de la Fiscalia.

Per la seva part, el govern espanyol es desentén dels diferents posicionaments jurídics a què ha donat lloc la reforma del Codi Penal. "El govern ha fet el que havia de fer i amb una intenció molt clara" ha dit la portaveu, Isabel Rodríguez. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha dit que la reforma del Codi Penal és “un gran avenç”, però que el Govern no pot entrar en "la interpretació" que en facin els jutges.  “Mai s’ha tractat el seu cas i sembla una batalla entre diferents estaments judicials”, ha afirmat després que l'expresident hagi demanat explicacions a ERC sobre com van anar les negociacions. “El Govern ha limitat el poder repressiu eliminant el delicte de sedició i el Govern vol que els exiliats puguin tornar més aviat que tard a Catalunya”, ha afegit posteriorment.