La Fiscalia demana investigar la filtració del cas dels CDR empresonats

BarcelonaLa Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat remetre als jutjats la petició formulada per les defenses dels set CDR empresonats per terrorisme d'investigar la "filtració massiva" a alguns mitjans de comunicació sobre la causa, tot i estar sota secret de sumari. Segons han informat a Efe fonts jurídiques, la Fiscalia, en el dictamen que ha enviat aquest divendres al jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, que instrueix aquesta causa, manifesta que els escrits presentats per les defenses dels CDR, amb aquesta petició i dels quals el magistrat els va donar trasllat, han de ser considerats com una denúncia per revelació de secrets.

Al tractar-se d'un delicte del qual no és competent l'Audiència Nacional, el fiscal del cas, Miguel Ángel Carballo, considera que les filtracions denunciades han de ser investigades en el "jutjat territorialment competent" i que seria un jutjat d'instrucció de Madrid. D'aquesta manera, la Fiscalia rebutja l'obertura d'una peça separada per investigar aquests fets, tal com reclamaven les defenses dels CDR en els seus respectius escrits, tots ells dirigits al jutge García Castellón en el mateix sentit.

Fonts jurídiques consultades per Efe han assenyalat que amb tota probabilitat el jutge ha d'acordar en les pròximes hores remetre aquesta denúncia als jutjats de plaça de Castilla, tal com ha plantejat la Fiscalia. En aquests escrits, que ara la Fiscalia demana que es considerin com a denúncia, les defenses reclamaven al jutge de l'Audiència Nacional investigar en una peça separada si la Fiscalia o la Guàrdia Civil són els autors d'aquesta "filtració massiva".

En un dels escrits presentats, al qual ha tingut accés Efe, els advocats demanaven al jutge esbrinar qui hi ha darrere de les filtracions, cosa que al seu parer podria constituir un delicte de revelació de secrets i un altre contra l'administració pública. Les defenses apunten directament com a responsables a la Guàrdia Civil i la Fiscalia, ja que, recorden, el ministeri públic és l'única part de la causa que va tenir accés a la totalitat de la interlocutòria de presó publicat en diversos mitjans.

Segons els lletrats, les set interlocutòries del jutge s'han publicat de manera íntegra, malgrat que a les defenses se'ls van notificar amb un fragment eliminat, per estar la causa sota secret de sumari. Els advocats critiquen que, mentre ells "no tenen el més mínim coneixement dels fets" i només coneixen la imputació provisional que s'atribueix als seus defensats, els mitjans han publicat de manera "exhaustiva" aquestes actuacions, fet que inclou fins i tot vídeos de la Guàrdia Civil sobre els registres practicats.

Per aquest motiu, creuen "absolutament inadmissible" que les actuacions de l'anomenada operació Judes siguin públiques únicament per als mitjans de comunicació "i, en canvi, per a les defenses, la justícia es mantingui a porta tancada". Segons els advocats, les filtracions, que a més inclouen dades personals i familiars sobre els detinguts, vulneren el dret de defensa dels acusats, sotmesos a un "linxament mediàtic", i "deixen en sac foradat el dret a la presumpció d'innocència".

Tot això, afegeixen, sense que els afectats puguin exercir cap dret a rèplica, "no només perquè estan privats de llibertat, sinó perquè no tenen accés a les actuacions". A més d'investigar la procedència de les filtracions, també demanaven al jutge que obligués els mitjans a retirar els enllaços a les informacions que havien de romandre secretes, "per afectar la intimitat i la seguretat dels investigats" i "la presumpció d'innocència de la qual haurien de gaudir ".