La fiscal general decretarà l'arxivament de les diligències contra Joan Carles I després del 19 d'octubre
La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, signarà el decret d’arxivament de les diligències d’investigació sobre tres activitats presumptament delictives de l’anterior cap de l’Estat i actual rei emèrit Joan Carles I, autodesterrat als Emirats Àrabs Units des del 4 d’agost del 2020. La notícia, avançada pel digital El Confidencial aquest matí, tancarà un camí que ja s'intuïa feia mesos. La proposta ha estat preparada pel tinent fiscal Juan Ignacio Campos, responsable de les investigacions i amb qui va col·laborar el fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón.
La fiscal general de l’Estat signarà el decret quan “sobrevisqui” a la impugnació del seu nomenament per part de Vox, cosa que tindrà lloc el 19 d’octubre a la secció quarta de la sala contenciosa administrativa –la sala tercera– del Tribunal Suprem. La magistrada Pilar Teso, ponent del recurs de Vox, proposa desestimar la impugnació, i la posició majoritària de la secció és favorable a aquesta proposta, que tot i així inclourà una estirada d’orelles al govern de Pedro Sánchez pel nomenament de la ministra de Justícia com a fiscal general de l’Estat.
Les diligències van ser iniciades per la Fiscalia Anticorrupció el desembre del 2018 per un presumpte delicte de suborn en les transaccions comercials internacionals en relació amb suposades comissions pagades per l’adjudicació de l’AVE de la Meca a Medina, a l’Aràbia Saudita, un projecte de 6.700 milions d’euros, el 2011. D'aquestes comissions se'n parlava en una gravació, filtrada a dos mitjans digitals espanyols, en què l'examant de Joan Carles I, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, confiava al comissari José Manuel Villarejo detalls molt precisos dels fets. La gravació va portar el fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, a obrir una investigació a Suïssa per un presumpte delicte de blanqueig agreujat de capitals segons l’article 305 bis del Codi Penal helvètic. Les diligències continuen obertes. Als quatre imputats (Arturo Giancarlo Fasana, Dante Canonica, el banc Mirabaud i Corinna zu Sayn-Wittgenstein) s’hi ha afegit el banquer suís Yves Mirabaud.
La investigació següent a la Fiscalia Anticorrupció va estar relacionada amb transferències d’uns 800.000 euros per part del financer i milionari britànico-mexicà Allen Sanginés-Krause al coronel de l’exèrcit de l’aire Nicolás Murga, testaferro de Joan Carles I, que s’encarregava de fer servir els diners per pagar diverses despeses de l'emèrit, la reina Sofia i els seus nets. Les diligències van confirmar pagaments de viatges a l’agència d’El Corte Inglés. Un informe de la Unitat d’Intel·ligència Financera (Sepblac) a la Fiscalia Anticorrupció va permetre citar alguns imputats i testimonis per avançar en la instrucció de les diligències.
Les dues investigacions van ser assumides per la Fiscalia de Tribunal la primera setmana de juny del 2020, atesa la condició d’aforat de Joan Carles I, i per la sala segona del Suprem, quan a mitjans de juny del 2014 va abdicar el tron en favor del seu fill Felip VI i va perdre la inviolabilitat segons l’article 56.3 de la Constitució.
La tercera investigació
Mentre es desenvolupaven aquestes dues diligències, un nou informe de la Unitat d'Intel·ligència Financera, aquest cop enviat a la Fiscalia del Suprem, va afegir una tercera investigació de les relacions de Joan Carles I amb un trust de l’illa de Jersey, un serrell d’uns 10 milions d’euros l’origen del qual procedia de dues transferències realitzades els anys 90 per Kuwait Investment Office (KIO), representada llavors pel financer Javier de la Rosa, a nom d’un presumpte testaferro de l’aleshores rei d’Espanya, Manuel Prado y Colón de Carvajal.
En aquest trust, segons la informació aportada a la Fiscalia del Suprem, figurava Joaquín Romero-Maura, un historiador especialitzat en la Restauració espanyola, que també havia estat executiu del banc de negocis Merrill Lynch a Espanya i França. Romero-Maura és viu, però té més de 80 anys i Alzheimer i està ingressat en una clínica geriàtrica de la província de Saragossa.
La investigació més important de les tres, sens dubte, és la referida a l’AVE del desert. El fiscal Bertossa va obtenir en una entrada i escorcoll a l’oficina del gestor de Joan Carles I a Ginebra documentació sobre dues fundacions –Lucum i Zagatka– en què circulaven importants sumes de diners: a Lucum, per exemple, hi havia una transferència de 100 milions de dòlars –64,8 milions d’euros– del ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita del 8 d’agost del 2008; i a Zagatka, viatges de Joan Carles I, primer com a rei en exercici i després com a emèrit, per gairebé 9 milions d’euros.
Les regularitzacions amb Hisenda
Els assessors de Joan Carles I a Espanya van ser notificats per la Fiscalia del Suprem de les tres investigacions. El tinent fiscal Campos va oferir també a l’advocat Javier Sánchez-Junco, que representa el rei emèrit, personar-se en les diligències. Però tàcticament es va declinar l'oferiment. El desembre del 2020 i el gener del 2021 els assessors de l’emèrit van decidir presentar a l’Agència Tributària –que mai va obrir una inspecció fiscal a Joan Carles I, malgrat les informacions que van circular entre 2018 i 2021– dues regularitzacions fiscals per una mica més de 5 milions d’euros.
La investigació sobre les presumptes comissions de l’AVE del desert –els 100 milions de dòlars del 8 d’agost del 2008– s’arxivarà invocant la inviolabilitat de què gaudia Joan Carles I fins a mitjans del 2014. La Fiscalia Anticorrupció va arribar a enviar una petició d'auxili judicial internacional a l’Aràbia Saudita (comissió rogatòria) el 2021, que va arribar a la capital saudita el juliol passat. Sense resposta. Un dels quatre ambaixadors d’Espanya a l’Aràbia Saudita interrogats com a testimonis per la Fiscalia Anticorrupció va assenyalar que “els dos països més foscos del món són Corea del Nord i l'Aràbia Saudita”.
Les altres investigacions també s’arxivaran. La referida als fons transferits pel milionari mexicà Sanginés-Krause al testaferro Nicolás Murga, perquè es considera vàlida la regularització fiscal de 600.000 euros presentada el desembre del 2020. Una segona regularització (de 4,4 milions d’euros) no era objecte d’una investigació concreta com a tal, però els assessors de Joan Carles I li van aconsellar presentar-la. És la que fa referència a 5 milions d’euros en despeses sufragades per la fundació Zagatka de Liechtenstein per als vols amb avions privats de Joan Carles I, a partir del 2014, quan va passar a ser rei emèrit.
Si a la fundació Lucum Joan Carles I era el primer beneficiari fins a transferir els 100 milions de dòlars a Corina zu Sayn-Wittgenstein el juny del 2012, el segon era el llavors príncep d’Astúries, Felip de Borbó. A Zagatka, el primer beneficiari és Álvaro de Orleans –cosí llunyà de Joan Carles I–, el segon és Andrés Orleans, el tercer el mateix Joan Carles I, el quart Felip de Borbó i les cinquenes són les infantes Elena i Cristina.
L’Agència Tributària, segons s’ha sabut, considera vàlides les regularitzacions tot i que les investigacions van ser degudament notificades per la Fiscalia del Suprem a Joan Carles I, cosa que anul·la formalment l’element d’espontaneïtat que es requereix per donar per bones les declaracions complementàries.