La Fiscalia s'oposa a l'indult per als presos polítics

MadridLa Fiscalia ja ha enviat al Tribunal Suprem el seu informe contrari a la concessió de l'indult, tant total com parcial, per als dotze condemnats per l'1-O. Sense sorpreses, el ministeri públic opina que el govern espanyol no hauria de perdonar els líders del Procés perquè, diu, no han mostrat signes de penediment, les penes són molt altes i no han complert la meitat de la condemna. A més, avisa que les circumstàncies que motivin l'indult no poden ser de "tipus polític o derivades d'un acord polític", tal com sospita la dreta, que les últimes setmanes ha especulat que la contrapartida real del suport d'ERC als pressupostos de l'Estat seria un gest amb els presos.

Un dels arguments que la Fiscalia aporta en el seu escrit és una interpretació de l'article 102 de la Constitució, que diu que el "president i els membres del govern [Gobierno]" no poden ser beneficiaris de la mesura de gràcia per la comissió d'un delicte de traïció o contra la seguretat de l'Estat. Una puntualització que pren sentit perquè l'executiu no pugui perdonar-se a si mateix. Els fiscals suggereixen que es pot fer extensible als membres dels governs autonòmics, donat "l'alt grau de competències" i unes "actuacions que han consistit en un atac al nucli essencial de l'estat democràtic".

Els delictes de traïció i contra la seguretat de l'Estat ja no apareixen al Codi Penal actual, però la Fiscalia considera que el de sedició té cabuda al títol II, que anteriorment integrava els delictes esmentats. A més, el ministeri públic insisteix en la rebel·lió malgrat la sentència del Suprem i s'agafa a la interlocutòria de 29 de gener en què la sala segona va rebutjar els incidents de nul·litat dels condemnats. "Reconeix amb major rotunditat que la sentència l'enorme gravetat dels fets que es van produir i dels fins que, en darrer terme, perseguien: la declaració de la independència i la proclamació de la república mitjançant la ruptura de l'ordre constitucional, de la sobirania nacional i de la integritat territorial de la nació", remarquen els magistrats.

I si aquesta interpretació no fos vàlida, la Fiscalia encara en proposa una altra: "Si, d'una altra manera, es volgués veure exclusivament que el que es pretén amb la prohibició de la gràcia de l'indult als membres del govern és evitar que ell mateix es pugui "autoperdonar", l'absència de coincidència entre el subjecte que delinqueix i el que otorga l'indult no pot erigir-se en argument suficient per eludir la prohibició constitucional: el que es tracta d'evitar és que la concessió del mateix pugui operar, lluny dels paràmetres de la justícia, com a moneda política de canvi en el camp de les negociacions per a l'obtenció de suports parlamentaris".

Criteri preceptiu, però no vinculant

El posicionament de la Fiscalia i del tribunal sentenciador és preceptiu però no vinculant, per bé que els últims anys ha marcat les decisions que ha acabat adoptant el consell de ministres. Així, el moviment del ministeri públic, encara que sigui contrari a la concessió, és un pas més en la via de l'indult com a possible solució per alliberar els presos. Ara falta que el Suprem reculli l'opinió de totes les parts –també de l'Advocacia de l'Estat–, faci l'informe i la pilota torni a la teulada de l'executiu. Caldrà veure el temps que es pren Marchena i si dona marge al govern espanyol a prendre una decisió abans de les eleccions catalanes del 14 de febrer. Ja ha trigat a traslladar els expedients a la Fiscalia i és previsible que ara deixi passar les vacances de Nadal abans de resoldre el tràmit.

La llei de l'indult requereix que es donin raons de "justícia, equitat i utilitat" per atorgar la mesura de gràcia i, segons la Fiscalia, no es donen en el cas dels presos independentistes. A l'escrit, els fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena subratllen que els implicats no han mostrat penediment, que és un dels elements que l'article 25 de la llei de l'indult especifica que cal tenir en compte en l'avaluació del cas. "Ho tornarem a fer" és una de les frases que el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va dir en el seu últim torn de paraula durant el judici i que sol repetir.

Els fiscals també incorporen entre els seus arguments el fet que les penes siguin molt altes –de fins a 13 anys de presó en el cas del líder d'Esquerra, Oriol Junqueras– i que ningú n'hagi complert encara la meitat. Alguns d'ells sí que ja han assolit la quarta part, com és el cas de Cuixart i l'exlíder de l'Assemblea Jordi Sànchez, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i l'exconseller de Territori Josep Rull, atès el temps que van passar en presó preventiva i perquè no van ser condemnats per malversació.

Fiscalia i Suprem, alineats contra l'alliberament

Si la Fiscalia i el tribunal presidit per Marchena van diferir en la seva valoració dels fets durant el judici –la sedició es va imposar a la rebel·lió–, després han mantingut el mateix criteri per a totes les vies que els presos han intentat per quedar en llibertat. Fins ara el Suprem ha calcat els arguments de la Fiscalia per rebutjar els permisos penitenciaris previstos en l'article 100.2 del reglament i el tercer grau, que va fer tornar els nou condemnats amb penes de presó a no sortir-ne. L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exconsellera de Treball Dolors Bassa encara gaudien del tercer grau a l'espera de la decisió final del Suprem, que el va revocar el 4 de desembre passat.

Ara el Suprem encara ha d'expressar el seu criteri sobre l'indult, però és esperable que també s'hi posicioni en contra. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va apuntar en una entrevista fa uns dies a El País que era "excepcional" donar indults amb els informes contraris del tribunal sentenciador i la Fiscalia, però que n'hi havia casos. Caldrà veure si aquesta via serveix als presos per sortir en llibertat, mentre la de la reforma de la sedició continua a la nevera. Aquest dilluns Campo va tornar a demostrar que no tenia cap pressa per portar la reforma del Codi Penal al consell de ministres durant la seva compareixença a la comissió de justícia del Congrés. La via de l'amnistia, que és la que defensen els partits independentistes, no és gairebé ni una opció per la falta de suport de la resta de formacions polítiques.