La Fiscalia es va oposar fins a tres vegades a intervenir els telèfons i els cotxes de Madí, Vendrell i Vinyals
El ministeri públic considerava que la Guàrdia Civil no tenia prou indicis delictius
BarcelonaLes escoltes i els seguiments dels principals investigats en l'operació Volhov es van fer contra el criteri de la Fiscalia Anticorrupció. Segons els documents als quals ha tingut accés l'ARA, el ministeri públic es va oposar fins a tres vegades durant la instrucció a les sol·licituds de la Guàrdia Civil de punxar els telèfons mòbils de David Madí, Xavier Vendrell i Xavier Vinyals i de mantenir instal·lats geolocalitzadors als seus cotxes. Mesures que, tanmateix, van tirar endavant amb l'aval del jutge Joaquín Aguirre, que investiga el cas.
En el primer dels escrits, datat el 28 d'agost del 2019, el ministeri públic considera "precipitada" la petició de la Guàrdia Civil d'intervenir els telèfons de Vendrell, Madí i Vinyals ja que considera que l'institut armat no té prou indicis de cap acció delictiva per part dels tres. En l'escrit, el fiscal anticorrupció argumentava que la sospita que la Generalitat estaria impulsant una criptomoneda a través de Madí, Vendrell i Vinyals és feble, ja que cap d'ells té responsabilitats a l'administració. La Fiscalia també al·legava que els investigadors no havien identificat clarament els diners presumptament malversats per a l'ús de moneda digital –una de les vies que el jutge sospita que s'anaven a fer servir per fer arribar els fons a Puigdemont– i que, en tot cas, la seva creació "no es pot considerar delictiva".
Segons han precisat fonts jurídiques a Efe, la Fiscalia –que no va demanar cap mesura cautelar per als detinguts en el cas Volhov– no va objectar les posteriors pròrrogues de les intervencions telefòniques.
Com en el cas de les primeres escoltes telefòniques, el ministeri públic també es va oposar en com a mínim dues ocasions a prorrogar la instal·lació de dispositius de localització als cotxes de Madí, Vendrell i Vinyals, que permetien a la Guàrdia Civil saber on eren en tot moment, així com escoltar les converses que els investigats tenien als seus vehicles.
El gener del 2020 el fiscal anticorrupció ja va reclamar a l'institut armat més detalls per fonamentar la necessitat d'aquesta mesura de seguiment, fet al qual l'institut armat va respondre amb un informe en què, sense concretar els motius, assenyala que els seguiments estaven resultant "d'utilitat" per a la investigació i argumenta que són necessaris per obtenir dades sobre les "reunions" que mantenien els imputats.
Tanmateix, el 13 de juliol del 2020 la Fiscalia torna a oposar-se a la pròrroga de la instal·lació d'aquests dispositius de seguiment als vehicles dels investigats, i ho fa recuperant els mateixos arguments que ja exposava un any abans, quan la investigació tot just començava: que els tres acusats no formen part de l'administració i que encara no s'ha acreditat suficientment quins diners s'haurien malversat per desenvolupar una criptomoneda. A més, el fiscal remarca que dos anys després de la conversa entre Terradellas i els investigats no es té constància que s'hagi creat aquesta criptomoneda. Subratlla, a més, que desenvolupar una moneda digital no és, per si mateix, una acció delictiva.
Tot i l'oposició de la Fiscalia la investigació va continuar fins a arribar a l'operatiu policial del passat 28 d'octubre, que es va saldar amb 21 detinguts i que va fer que els principals investigats passessin dues nits al calabós abans que el jutge els deixés en llibertat sense mesures cautelars.