La jutge del Tsunami planteja portar a Europa l'amnistia per terrorisme

MadridLa magistrada del Tribunal Suprem que investiga el Tsunami Democràtic, Susana Polo, planteja portar al Tribunal de Justícia de la Unió Europa l'amnistia per terrorisme. Per això ha donat tres dies a les parts perquè diguin si veurien amb bons ulls presentar una qüestió prejudicial per preguntar al TJUE si creu que aquest cas contra Puigdemont té encaix en la llei. És una decisió que arriba després que el Tribunal Suprem hagi rebutjat aplicar l'amnistia als líders del Procés condemnats per malversació. En la mateixa línia s'ha pronunciat la magistrada de l'Audiència Nacional Maria Tardon, que ha plantejat a les parts del cas Tsunami fer el mateix en el cas que s'investiga a l'Audiència Nacional.

En una breu interlocutòria, Polo subratlla que algunes acusacions populars –representades per associacions d'extrema dreta– havien plantejat aquest escenari. Normalment, les qüestions prejudicials es posen sobre la taula si sorgeix el dubte al tribunal, no a les acusacions, però la magistrada s'ha agafat al suggeriment d'algunes de les parts personades. La principal conseqüència d'aquest moviment és que no s'aplicarà l'amnistia a l'expresident Carles Puigdemont i el diputat al Parlament Ruben Wagensberg a curt termini per la causa de Tsunami Democràtic. En aquest cas no hi ha mesures cautelars vigents –ni ordres de detenció ni d'ingrés a presó–, però sí una amenaça d'una investigació judicial per terrorisme, que pot comportar penes privatives de llibertat.

Precisament aquest delicte de terrorisme és el que va encallar durant uns mesos la llei. Es va optar finalment per excloure'l, puntualitzant que no es poden amnistiar aquells casos que són terrorisme segons la definició de la normativa europea (no el Codi Penal) i que "de manera intencionada hagin causat greus violacions de drets humans". Una via per mirar de poder aplicar l'amnistia al cas del Tsunami. 

Aquests requisits són els que provoquen dubtes a la magistrada Polo, que prefereix preguntar al TJUE si la llei d'amnistia és incompatible amb el dret europeu. La Fiscalia ja es va pronunciar favorablement a aplicar directament la llei perquè entenia que els fets que s'investiguen no encaixen en aquesta violació greu de drets humans, de manera que si la jutge acaba acudint a Luxemburg serà seguint l'estela de les acusacions populars d'extrema dreta.

La giragonsa de la malversació

Qui no va necessitar resoldre dubtes a Luxemburg van ser el jutge instructor de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, i la sala que presideix Manuel Marchena, que van decidir no aplicar directament l'amnistia pel delicte de malversació contra els exiliats. Ara la Fiscalia qüestiona la giragonsa argumental que ha fet el Tribunal Suprem per no amnistiar els líders del Procés. En dos recursos presentats aquest divendres, reclama que s'apliqui la llei "atenent a criteris hermenèutics" i seguint la voluntat del legislador, que de manera "indubtable" queda reflectida en la norma. Així, el ministeri públic demana a Llarena que també aixequi les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.

En la seva resolució de dilluns passat, tant Llarena com Marchena justificaven per què consideren que amb la malversació de l'1-O hi va haver, a més, un "enriquiment personal de caràcter patrimonial". Ho van fer així perquè no s'hi pogués aplicar l'amnistia. Un dels seus arguments és que no posant diners de la seva pròpia butxaca, els condemnats o acusats van aconseguir un "estalvi personal", cosa que es pot entendre –creuen– com un enriquiment patrimonial. La tesi va propiciar un vot discrepant molt contundent de la magistrada Ana Ferrer, i ara la Fiscalia també ho discuteix i parla d'"argument sorprenent".

"Si haguessin satisfet les despeses derivades del procés independentista amb la seva fortuna personal no existiria el delicte de malversació pel qual estan encausats, altres persones han estat condemnades i no s'estaria parlant de la possible amnistia a aquest delicte", diu en el seu escrit la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde. En la mateixa línia, Ferrer també subratllava que la interpretació de Marchena "implica una deducció tan artificiosa que no només encaixa malament amb el text de la norma i frontalment contra el seu esperit, sinó que esquerda els dics de la lògica".

El Suprem també considera que la malversació de l'1-O afectava als interessos financers de la Unió Europea, una altra de les previsions a l'amnistia com a causa d'exclusió. Marchena va advertir en la seva resolució que el Procés perseguia la ruptura d'una part del territori i que això hauria provocat un perjudici en el pressupost europeu. La Fiscalia també reacciona a aquest argument destacant que la independència no es va produir i que, a més, a la pròpia sentència del judici es deixa clar que el Govern de Puigdemont pretenia en realitat "pressionar al govern espanyol per a la negociació d'una consulta popular". El ministeri públic recrimina al Suprem que ignori que "els condemnats no van pretendre la secessió" i que no es va acreditar tampoc durant el judici ni en la sentència que els fons malversats provinguessin d'Europa.

Pistes per al TC

Per tot plegat, la Fiscalia critica que el Suprem hagi pres una decisió que "no és raonable" i que comporta una "solució imprevisible" per als potencials beneficiats de la llei d'amnistia. Són conceptes que encaixen amb possibles drets que es poden haver vist vulnerats arran de la resolució de l'alt tribunal i que poden servir de cara a la futura presentació d'un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.