La Fiscalia investiga Vox per un delicte d'odi en la campanya madrilenya

L'esquerra titlla de "feixista" un cartell a l'estació de metro i tren de Sol que criminalitza els menors estrangers no acompanyats

Cartell electoral xenòfob de Vox a l'estació de Sol de Madrid.

MadridPer poder continuar governant, Isabel Díaz Ayuso necessita un soci, sigui dins l’executiu o de portes enfora: Vox. És el gran tabú de la presidenta madrilenya aquesta campanya de les eleccions del 4 de maig. La candidata del PP carrega contra tothom, però hi ha un partit que n'acostuma a sortir indemne, el de Santiago Abascal. Sigui perquè li doni suport –com va passar amb el míting de Vox al barri de Vallecas– o bé, com en la majoria de casos, per omissió, ignorant les proclames racistes, homòfobes i masclistes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Però Vox l'està obligant a mullar-se per marcar perfil propi. El PP ha provat aquest dimarts d'ignorar els cartells electorals xenòfobs que el partit d’extrema dreta ha instal·lat a la concorreguda estació de metro i Rodalies de Sol, en ple centre de la capital espanyola. Tot i que la Fiscalia Provincial de Madrid ha anunciat que obria una investigació per un presumpte delicte d’odi perquè criminalitza els menors estrangers no acompanyats, després que Més Madrid denunciés el cas al ministeri públic per no quedar-se de “braços plegats”, Ayuso ha intentat de minimitzar el tema en una entrevista ja a la nit a Onda Cero, al·legant que es tracta d'un "problema de la Moncloa". Sí que s'ha mostrat "absolutament en contra" del cartell, però en primer lloc perquè al seu parer no és competència seva què fa amb els menors que han arribat a l'Estat sense família. Preguntada pel risc que pot suposar això en un futur govern de coalició, s'ha limitat a assenyalar que és un tema en què les dues forces no es poden posar d'acord.

L’aparició dels cartells no és menor. Primer, perquè els ha d’haver autoritzat la Junta Electoral Provincial. I segon, perquè han aparegut en un espai com el metro i Rodalies. Ràpidament, Metro de Madrid –un consorci controlat per la Comunitat, governada pel PP– ha assegurat que era cosa de Renfe, perquè era a l’espai de Rodalies. Al seu torn, Renfe ha al·legat que la publicitat estava externalitzada i que intentaria retirar-la un cop es pronunciï la Junta Electoral. Al cartell més polèmic, s’hi llegeix: “Un mena, 4.700 euros al mes. La teva àvia, 426 euros de pensió al mes. Protegeix Madrid”. A la imatge apareixen dues persones: una dona gran i un home de pell fosca, emmascarat i encaputxat.

El cartell ràpidament s’ha viralitzat per Twitter i ha agitat els actes de la tarda, hores després que els usuaris de Rodalies es trobessin amb el missatge xenòfob al metro. El primer a reaccionar-hi ha sigut el candidat d’Unides Podem, Pablo Iglesias, que ha assegurat que campanyes com aquesta només tenen un nom, “feixisme”. “No podem permetre que aquests criminals governin Madrid”, ha dit en un tuit, en què anunciava que denunciarien la “propaganda nazi” a la Junta Electoral. En la mateixa direcció s’ha expressat en un acte del PSOE a Parla el ministre de Transports, José Luis Ábalos, que ha avançat que farien tot el possible per retirar el cartell. “Què passa si en lloc de menes, que són menors no acompanyats però són menors, hi posem jueus... Ho entenem més? Així va ser el feixisme. Ho estan fent sense complexos! La dreta feixista s’ha tret els complexos”, ha dit indignat.

L’estratègia de Cs

No en va, Ábalos feia referència a cartells de l’Alemanya nazi on s’apuntava al cost que tenien per a l’estat les persones discapacitades, o els diners que manllevaven els jueus. Vox ha decidit jugar a la campanya més agressiva per aconseguir així visibilitat i, en part, ho està aconseguint. La candidata ultra, Rocío Monasterio, necessita superar el llindar del 5% dels vots per poder entrar a l’Assemblea de Madrid i Ayuso podria posar-li aquest cop les coses difícils. Alhora, el PP té el dilema de no anorrear massa el partit ultra per no quedar-se sense aliats per arribar a la majoria si Ciutadans també es queda sense representació.

Enmig d’aquesta pugna intenta fer-se un lloc Ciutadans, que ha centrat la campanya en alertar del perill d’un govern de coalició del PP i Vox o d’Ayuso governant amb minoria amb l’únic suport extern de l’extrema dreta, el que apunten totes les enquestes. El partit taronja ha demanat posar fi a “l’odi cap als menes”, però ha posat la “crispació i la intolerància” del partit d’Abascal al mateix calaix que el d’Unides Podem. És una estratègia similar a la que segueix el candidat del PSOE, Ángel Gabilondo, que busca quedar-se amb el màxim de vot dels taronges perquè no se’n beneficiï així Ayuso. L’exministre de Cultura continua evitant la confrontació, mal que pesi a Podem i Més Madrid, i qui li han agafat el guant han sigut els ministres socialistes, que s’han bolcat en campanya.

La cursa electoral està sent la de la polarització, però també la de la por. La por, per a Ayuso, que governi l’esquerra per primer cop 26 anys després i desmunti les polítiques del PP. La candidata del PP no alimenta la campanya antiimmigració de Vox, però ja diumenge va enredar-se en un tema social. Va assegurar que l’esquerra crea “ciutadans de primera i de segona” perquè els de segona siguin “mantinguts per subvencions que ells creen com les cues de la fam perquè la gent depengui d’ells”. L'endemà, dilluns, va denunciar que s’havien capgirat les seves paraules. Però és el resultat de buscar sempre paraules grandiloqüents, que de vegades poden passar-se de frenada, per atacar el rival. De fet, la campanya del PP busca justament minimitzar els possibles errors de la seva candidata. Demà dimecres s’enfronta a un dels moments més complicats: el debat electoral de Telemadrid, que es preveu un tots contra Ayuso.

stats