La Fiscalia descarta querellar-se contra Joan Carles I tot i assumir que era beneficiari de dos trusts opacs a l'illa de Jersey

MadridLa Fiscalia no ha trobat indicis penals contra Joan Carles I pel trust de gairebé 10 milions d'euros radicat a l'illa de Jersey i arxivarà les diligències. Ara bé, sí que detalla que el rei emèrit espanyol va posseir una fortuna en aquest paradís fiscal fins al 2004, moment en què va traspassar els diners a l'historiador i professor Joaquín Romero Maura. Segons ha avançat la cadena Cope, que ha tingut accés a l'esborrany del decret d'arxivament, el fiscal en cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón, explica al llarg d'una vintena de pàgines que el trust objecte d'investigació, The JRM 2004 Trust, es va crear amb fons liquidats de dos trusts anteriors, Tartessos i Hereu, fundats el 1995 i el 1997, respectivament. D'aquests, Joan Carles I en va ser el beneficiari.

"Des del 2004 fins al 2021, no hi ha cap indici que permeti vincular The JRM 2004 Trust amb Joan Carles, ni en la seva gestió, ni en la capacitat per disposar dels fons; en cap moment ha tingut la condició de beneficiari del trust ni consta que hagi percebut cap quantitat dels seus comptes", escriu en les seves conclusions Luzón, que ha agafat el relleu de Juan Ignacio Campos, mort el 15 de desembre. Aquesta és la tercera pota de la investigació que la Fiscalia del Suprem té oberta contra el rei emèrit i totes van pel camí d'acabar sense querella.

Sostenir el rei si hi havia un cop d'estat

Oficialment, la Fiscalia no reconeix la veracitat –tampoc la nega– de l'esborrany que ha publicat el mitjà radiofònic i es limita a respondre que quan hi hagi el decret d'arxivament definitiu, ho comunicarà. En el seu escrit, el fiscal subratlla que no hi ha cap documentació que permeti saber amb "total certesa" l'origen dels fons de Tartessos i Hereu. Amb tot, Luzón diu que una part dels diners procedien de donacions a Joan Carles I realitzades entre les dècades dels 50 i els 70. Els havien aportat diferents persones per sostenir l'aleshores príncep. Segons el fiscal d'Anticorrupció, durant els anys 90 la "finalitat dels trusts era donar suport a Joan Carles I en cas que hi hagués un cop inconstitucional o una situació similar".

Tartessos i Hereu els va obrir l'exsenador i exdiplomàtic Manuel Prado y Colón de Carvajal, testaferro de l'emèrit durant dècades i mort l'any 2009. El 2002 va ser condemnat per apropiació indeguda i, segons Luzón, quan el 2004 la situació política a Espanya era "estable" i Felip VI havia contret matrimoni, l'hipotètic coneixement públic dels trusts hauria requerit "explicacions vergonyoses". Per això, diu el fiscal d'Anticorrupció -segons la Cope-, es van liquidar i es van traspassar a Romero Maura.

Baixa activitat del trust

Més enllà de no poder detectar si Joan Carles I es beneficiava del trust The JRM 2004 Trust, el fiscal deixa clar que tampoc s'hauria pogut actuar en contra seva. A partir del 19 de juny del 2014, quan es va fer efectiva l'abdicació i el rei emèrit ja no estava subjecte a la inviolabilitat reconeguda en la Constitució, la quantitat de diners de què disposava el fons no era prou alta per haver-hi delicte contra la hisenda pública. Luzón conclou que "no hi ha indicis que permetin dirigir retret penal contra D. Joan Carles de Borbó i Borbó" i que procedeix, doncs, a acordar l'arxivament de les diligències d'investigació.

Això mateix és el que es preveu que passi amb les altres dues diligències obertes. Una, sobre els 65 milions d'euros que Joan Carles I va rebre de l'Aràbia Saudita presumptament en qualitat de comissió il·legal per l'adjudicació de les obres de l'AVE a la Meca a un grup d'empreses espanyoles. L'altra, per l'ús de targetes opaques amb fons d'un empresari mexicà amic del rei emèrit. La Fiscalia va decidir prorrogar sis mesos les investigacions a l'espera d'informació provinent de Suïssa, per bé que la previsió és que l'arxivament no arribi tan tard. De fet, Suïssa ja va arxivar el desembre passat la investigació que mantenia oberta sobre el rei emèrit.