La fiscalia rebaixa a 14 anys i 9 mesos la petició de presó per a Millet, i a 10 anys i 10 mesos per a Montull

BarcelonaMentre el Parlament bullia com a conseqüència del paper de la Generalitat en el Consorci del Palau de la Música, al judici del cas Palau les parts han començat a elevar a definitives les seves conclusions. A l'espera d'escoltar la tesi dels lletrats del Consorci, el primer a parlar ha estat el fiscal del cas, Emilio Sánchez-Ulled, que ha anunciat al seu escrit d'acusació que rebaixa la petició de pena a Fèlix Millet dels 27 anys i mig inicials a 14 anys i nou mesos, una rebaixa que sustenta en els atenuants de "confessió i disminució" del dany.

A més, el fiscal ha rebaixat també les penes que demanava per a Jordi Montull –que passa dels 27 anys i mig als 10 anys i 10 mesos– i per a la seva filla Gemma Montull, per a qui inicialment el ministeri públic demanava 26 anys i mig, i ara, després dels canvis explicats pel fiscal Ulled, només dos. Pel que fa a les multes, el ministeri públic demana 22 milions d'euros tant a Millet com a Montull, 3,3 milions d'euros menys del que demanava inicialment.

El canvi de petició de penes del fiscal confirma el pacte amb els principals acusats i, després de la confessió de Millet i els Montull sobre el presumpte finançament irregular de CDC, els rebaixa les penes. Inicialment la fiscalia demanava 27 anys i mig per a Fèlix Millet i Jordi Montull, i un any menys per a la filla d'aquest últim, Gemma Montull. Tanmateix, després de la confessió.

Pel que fa a l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, la fiscalia apuja lleugerament la seva petició de pena i passa dels set anys i mig de presó als vuit, amb una petició de multa de 20 milions d'euros.

Reclama al PDECat els diners de CDC

Entre els canvis que ha inclòs el fiscal en el seu escrit destaca també el fet que obri la porta a, en cas de sentència contrària a CDC, reclamar al Partit Demòcrata (PDECat) els 6,6 milions d'euros que -segons els pèrits d'Hisenda- Convergència hauria rebut de forma il·legal a través del Palau. En el seu escrit, i a diferència del que havia fet en les seves primeres conclusions -escrites quan el PDECat encara no existia- apunta que en cas de sentència contrària a CDC aquest import ha de ser "decomissat" a Convergència o a la formació "que l'hagi succeït".

De fet, a petició del ministeri públic, el jutge que investigava el cas ja va acordar l'any 2015 l'embargament de les quinze seus que CDC va posar a la seva disposició per assegurar la seva responsabilitat civil lucrativa en l'espoli.

El paper del Consorci

L'altre aspecte clau era veure si finalment els lletrats que defensen el Consorci del Palau demanen –tal com reclama l'Ajuntament de Barcelona– ajornar aquest debat fins que el seu representat –un organisme integrat per la Generalitat, l'Ajuntament i el govern espanyol– torni a reunir-se per decidir si finalment en les seves conclusions es persona també contra CDC. Finalment, el lletrat que representa el Consorci ha formulat les seves conclusions definitives seguint l'ordre de l'última reunió de l'ens i, per tant, sense canviar el seu posicionament per personar-se contra CDC.

Malgrat les crítiques d'ERC dilluns al fet que la Generalitat hagués decidit no personar-se, ahir el Govern va decidir "per unanimitat" mantenir la posició que la Generalitat va mostrar a la reunió del Consorci de divendres passat i que es va imposar –gràcies a l'absència dels representants de l'Estat– a la tesi de l'Ajuntament de Barcelona, partidari que les conclusions definitives de la defensa del Consorci incloguessin una acusació contra CDC.

Tanmateix, després que el Parlament hagi votat aquest dimecres -amb el vot a favor de tots els grups menys el PDECat, que s'ha abstingut- instar la Generalitat a canviar el seu posicionament, fonts judicials apunten que encara hi ha una escletxa perquè les conclusions del Consorci es puguin modificar. Com que les defenses encara no han elevat a definitives les seves conclusions -ho farà divendres 26-, aquests fonts consideren que el tràmit de conclusions definitives encara està obert i, per tant, les parts encara estan a temps de canviar-les.

Les penes que demana el fiscal

Aquestes són les penes definitives demanades pel fiscal Ulled als principals acusats del cas Palau, un cop sumades les peticions per a tots els delictes (entre parèntesis, les penes de presó demanades inicialment):

- Fèlix Millet, responsable del Palau: 14 anys i 9 mesos de presó (27 anys i mig) i una multa de 22 milions d’euros.

- Jordi Montull, segon responsable del Palau: 10 anys i 10 mesos de presó (27 anys i mig) i una multa de 22 milions d’euros.

- Gemma Montull, directora financera del Palau: 2 anys de presó i 12 mesos, a substituir aquests últims per 24 mesos de multa amb una quota diària 20 euros (26 anys i mig) i multa 10 milions d'euros.

- Rosa Garicano, directora general del Palau: 5 anys i 6 mesos de presó (9 anys), una multa de 12 milions d’euros i una altra de 6 mesos amb una quota diària de 100 euros.

- Raimon Bergós i Santiago Llopart, assessors jurídics del Palau: 2 anys de presó (3 anys) i una multa de 10 mesos amb una quota diària de 100 euros.

- Edmundo Quintana, assessor fiscal del Palau: 2 anys i 10 mesos de presó (3 anys), una multa de 10 mesos amb una quota diària de 100 euros i multa de 500.000 euros.

- Daniel Osàcar, tresorer de CDC: 8 anys de presó (7 anys i mig) i una multa de 20 milions d’euros.

- Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, exdirector i responsable de relacions institucionals de Ferrovial, respectivament: 5 anys de presó (4 anys i mig) i una multa de 10 mesos.