La Fiscalia manté la malversació agreujada i demana set anys de presó per a Jové i sis per a Salvadó
Reclama també 32 anys d'inhabilitació per a l'actual líder d'ERC al Parlament i 27 anys per al president del Port de Barcelona
BarcelonaDesprés de més de cinc anys que es produïssin els fets, dos dels màxims representants del sottogoverno de l'1-O processats pel referèndum ja saben a què s'enfronten. La Fiscalia ha fet públic aquest divendres que demana set anys de presó per a qui el 2017 era secretari general de la Vicepresidència i Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové, i sis anys i tres mesos per a qui era secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó. Als dos, estrets col·laboradors d'Oriol Junqueras al Govern durant la tardor del 2017, els imputa els delictes de desobediència, de prevaricació administrativa i de malversació agreujada. Finalment, el fiscal també imputa un delicte de desobediència a l'aleshores directora de serveis de la conselleria de Vicepresidència i actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga. En el seu cas, si fos condemnada, seria inhabilitada però no entraria a la presó. El posicionament de la Fiscalia torna a deixar en paper mullat la reforma del Codi Penal d'ERC i el PSOE que buscava l'efecte contrari: evitar la presó a dirigents processats com aquests.
Per a Jové, actual líder d'ERC al Parlament, i per a Salvadó, actual president del Port de Barcelona, no només hi ha el risc d'acabar a la presó. La Fiscalia també demana 32 d'anys d'inhabilitació per al primer –18 d'inhabilitació absoluta i 12 d'inhabilitació especial– i 27 anys i tres mesos per al segon –16 d'inhabilitació absoluta i 11 i tres mesos d'especial–. La inhabilitació que demana per a Garriga és d'un any i, en cas que fos condemnada –i la sentència fos ratificada pel Suprem–, hauria de deixar el Govern. A més, els tres processats d'Esquerra també s'enfronten a importants multes: 30.000 euros Jové, 24.000 Salvadó i 18.000 Garriga. Finalment, demana als dos primers indemnitzar l'erari públic amb 754.000 euros pel "perjudici patrimonial causat".
En el seu escrit, la Fiscalia situa Jové al darrere dels "preparatius i les despeses subsegüents" per tal d’organitzar el referèndum i assenyala que ho va fer "burlant el control estatal dels comptes de la Generalitat" que llavors imposava el ministeri d’Hisenda. Tot plegat, malgrat tenir "puntual coneixement" de les limitacions que se li imposaven des del govern espanyol. El fiscal torna a parlar de la ja cèlebre llibreta Moleskine del número dos de Junqueras, on figuraven "anotacions" sobre l’organització del referèndum. També atribueix a Jové i Salvadó ser els responsables d'executar un "full de ruta ideat per trencar l’ordre constitucional" i portar a terme les "estructures d’estat" i "aconseguir prou finançament per a quan Catalunya aconseguís la independència". A Garriga la fa responsable de les decisions administratives per buscar la manera de fer operatiu el referèndum, per exemple des del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).
La Fiscalia subratlla també que als pressupostos del 2017 figuraven partides per a processos electorals i participatius i per a estructures d’estat, amb una partida de 57,4 milions d'euros per desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya. Pel que fa a la malversació, assegura que l’estratègia del Govern va ser la de comptar amb l’actuació de diversos departaments de la Generalitat “per diluir la responsabilitat individual pel que fa a les resolucions, actuacions i expedients administratius tramitats per autoritzar la despesa, i per dificultar qualsevol mena d’obstaculització que pogués provenir de l’Estat”.
La lectura política
Més enllà de les conseqüències jurídiques pels tres processats, dos dels quals podrien acabar a la presó, el moviment d'avui de la Fiscalia també té una lectura política: la reforma del Codi Penal que van pactar el PSOE i ERC per intentar desjudicialitzar les causes que afectaven els líders del Procés no està produint els efectes que buscava. Si dilluns el Suprem va decidir mantenir les inhabilitacions intactes per a Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, aquest divendres la Fiscalia tampoc es dona per al·ludida i aplica la malversació agreujada per a Jové i Salvadó.
Després de conèixer dilluns passat la posició del Suprem sobre Junqueras, a Esquerra ja temien el pitjor de cara a la causa que afecta Jové i Salvadó i que es jutjarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El mateix Jové ha transmès la seva indignació a les xarxes: "Miserables, males persones i... sobretot molta covardia", ha piulat. Els republicans són conscients que tot plegat és un torpede a l'estratègia de desjudicialització que han defensat fins ara, però la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, ha defensat que el problema és que Espanya té una "justícia retrògrada al dictat de l'extrema dreta". Per tant, malgrat que per ara no estan aconseguint mitigar les causes obertes, ha defensat que "objectivament" sí que s'ha aconseguit "limitar la capacitat repressiva de l'Estat" perquè es va poder derogar el delicte de sedició.
L'argument no convenç Junts. El seu secretari general, Jordi Turull, ha mostrat tota la solidaritat amb Jové, Salvadó i Garriga, però també ha deixat un dard cap a l'estratègia d'Esquerra: "Amb aquest estat no es pot negociar". Des de Madrid, el PSOE i el PP han mantingut la tradició de fer servir les resolucions judicials per intentar desgastar-se mútuament. Alberto Núñez Feijóo (PP) ha celebrat que la Fiscalia hagi obviat la reforma del Codi Penal amb la qual el PSOE buscava beneficiar els "independentistes". Per al ministre socialista Félix Bolaños, l'escrit del fiscal confirma el que sostenia el govern espanyol, i "és que els fets del 2017 eren delicte".
El missatge del president
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha expressat la seva solidaritat cap als tres processats. "Treballar per la llibertat de Catalunya no és cap delicte. Denunciarem arreu un sistema judicial que no imparteix justícia, sinó venjança contra l'independentisme", ha lamentat. Aragonès, la tardor del 2017, també formava part del nucli dur de direcció de la conselleria de Vicepresidència i Economia al costat de Jové, Salvadó i Garriga. En el seu cas, però, va ser apartat expressament per Junqueras de qualsevol potencial vincle amb el referèndum per protegir-lo de la justícia i pensant en ell ja com a actiu electoral de cara el futur. Acabaria sent president de la Generalitat.