La fiscalia posa en el punt de mira Puigdemont amb escorcolls a empreses que gestionen l'aigua a Girona

GironaLa Guàrdia Civil porta a terme un operatiu policial des de primera hora d'aquest matí per la presumpta malversació de cabals públics de l'Ajuntament de Girona a través de l'empresa municipal de l'aigua durant l'etapa socialista però que afectaria també l'etapa en la qual era alcalde l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, segons informa 'El Confidencial'. Els agents estan escorcollant empreses i domicilis de directius de l'ens municipal de l'aigua. L'operació Aquàrium no només afecta la ciutat de Girona, sinó que la Guàrdia Civil també està escorcollant empreses ubicades en altres municipis de la demarcació com Salt o Sarrià de Ter relacionades amb contractes fraudulents en el subministrament d'aigua i clavegueram.

El dispositiu està coordinat per la Fiscalia Anticorrupció i es produeix per ordre del jutjat d'instrucció número 2 de Girona, que investiga aquesta trama des de juliol del 2016. El jutge Manuel Marcelo investiga un desviament de fons de mes de 10 milions d'euros a l'empresa Agissa, que va ser utilitzada per finançar l'antiga Convergència, CDC, a canvi de contractes públics. Els agents han entrat a l'empresa municipal de l'aigua de capital mixt Agissa SA; a l'empresa privada que controla el 80% de les accions d'aquest ens, Girona SA, i en una filial d'aquesta última companyia, Prodaisa SA, també de capital privat. A més, la Guàrdia Civil està escorcollant els domicilis dels tres principals implicats fins ara. Es tracta de Narcís Piferrer, conseller delegat d'Agissa fins al juny del 2016; Xavier Ballell, successor de Piferrer i director tècnic de l'empresa pública quan es van produir els presumptes desviaments, i l'empresari Joan de Llobet, conseller d'Agissa i, presumptament, un dels grans beneficiats pel presumpte desfalc de l'Ajuntament de Girona.

De moment la investigació que està duent a terme la Guàrdia Civil no assenyala directament Carles Puigdemont com a intermediari en les concessions, però sí que apunta al president de Catalunya com la persona que va permetre que continuessin les irregularitats. Amb tot, va ser el mateix Puigdemont qui va encarregar diferents auditories que van fer emergir les irregularitats en les empreses d'aigües. La Guàrdia Civil també ha entrat a l'ajuntament per demanar actes dels plens i auditories que els tècnics municipals els estan facilitant. Fonts municipals informen a l'ARA que "aquesta informació ja la tenien i està penjada a la pàgina web".

L'alcaldessa Marta Madrenas ha assenyalat que es temia l'arribada de la Guàrdia Civil des de la convocatòria del referèndum: "Ha vingut la Guàrdia Civil demanant informació i documentació des del 1992. La majoria d'informació ja la tenien, una altra part la van demanar fa 15 dies i ja els la vam entregar i l'altra part esta penjada al web. No entenem a què ha vingut tot això, podrien haver demanat la informació de manera ordinària però ho han volgut escenficar en un xou". "Es diu operació Aquari però se li hauria de dir operacio Urnes" ha ironitzat l'alcaldessa, que ha afegit que no pot concretar la informació que m'han demanat perquè "està sota secret de sumari"

Querella de la CUP

La instrucció va arrencar després d'una querella de la CUP contra quatre directius de la concessionària que gestiona l'abastiment d'aigua a Girona, Agissa SA, per perjudicar presumptament al 20% de la societat en mans municipals i beneficiar la part privada, Girona SA, propietària del 80% restant de les accions. El jutge va imputar per administració deslleial i apropiació indeguda el conseller delegat d'Agissa fins al juny del 2016, Narcís Piferrer, i el seu successor en el càrrec, Xavier Ballell, que era director tècnic de l'ens quan es van produir els suposats desviaments. Se'ls acusa d'haver autoritzat contractacions irregulars d'Agissa a empreses filials de Girona SA a preus molt superiors dels reals o per serveis que ni tan sols arribaven a prestar-se.

La regidora de la CUP, Laia Pèlach ha atribuït els escorcolls a la proximitat del referèndum: "Aquesta operació forma part de la guerra bruta de l'Estat contra tot el Procés, la denúncia la vam posar al 2015 i no és gratuït que avui estiguem assistint a un circ on alguns només busquen la fotografia. És molt greu que es persegueixi la corrupció quan hi ha un interès per relacionar-la amb el Procés català". Lluc Salellas, també regidor de la CUP, ha denunciat que "la investigació es remunta al 1976, no als últims 5 anys com ara ho estan venent, és un cas de corrupció que té més de 40 anys i que ara l'Estat està instrumentalitzant per anar contra el Procés". "Vam posar la denúncia el 2015, és curiós que en tot aquest temps no hagin investigat i facin els registres 15 dies abans del referèndum" ha criticat Salellas.