La Fiscalia obre ara la porta a no querellar-se contra Mas
MadridEl 9-N ha acabat enfrontant el govern espanyol i la Fiscalia i fent esclatar les divisions internes al ministeri públic. El procés participatiu ha posat davant del mirall la separació de poders a l’Estat i ha evidenciat les tibantors creades per la Moncloa, que ha usat institucions com el Tribunal Constitucional al servei d’un objectiu: frenar l’exercici del dret a decidir dels catalans. El ministeri públic, però, s’ha negat a seguir les indicacions de l’executiu del PP, que ahir va haver de recordar el “respecte” a la seva autonomia.
Després de dies especulant sobre una eventual querella contra el president Artur Mas i la vicepresidenta, Joana Ortega, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, va posar ahir aigua al vi i va deixar la porta oberta a la possibilitat que aquesta mesura no s’acabi prenent. “No cal que el ministeri fiscal porti el cas als tribunals, ja hi és. Fins i tot d’abans del 9-N”, va alertar durant una visita a Burgos. Els dies previs i el mateix cap de setmana es van presentar diverses denúncies que ara els jutjats remetran, probablement, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè afecten persones aforades. Per tant, sigui com sigui, haurà d’investigar què va passar.
Torres-Dulce va esquivar donar res per fet, malgrat que a principis de setmana diverses fonts van filtrar que la querella es presentaria en qüestió d’hores. La lentitud a l’hora de prendre una decisió final demostra dues coses. La primera, el profund malestar amb el PP i Mariano Rajoy. El missatge de fons és que ningú, ni el president del govern espanyol, pot marcar els seus tempos. La segona, que el debat és viu de portes endins i que no queda gens clar que el comportament de Mas durant el procés participatiu hagi contravingut la legalitat espanyola.
La Fiscalia del TSJC es va reunir ahir de forma extraordinària, durant més de dues hores, a petició dels fiscals que no veuen clar que hi hagi fonaments sòlids per actuar contra les autoritats del país. La divisió interna es manté i els debats continuaran dilluns. No obstant, l’última paraula la té el fiscal superior, José María Romero de Tejada.
Una rectificació a corre-cuita
Tots aquests moviments neguitegen a Madrid. L’opinió pública espanyola tenia coll avall que el president de la Generalitat seria acusat de desobediència, prevaricació i malversació de fons. Alguns han aplaudit la possibilitat que se l’inhabiliti i es posi fi a la seva carrera política. La percepció que Mas ha desafiat el Tribunal Constitucional i que, per tant, l’Estat no es pot quedar de braços plegats l’han alimentat directament els populars. Entre diumenge i dilluns els sectors més espanyolistes van carregar contra Rajoy per haver permès la imatge que tant havien temut: llargues cues de ciutadans, en un ambient festiu, anant a votar. L’ala més dretana del PP li va retreure la seva passivitat i el desconcert es va anar escampant pels quadres intermedis del partit. Per això, la cúpula de Génova va intentar refer a corre-cuita el rumb i posar pressió a la Fiscalia perquè actués. En el fons, es tractava de traslladar la responsabilitat de la resposta política a la judicatura.
El fiscal general de l’Estat, però, ha deixat clar que ell no assumirà aquest paper. Per això, ahir -sense tancar cap via- va rebaixar les expectatives dels que reclamaven més contundència. No només perquè ha agafat amb fermesa el timó del calendari, sinó perquè va recordar que, sigui quina sigui la decisió final, la prendran els fiscals a Catalunya. Les divergències entre Torres-Dulce i els fiscals catalans ja es van poder constatar dimecres a la tarda, quan es van reunir a Madrid.
La Moncloa ofereix “respecte”
Davant d’aquesta situació, el govern espanyol va haver de contenir el discurs. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que ahir va presidir el Consell de Ministres perquè Rajoy és a la reunió del G-20, va insistir en el “respecte” a la independència del ministeri públic. Va admetre que és aquesta institució la que ha de defensar la legalitat del conjunt de l’Estat.
En el terreny estrictament polític, va burxar en les diferències que tenen els partits sobiranistes sobre l’escenari post 9-N. En línia amb el missatge que dimecres va llençar el president espanyol, va recomanar a CiU “serenitat, moderació i govern”. Diu que la Generalitat s’ha oblidat del dia a dia dels ciutadans i que Rajoy ha hagut de fer-se càrrec dels “problemes” financers de Catalunya. Va reiterar, altre cop, que la idea d’un referèndum pactat, com a Escòcia, és impossible.
