La Fiscalia investigarà "l'espontaneïtat, veracitat i completesa" de la regularització del rei emèrit

MadridJoan Carles I confiava que, amb la declaració voluntària presentada a Hisenda, evitaria una querella per les targetes opaques. Però les esperances del rei emèrit podrien esvair-se. Lluny de tancar la investigació després del pagament a Hisenda de 678.394 euros, la Fiscalia ha decidit ampliar-la. En un comunicat el ministeri públic informa aquest divendres que l'equip de fiscals que porta tots els casos relacionats amb el rei emèrit ha decidit que la Fiscalia del Suprem valori "l'espontaneïtat, veracitat i completesa" de la regularització duta a terme per l'exmonarca.

Els termes utilitzats no són casuals. La llei estableix que qualsevol ciutadà pot presentar una declaració voluntària, sempre que l'Agència Tributària no l'hagi denunciat o bé s'hi hagin querellat. Fer-ho no es considera admetre el frau fiscal, perquè es podria donar la circumstància que hi hagués un error en la declaració de la renda i Hisenda premia el pagament a les arques de l'Estat. Ara bé, des del febrer del 2019 la doctrina del Suprem exigeix que es faci el pagament abans de saber-se que hi ha una investigació oberta.

L'avís de principi de novembre

Es dona la circumstància que Joan Carles I va ser avisat al principi de novembre per la Fiscalia de la investigació sobre les targetes opaques. Va ser just quan va sortir a la llum el cas, amb una informació publicada a Eldiario.es. La Fiscalia del Suprem, doncs, passarà ara a analitzar si el pagament a Hisenda compleix el que estableix l'article 305.4 del Codi Penal, que exculpa del delicte fiscal qui pagui els deutes abans que "el ministeri fiscal realitzi actuacions que li permetin tenir coneixement formal de la iniciació de diligències".

Si es prova la notificació de la Fiscalia, perquè ara mateix no se sap en quins termes es va fer, s'hauria de rebutjar la declaració tributària. És el que estableix la sentència del febrer del 2019, en la qual va ser ponent el magistrat Antonio del Moral, que pot servir com a precedent en el cas del rei emèrit. Es tracta del cas d'un empresari gallec relacionat amb l'impost de societats, que va regularitzar uns dies abans d'acudir a una citació de la Fiscalia perquè ja sabia que se l'investigava.

Ara bé, fonts del Tribunal Suprem esmentades per Europa Press apunten que, tot i haver-hi la doctrina, en aquests casos sol primar l'existència d'una denúncia o querella que, en el cas de Joan Carles I, no s'ha produït. Però la qüestió és que cal un debat jurídic abans d'anunciar si tira endavant o no la investigació sobre les targetes opaques, que esquitxen també la reina Sofia i alguns dels nets del rei emèrit, i que convivien al marge dels 65 milions d'euros en comissions que presumptament va cobrar l'exmonarca de l'AVE a la Meca.