La Fiscalia manté la petició de 20 mesos d'inhabilitació per als membres de la mesa de l'1-O

BarcelonaLa repetició del judici als membres sobiranistes de la mesa del Parlament del 2017 no ha fet canviar de parer la Fiscalia. El fiscal Pedro Ariche no només continua pensant que els quatre acusats –Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet– van desobeir conscientment el Tribunal Constitucional, sinó que demana per a ells les mateixes penes a les quals van ser condemnats en el primer judici, que va quedar anul·lat. Així, aquest dimecres Ariche ha traslladat les seves conclusions provisionals i ha demanat per als acusats 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a cadascun.

No és una sorpresa, tenint en compte com han anat les dues sessions d'aquest segon judici, que s'han celebrat aquest dimarts i dimecres. Ariche ha tornat a citar com a testimonis els membres no sobiranistes d'aquella mesa, José María Espejo-Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC), i també els lletrats protagonistes de l'època, Antoni Bayona i Xavier Muro. Tot i que amb matisos, tots han corroborat la seva tesi: els quatre acusats van desobeir el Tribunal Constitucional perquè tenien el deure d'haver frenat la tramitació de les iniciatives més polèmiques del Procés, com ara les conegudes com a lleis de desconnexió, i no ho van fer.

El més clar ha sigut Pérez, que ha considerat que el requeriment del TC per frenar la tramitació de les lleis era "claríssim" i que ell no va sentir "pertorbada" la seva inviolabilitat parlamentària quan el va rebre. "Pertorbat? Per les indicacions del Tribunal Constitucional, no. Per altres motius, sí", ha resolt. En la mateixa línia ha disparat Espejo-Saavedra, que ha defensat que la mesa pot "inadmetre" lleis o d'altres iniciatives si no s'ajusten a l'ordenament jurídic. En definitiva, han sostingut tot el contrari que els acusats.

La visió dels lletrats tampoc coincideix amb la dels membres sobiranistes de la mesa. Tant Bayona com Muro han considerat que la mesa podria frenar les lleis si eren "palesament constitucionals". Ara bé, tots dos han introduït un matís que cal tenir en compte –que ja van citar en el judici anterior–: aquesta obligació és relativament nova i parteix d'un canvi de doctrina que el Tribunal Constitucional va començar a aplicar el 2015 arran del Procés i va quedar consolidada el 2019. És a dir, abans sí que donava marge a les meses dels parlaments de l'Estat per tramitar les iniciatives sense qualificar-ne la constitucionalitat –sense fer de "filtre polític"–, però va acabar fent un "canvi de jurisprudència" a mesura que el Parlament accelerava cap a l'1-O. Els advocats de la defensa han intentat explotar aquest fet, ja que la seva tesi és que els membres de la mesa no han de valorar la constitucionalitat de les lleis que tramiten cap al ple.

L'Advocacia de l'Estat

Tampoc l'Advocacia de l'Estat ha canviat les seves conclusions i s'ha sumat a la Fiscalia a l'hora de demanar els 20 mesos d'inhabilitació i els 30.000 euros de multa. És precisament la condemna que van rebre els acusats en el primer judici, però que no es va arribar a aplicar mai perquè va quedar anul·lada. L'acusació particular de Vox també ha mantingut l'acusació per desobediència. Les defenses han demanat l'absolució o, si hi hagués condemna, que es tingués en compte l'atenuant de dilacions indegudes. Aquest dijous els quatre acusats tindran dret a l'últim torn de paraula i el judici quedarà vist per a sentència.