La Fiscalia defensa la legalitat de les escoltes de l'operació Volhov tot i haver-s'hi oposat

BarcelonaLes intervencions telefòniques de l'operació Volhov podien no ser convenients, però van ser legals. Aquesta és la conclusió que es desprèn del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, que ha defensat les escoltes de cas contra el finançament del Procés davant l'Audiència Nacional i descarta que es vulneressin drets fonamentals dels investigats. Segons informa l'agència Efe, el ministeri públic s'ha oposat al recurs que alguns dels detinguts, com l'empresari i excàrrec de CDC David Madí, van presentar davant l'Audiència de Barcelona perquè declarés la nul·litat de les actuacions per punxar-los els telèfons, sobre les quals se sustenta la investigació.

Les intervencions telefòniques impugnades van ser ordenades pel titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, i –tal com va explicar l'ARA– la Fiscalia Anticorrupció s'hi va oposar fins a tres vegades durant la instrucció del cas, així com a mantenir instal·lats geolocalitzadors als cotxes de Madí, l'empresari i exconseller d'ERC Xavier Vendrell i el president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, Xavier Vinyals. En l'escrit presentat ara davant l'Audiència, però, el ministeri públic sosté que independentment de si està d'acord o no amb la direcció de la investigació la interlocutòria que acordava les escoltes està prou motivada.

Malgrat insistir que no compartia la necessitat d'aquestes mesures, l'escrit conclou que no s'ha vulnerat cap dret fonamental als investigats i que les intervencions telefòniques no pateixen cap "vici de nul·litat". En el recurs presentat pels acusats es demanava la nul·litat de les intervencions argumentant que se'ls va vulnerar el dret al secret de les comunicacions i se'ls va provocar indefensió. El jutge Aguirre ja va deixar clar en una interlocutòria que "no hi ha el més petit indici" que, a l'hora d'acordar les escoltes, es cometés revelació de secrets. Al seu parer, "no hi ha cap possible delicte" perquè –va argumentar– "la causa no era secreta i no en va aparèixer cap notícia anterior a l'aixecament del secret". Tampoc considerava, en aquest sentit, que la publicació del contingut de les escoltes suposés cap perjudici per als afectats.