La Fiscalia de l'Audiència Nacional demana fins a 27 anys de presó per als CDR acusats de terrorisme
En cas de condemna ferma no entraran a l'amnistia
Madrid / BarcelonaLa Fiscalia de l'Audiència Nacional demana 27 anys de presó per a vuit dels membres dels CDR acusats de terrorisme. En un escrit d'acusació presentat aquest divendres, el ministeri públic els atribueix delictes de pertinença a organització terrorista, tinença de substàncies explosives de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa. Per a quatre acusats més demana vuit anys de presó pel primer delicte.
"Els acusats, com a membres dels Equips de Resposta Tàctica (ERT), haurien superat l'activitat dins del respectiu CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu de la qual seria dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant els explosius o substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars", sosté la Fiscalia.
Els acusats per a qui demana la pena de 27 anys són Eduard Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Joaquim Delgado. A Xavier Buigas, Ferran Jolis, David Budria i Clara Borrego només els atribueix un dels tres delictes. Teòricament, aquest cas també s'inclou en la llei d'amnistia en tramitació al Congrés, que preveu que els delictes de terrorisme s'hi puguin incloure si no hi ha sentència ferma, però cal tenir en compte que el judici tira endavant mentre l'amnistia no està en vigor i, a més, genera dubtes legals el fet que es puguin amnistiar els delictes de terrorisme.
L'Audiència Nacional va tancar el sumari del cas a principis d'aquest mes i el va enviar a judici. El jutge instructor és el mateix que en el cas de Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, que havia trobat prou acreditats els indicis per fer-los seure al banc dels acusats per terrorisme. Ara és la Fiscalia qui confirma aquesta hipòtesi, a diferència del que ha fet en el cas de Tsunami, en què descarta que es pugui seguir instruint per aquest delicte.
L'ocupació del Parlament
Els acusats, sosté la Fiscalia, van desenvolupar els Centres de Coordinació (CECOR) per a les accions dels CDR, assumint l'encàrrec del "CNI català", una organització secreta de la qual en l'escrit d'acusacions no es detalla l'estructura. L'acció paradigmàtica que s'atribueix als acusats és una ocupació del Parlament de Catalunya que mai van arribar a materialitzar. El ministeri públic explica que tenien previst entrar per la porta principal perquè "se'ls facilitaria l'accés des de l'interior" i posteriorment "defensarien" les seves posicions a dins de la cambra. Per poder fer-ho necessitaven "importants coneixements en xarxes il·lícites i clandestines segures de telecomunicacions i tenir una important capacitat de mobilització". Segons detalla la Fiscalia, s'havien pressupostat 6.000 euros per poder assumir aquell operatiu, que havia de durar "almenys una setmana" i que hauria d'haver comptat amb "la instal·lació d'antenes de llarg abast i també el lloguer d'immobles i locals per proporcionar seguretat i l'establiment de bases d'intendència".
El ministeri públic es refereix als acusats com una "cèl·lula", i subratlla que haurien participat de forma habitual en totes les accions convocades pels CDR: les protestes de l'1 d'octubre del 2018, coincidint amb l'aniversari de l'1-O; la manifestació del 21 de desembre del 2018, quan es va celebrar un consell de ministres a Barcelona; o la de l'1 de febrer del 2019, quan es van traslladar els presos polítics des de les presons catalanes a Madrid per participar en el judici del Procés. No aclareixen si ells van ser presents a l'esplanada de Lledoners, on hi va haver algun enfrontament amb la policia.
La "Batcova"
L'organització, prossegueix la Fiscalia, tenia una "Batcova" a Sant Fost de Campsentelles (el domicili d'un dels acusats), on van intervenir material que la policia entenia que podia servir per fabricar explosius. Tots mantenien contacte a través de Signal i feien servir Protonmail per evitar el seguiment de les seves comunicacions. Els informes de la Guàrdia Civil són, un cop més, la base de les acusacions de la Fiscalia, que, en aquest cas, recorda que entre els elements confiscats als acusats hi havia també imatges i documents amb "informacions precises dels seus possibles objectius". Entre ells el Parlament, però també autopistes, la Delegació del govern espanyol a Barcelona, la Fiscalia del TSJC, el Govern Militar de Barcelona, torres d'alta tensió, les conselleries d'Interior i Justícia, la caserna de la Policia Nacional a Sant Andreu de la Barca; diverses casernes de la Guàrdia Civil i fins i tot empreses privades com Alstom.